Nota de premsa - 30 de novembre de 2012
CCOO-País València, UGT-País Valencià, Acció Ecologista-AGRÓ, Ecologistes en Acció de València, SEO/BirdLife, WWF-València, Xúquer Viu, Fundación Nueva Cultura del Agua i Acció Cultural del País Valencià han llançat una campanya per donar a conèixer i promoure l’adhesió ciutadana a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) perquè la legislació europea garantisca el dret a l’aigua i al sanejament com a dret humà i la gestió pública d’aquests serveis públics essencials.
En el marc d’aquesta campanya, el proper dimarts 4 de desembre a les 19.00 hs. tindrà lloc al Saló d’Actes del Centre de Cultura Contemporània Octubre (c/San Ferran, 12 – 46001 València) la conferència “El agua como derecho humano. Por qué es necesaria una gestión pública” a càrrec de Pedro Arrojo, premi Goldman 2003, professor de la Universitat de Saragossa, ex-president de la Fundación Nueva Cultura del Agua i ambaixador d’aquesta ICE a Espanya.
La signatura electrònica per recolzar aquesta iniciativa es pot fer
directament en el següent web:
https://signature.right2water.eu/oct-web-public/signup.do?lang=es.
La ICE és un instrument a l’abast dels ciutadans europeus similar a la iniciativa legislativa popular a escala estatal, però a escala europea. La tramitació de la ICE requereix el recolzament d’almenys 1 milió de ciutadans dels estats membres de la Unió Europea. Per aquesta raó, es va llançar una campanya d’arreplegada de signatures mitjançat internet, a banda de formularis en paper, tot arreu la Unió Europea. Posteriorment, la proposta legislativa objecte de la ICE es debatrà al Parlament Europeu qui finalment la remetrà a la Comissió Europea, organisme que ostenta la iniciativa legislativa en la Unió Europea.
L'objectiu de la ICE és que la Comissió Europea presente una proposta legislativa per a la implementació del dret humà a l'aigua i el sanejament reconegut per l'ONU i per a promoure el subministrament d'aigua i el sanejament com a serveis públics essencials per a tots. En concret la proposta legislativa demana que la legislació de la Unió Europea exigisca als governs que garanteixen i proporcionen a tots els ciutadans i ciutadanes serveis d'aigua potable i sanejament adequats. Per a la qual cosa, la proposta legislativa insta a que:
1. les institucions comunitàries i els Estats membres, per obligació, vetllen per que tots els ciutadans puguen exercir el dret a l'aigua i el sanejament;
2. el proveïment d'aigua i la gestió de recursos hídrics no es regeixen per “les normes del mercat interior” i que s'excloguen els serveis d'aigua de l'àmbit de la liberalització;
3. la Unió Europea redoble esforços per aconseguir l'accés universal a l'aigua i el sanejament.
La plana web de la campanya europea per promoure aquesta ICE és: http://www.right2water.eu/es. Més información sobre la ICE es pot trovar a la seua plana web en el website de la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/citizens-initiative/public/initiatives/ongoing/details/2012/000003
Aquesta ICE ha estat impulsada per la Federació Europea de Serveis Públics (EPSU) -federació europea de sindicats- de la qual formen part CCOO i UGT. Al País Valencià, diverses entitats (sindicals, ecologistes i culturals) han decidit unir esforços per donar a conèixer i promoure aquesta iniciativa i invitar a entitats, col·lectius i organitzacions ciutadanes, així com als ciutadans a títol personal, a recolzar la ICE signant-la i donant difusió a la campanya de recollida de signatures.
Xúquer Viu
dilluns, 3 de desembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
XÚQUER VIU RECOLZA LA VAGA DEL 14-N: L'ACTUAL POLÍTICA ECONÒMICA AGREUJA EL DETERIORAMENT ECOLÒGIC (A MÉS DEL SOCIAL)
LES PRIORITATS DEL GOVERN EN QÜESTIONS ECONÒMIQUES -A QUÈ DEDICAR ELS PRESSUPOSTOS, D'ON RETALLAR O ELS CANVIS DE NORMES LEGALS AMB L'EXCUSA DE LA CRISI- APROFONDEIXEN EL DETERIORAMENT ECOLÒGIC, EN PARTICULAR EN ELS NOSTRES RIUS, AQÜÍFERS, ZONES HUMIDES I COSTANERES.
La política econòmica actual perjudica seriosament el medi ambient, en general, i el aquàtic, en particular, ja que deixa de banda totes les actuacions de prevenció i correcció dels danys ambientals que pateixen els nostres ecosistemes aquàtics i que, en definitiva, ens afecten a nosaltres i a la gent que viurà en aquest territori en el futur:
- S'estan retallant els pressupostos per la protecció dels espais naturals, la restauració fluvial, i el compliment amb la legislació de prevenció de la contaminació per aigües residuals urbanes i també de contaminació difusa.
- La política mediambiental d'aquest govern és profundament productivista ja que s'ha reduït o es planeja reduir la protecció dels ecosistemes aquàtics -Llei de Costas, iniciatives per permetre la urbanització en espais protegits, prolongació de la vida dels PAIs en tramit que impliquen noves demandes insostenibles d'aigua, reducció del control sobre els impactes de les activitats econòmiques contaminants- i es promouen activitats econòmiques insostenibles com el fracking per obtindre combustibles o es mira cap un altre costat quan les activitats econòmiques sobreexploten els recursos hídrics.
- Es promou la privatització de l'aigua -mitjançant la privatització massiva dels serveis de subministrament i sanejament urbans, la reducció de garanties de prevenció d'impactes en les activitats econòmiques, la mercantilització dels drets privatius d'ús de l'aigua.
- S'incrementa la indefensió dels ciutadans davant la discrecionalitat de les decisions d'usuaris i administracions -cada vegada és més difícil accedir a informació ambiental rellevant i actualitzada a través d'Internet, ja que s'han deixat de dedicar diners al manteniment d'aquest tipus de servicis; i la transparència brilla per la seua absència.
- S'aprofundeix el desgovern i la manca d'integració de la conservació, protecció i recuperació dels ecosistemes aquàtics i aqüífers en la resta de polítiques sectorials per tal de garantir a llarg termini el subministrament adequat de les necessitats humanes no sols d'aigua sinó també d'un territori habitable i amb biodiversitat.
- Es deixa de costat la lluita contra el canvi climàtic que en el nostre territori poden suposar una reducció mitjana dels recursos hídrics de més del 20% entre 2010 i 2040, respecte a la mitjana de recursos hídrics del període 1990-2010.
- Es continua apostant per la energia nuclear que posa en greu perill no sols la supervivència del Xúquer i tots els ecosistemes associats sinó la de milions de persones, durant, pot ser, segles.
- Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2013 retallen radicalment en inversió ambiental, però mantenen despeses insostenibles i destructors del patrimoni natural:
Uns ecosistemes en bon estat són els que ens garanteix una vida digna: seguretat alimentària i aliments sans, qualitat de l’aire òptima, aigua potable en quantitats adequades, entorns saludables... i tot això es troba en perill actualment. La disjuntiva principal que té la societat es podria resumir entre “ecologisme o crisi”.
Per totes aquestes raons, Xúquer Viu, que forma part de la Cimera Social, recolza la vaga general del pròxim 14 de novembre.
La política econòmica actual perjudica seriosament el medi ambient, en general, i el aquàtic, en particular, ja que deixa de banda totes les actuacions de prevenció i correcció dels danys ambientals que pateixen els nostres ecosistemes aquàtics i que, en definitiva, ens afecten a nosaltres i a la gent que viurà en aquest territori en el futur:
- S'estan retallant els pressupostos per la protecció dels espais naturals, la restauració fluvial, i el compliment amb la legislació de prevenció de la contaminació per aigües residuals urbanes i també de contaminació difusa.
- La política mediambiental d'aquest govern és profundament productivista ja que s'ha reduït o es planeja reduir la protecció dels ecosistemes aquàtics -Llei de Costas, iniciatives per permetre la urbanització en espais protegits, prolongació de la vida dels PAIs en tramit que impliquen noves demandes insostenibles d'aigua, reducció del control sobre els impactes de les activitats econòmiques contaminants- i es promouen activitats econòmiques insostenibles com el fracking per obtindre combustibles o es mira cap un altre costat quan les activitats econòmiques sobreexploten els recursos hídrics.
- Es promou la privatització de l'aigua -mitjançant la privatització massiva dels serveis de subministrament i sanejament urbans, la reducció de garanties de prevenció d'impactes en les activitats econòmiques, la mercantilització dels drets privatius d'ús de l'aigua.
- S'incrementa la indefensió dels ciutadans davant la discrecionalitat de les decisions d'usuaris i administracions -cada vegada és més difícil accedir a informació ambiental rellevant i actualitzada a través d'Internet, ja que s'han deixat de dedicar diners al manteniment d'aquest tipus de servicis; i la transparència brilla per la seua absència.
- S'aprofundeix el desgovern i la manca d'integració de la conservació, protecció i recuperació dels ecosistemes aquàtics i aqüífers en la resta de polítiques sectorials per tal de garantir a llarg termini el subministrament adequat de les necessitats humanes no sols d'aigua sinó també d'un territori habitable i amb biodiversitat.
- Es deixa de costat la lluita contra el canvi climàtic que en el nostre territori poden suposar una reducció mitjana dels recursos hídrics de més del 20% entre 2010 i 2040, respecte a la mitjana de recursos hídrics del període 1990-2010.
- Es continua apostant per la energia nuclear que posa en greu perill no sols la supervivència del Xúquer i tots els ecosistemes associats sinó la de milions de persones, durant, pot ser, segles.
- Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2013 retallen radicalment en inversió ambiental, però mantenen despeses insostenibles i destructors del patrimoni natural:
- La protecció i gestió de Parcs Nacionals es redueix de 70 milions a 40.
- Les actuacions en matèria de canvi climàtic es queden en 48 milions, dedicats sobretot a la compra de drets d’emissió.
- Es malgasten 1.084 milions en la construcció de noves carreteres (en el país europeu amb més quilòmetres d’autovia) i 0 euros en la construcció i millora de camins naturals.
- S’adjudiquen 3.304 milions al tren d’alta velocitat (en el segon país del món, després de la Xina, en quilòmetres d’AVE), enfront de 34 milions en rodalies.
- Es reserven 13 milions per a l’alimentació artificial de platges, enfront de 3 per a la gestió de sistemes litorals naturals.
Uns ecosistemes en bon estat són els que ens garanteix una vida digna: seguretat alimentària i aliments sans, qualitat de l’aire òptima, aigua potable en quantitats adequades, entorns saludables... i tot això es troba en perill actualment. La disjuntiva principal que té la societat es podria resumir entre “ecologisme o crisi”.
Per totes aquestes raons, Xúquer Viu, que forma part de la Cimera Social, recolza la vaga general del pròxim 14 de novembre.
dijous, 8 de novembre del 2012
SOBRE LA VISITA DEL COMISSARI EUROPEU DE MEDI AMBIENT A VALÈNCIA:REBOMBORI I POCA SUBSTÀNCIA
Article d'opinió
Per Graciela Ferrer
Segons han informat els mitjans de comunicació, la curta visita a València del Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, s'ha saldat amb unes declaracions grandiloqüents a càrrec de l’alcaldessa de València, un parell d'anuncis poc creïbles del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i un estironet d'orelles –entre carinyós i resignat- del Comissari Europeu. Si aquesta visita pretenia ser un revulsiu de la paralitzada política de l'aigua al Xúquer, en particular, i a Espanya, en general, sembla que les autoritats competents estan vacunades front el virus de la responsabilitat pública i el compliment dels compromisos legalment adquirits.
Aprofitant la projecció mediàtica de la visita del Comissari Europeu, l'alcaldessa de València va "posar en valor" l'Albufera -de la qual es considera propietària més que administradora d'una propietat pública- amb tota sort de retòrica preciosista i enumeració pressupostària dels diners utilitzats en projectes al Parc -molts dels quals han eixit endavant gràcies al cofinançament europeu. Amb aquest arguments va reivindicar la declaració de l'Albufera com a Patrimoni de la Humanitat -prèvia declaració d'aquesta com a Reserva de la Biosfera- més com si fos un dret a portar una "etiqueta de marca" que com un reconeixement de compromís seriós de les administracions locals davant la comunitat internacional de conservar, protegir i recuperar aquesta zona humida.
Aquí, tímidament, el Comissari li va deixar caure a la Sra. Alcaldessa que l'Albufera ja és un espai protegit per la legislació europea, ja que forma part de la Xarxa Natura 2000 en aplicació de les Directives Hàbitat i Aus i, per tant, també és un espai especialment protegit des del punt de vista de l'aplicació de la legislació europea en matèria d'aigua -no sols de la Directiva Marc de l'Aigua sinó també de la Directiva sobre Aigües Residuals Urbanes, la Directiva de Nitrats o la de Prevenció de la Contaminació Industrial. El que li ha mancat explicitar al Sr. Comissari és que, malauradament, les autoritats competents -municipals, autonòmiques i estatals- es prenen amb massa calma complir aquesta legislació i amb poca preocupació els procediments d'infracció -alguns culminats amb condemnes del Tribunal de Justícia Europeu- encetats per la Comissió Europea en els darrers 10 anys. Així, les figures de protecció legal vigents s'han buidat d'eficàcia, encara que s'invoquen amb vehemència per a aconseguir subvencions.
També el Sr. Ministre ens ha deixat un parell d'anuncis poc creïbles, més be orientats a salvar la cara davant les preguntes dels periodistes. Per una banda, segons ha dit, durant desembre habemus delimitació territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer. Teòricament, donat que és l'autoritat competent qui fa l'anunci, els ciutadans hauríem de creure-li, però aquesta teoria es trenca a la vista de la reputació acumulada: en maig d'aquest any va dir que el Reial Decret de la delimitació de la demarcació del Xúquer estaria en juny; el 28 de juny, quan l'esborrany d'aquest Reial Decret havia de ser informat pel Consell Nacional de l'Aigua, el Sr. Ministre va retirar aquest assumpte de l'orde del dia de la reunió sense avís previ, i es va donar 15 dies per resoldre la qüestió. Eixos 15 dies deuen de ser d'un univers paral•lel, ja que en la escala temporal terrestre s'han transformat en 6 mesos -suposant que aquesta vegada complisca allò que diu.
Per altra banda, el Sr. Ministre ha tornat a repetir allò que ell anomena "el seu compromís de complir amb el calendari pactat de la Directiva Marc de l'Aigua" de tindre aprovats tots els plans hidrològics de les demarcacions espanyoles amb horitzó d'avaluació de resultats en l'any 2015, com a molt tard en desembre de 2013 -4 anys després del termini establert per la Directiva Marc de l'Aigua i en una data quan s'haurien d'estar revisant i avaluant la seua efectivitat, per tenir aprovats abans de desembre de 2015 els nous plans amb horitzó d'execució 2021. En aquest cas, la manca de credibilitat d'aquest termini per al cas del Xúquer no esdevé de la reputació o l'experiència anterior, sinó més be de la constatació que -excepte Reial Decret Llei en contrari- els anys tenen 12 mesos, els mesos uns 30 dies de mitjana, i els dies, 24 hores de 60 minuts cadascuna.
És a dir, complir amb el calendari "pactat" del Ministre exigiria en la Demarcació del Xúquer que abans que acabés aquest any 2012 no sols estiguera jurídicament clara la delimitació de la demarcació del Xúquer sinó també constituït el Consell d'Aigua de la Demarcació, així com aprovat l'Esquema de Temes Importants i convocada la Consulta Pública (amb una duració, al menys, de 6 mesos) de l'esborrany del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. Anant a tota presa, això significaria que a partir de juliol de 2013 s'abordaria la redacció de la versió final del Pla, una vegada analitzades -i teòricament contestades- les al•legacions presentades durant el període de consulta, que, a la vista del desequilibri entre les apetències i les disponibilitats d'aigua, previsiblement no serien poques. Això ens deixa -a tot córrer- un parell de mesos -novembre i desembre de 2013- perquè la versió final del Pla fos aprovat pel Consell d'Aigua de la Demarcació i elevat per a la seua aprovació al Ministeri, qui a la seua vegada ha de elaborar un Reial Decret, prèvia consulta al Consell Nacional de l'Aigua, i sotmetre-ho a aprovació del Consell de Ministres.
¡Destil•la força optimisme el Sr. Ministre, assegurant que tot aquest procés de participació pública, negociació, revisió tècnica i tramitació administrativa el tindrà finalitzat en 12 mesos! Pot ser estiga influenciat per les “visions” de la seua homòloga en la cartera d'Ocupació quan li presenten els resultats de les estadístiques d’atur...
Finalment, sembla que el Comissari Europeu de Medi Ambient va instar a totes les autoritats espanyoles amb les quals es va reunir a aprovar “amb urgència” els nous plans hidrològics de demarcació i l’aplicació “estricta” de la legislació ambiental –incloent-hi la relativa a les aigües. El que no va dir és quines mesures pensa prendre la Comissió Europea per dotar d’eficàcia eixa legislació que promou. En resum, molta tebiesa davant la situació de deteriorament dels nostres ecosistemes aquàtics i la pèrdua de biodiversitat: paraules i exhortacions amb ben poca substància.
Per Graciela Ferrer
Segons han informat els mitjans de comunicació, la curta visita a València del Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, s'ha saldat amb unes declaracions grandiloqüents a càrrec de l’alcaldessa de València, un parell d'anuncis poc creïbles del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i un estironet d'orelles –entre carinyós i resignat- del Comissari Europeu. Si aquesta visita pretenia ser un revulsiu de la paralitzada política de l'aigua al Xúquer, en particular, i a Espanya, en general, sembla que les autoritats competents estan vacunades front el virus de la responsabilitat pública i el compliment dels compromisos legalment adquirits.
Aprofitant la projecció mediàtica de la visita del Comissari Europeu, l'alcaldessa de València va "posar en valor" l'Albufera -de la qual es considera propietària més que administradora d'una propietat pública- amb tota sort de retòrica preciosista i enumeració pressupostària dels diners utilitzats en projectes al Parc -molts dels quals han eixit endavant gràcies al cofinançament europeu. Amb aquest arguments va reivindicar la declaració de l'Albufera com a Patrimoni de la Humanitat -prèvia declaració d'aquesta com a Reserva de la Biosfera- més com si fos un dret a portar una "etiqueta de marca" que com un reconeixement de compromís seriós de les administracions locals davant la comunitat internacional de conservar, protegir i recuperar aquesta zona humida.
Aquí, tímidament, el Comissari li va deixar caure a la Sra. Alcaldessa que l'Albufera ja és un espai protegit per la legislació europea, ja que forma part de la Xarxa Natura 2000 en aplicació de les Directives Hàbitat i Aus i, per tant, també és un espai especialment protegit des del punt de vista de l'aplicació de la legislació europea en matèria d'aigua -no sols de la Directiva Marc de l'Aigua sinó també de la Directiva sobre Aigües Residuals Urbanes, la Directiva de Nitrats o la de Prevenció de la Contaminació Industrial. El que li ha mancat explicitar al Sr. Comissari és que, malauradament, les autoritats competents -municipals, autonòmiques i estatals- es prenen amb massa calma complir aquesta legislació i amb poca preocupació els procediments d'infracció -alguns culminats amb condemnes del Tribunal de Justícia Europeu- encetats per la Comissió Europea en els darrers 10 anys. Així, les figures de protecció legal vigents s'han buidat d'eficàcia, encara que s'invoquen amb vehemència per a aconseguir subvencions.
També el Sr. Ministre ens ha deixat un parell d'anuncis poc creïbles, més be orientats a salvar la cara davant les preguntes dels periodistes. Per una banda, segons ha dit, durant desembre habemus delimitació territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer. Teòricament, donat que és l'autoritat competent qui fa l'anunci, els ciutadans hauríem de creure-li, però aquesta teoria es trenca a la vista de la reputació acumulada: en maig d'aquest any va dir que el Reial Decret de la delimitació de la demarcació del Xúquer estaria en juny; el 28 de juny, quan l'esborrany d'aquest Reial Decret havia de ser informat pel Consell Nacional de l'Aigua, el Sr. Ministre va retirar aquest assumpte de l'orde del dia de la reunió sense avís previ, i es va donar 15 dies per resoldre la qüestió. Eixos 15 dies deuen de ser d'un univers paral•lel, ja que en la escala temporal terrestre s'han transformat en 6 mesos -suposant que aquesta vegada complisca allò que diu.
Per altra banda, el Sr. Ministre ha tornat a repetir allò que ell anomena "el seu compromís de complir amb el calendari pactat de la Directiva Marc de l'Aigua" de tindre aprovats tots els plans hidrològics de les demarcacions espanyoles amb horitzó d'avaluació de resultats en l'any 2015, com a molt tard en desembre de 2013 -4 anys després del termini establert per la Directiva Marc de l'Aigua i en una data quan s'haurien d'estar revisant i avaluant la seua efectivitat, per tenir aprovats abans de desembre de 2015 els nous plans amb horitzó d'execució 2021. En aquest cas, la manca de credibilitat d'aquest termini per al cas del Xúquer no esdevé de la reputació o l'experiència anterior, sinó més be de la constatació que -excepte Reial Decret Llei en contrari- els anys tenen 12 mesos, els mesos uns 30 dies de mitjana, i els dies, 24 hores de 60 minuts cadascuna.
És a dir, complir amb el calendari "pactat" del Ministre exigiria en la Demarcació del Xúquer que abans que acabés aquest any 2012 no sols estiguera jurídicament clara la delimitació de la demarcació del Xúquer sinó també constituït el Consell d'Aigua de la Demarcació, així com aprovat l'Esquema de Temes Importants i convocada la Consulta Pública (amb una duració, al menys, de 6 mesos) de l'esborrany del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. Anant a tota presa, això significaria que a partir de juliol de 2013 s'abordaria la redacció de la versió final del Pla, una vegada analitzades -i teòricament contestades- les al•legacions presentades durant el període de consulta, que, a la vista del desequilibri entre les apetències i les disponibilitats d'aigua, previsiblement no serien poques. Això ens deixa -a tot córrer- un parell de mesos -novembre i desembre de 2013- perquè la versió final del Pla fos aprovat pel Consell d'Aigua de la Demarcació i elevat per a la seua aprovació al Ministeri, qui a la seua vegada ha de elaborar un Reial Decret, prèvia consulta al Consell Nacional de l'Aigua, i sotmetre-ho a aprovació del Consell de Ministres.
¡Destil•la força optimisme el Sr. Ministre, assegurant que tot aquest procés de participació pública, negociació, revisió tècnica i tramitació administrativa el tindrà finalitzat en 12 mesos! Pot ser estiga influenciat per les “visions” de la seua homòloga en la cartera d'Ocupació quan li presenten els resultats de les estadístiques d’atur...
Finalment, sembla que el Comissari Europeu de Medi Ambient va instar a totes les autoritats espanyoles amb les quals es va reunir a aprovar “amb urgència” els nous plans hidrològics de demarcació i l’aplicació “estricta” de la legislació ambiental –incloent-hi la relativa a les aigües. El que no va dir és quines mesures pensa prendre la Comissió Europea per dotar d’eficàcia eixa legislació que promou. En resum, molta tebiesa davant la situació de deteriorament dels nostres ecosistemes aquàtics i la pèrdua de biodiversitat: paraules i exhortacions amb ben poca substància.
dimarts, 6 de novembre del 2012
LES ORGANITZACIONS ECOLOGISTES DENUNCIEN LES GREUS CONSEQÜÈNCIES PEL XÚQUER I L’ALBUFERA DELS INCOMPLIMENTS DE LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA
![]() |
| Janez Potocnik - Comissari Europeu de Medi Ambient (Foto: EL PAIS, 6/11/2012) |
Davant aquesta visita Xúquer Viu, SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció i WWF-Valencia denuncien les greus conseqüències dels incompliments acumulats de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) a la Demarcació del Xúquer i de les condicions del transvasament Xúquer Vinalopó que estan permetent una degradació contínua del riu, dels aqüífers i del Parc Natural de l’Albufera.
El 4 d’octubre de 2012, el Tribunal de Justícia Europeu condemnava a Espanya per incomplir en un gran nombre de demarcacions hidrogràfiques espanyoles els terminis establerts per la Directiva Marc de l’Aigua referits als nous plans hidrològics -que havien d'estar aprovats a desembre de 2009- i a la seua consulta pública. De totes les demarcacions espanyoles peninsulars, probablement la que afecta al Xúquer i l’Albufera és la que es troba en una pitjor situació, ja que ni tan sols està definit l’àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer i de les conques internes. Tampoc no s’ha aprovat el programa de mesures ni s’han posat en marxa totes les mesures contingudes en eixe programa, incomplint allò exigit per la DMA.
Actualment, el procés de planificació de la demarcació del Xúquer es troba paralitzat fins que la delimitació territorial dalt esmentada es produïsca. Tot això no sols implica incompliments formals de terminis, sinó que te conseqüències molt tangibles en els ecosistemes i impedeix la eficàcia normativa de la política d’aigües: és a dir, no s’evita el deteriorament addicional dels ecosistemes aquàtics i aqüífers i s’impedeix assolir per al 2015 els objectius de bon estat i ús sostenible a llarg termini de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies. Prenem com a exemples il•lustratius els casos del Xúquer i l’Albufera de València, i la gestió del transvasament Xúquer-Vinalopó.
XÚQUER I ALBUFERA
En absència de nou pla hidrològic elaborat d’acord amb els objectius i principis de la DMA, es continua aplicant el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer aprovat en 1998, que no contempla els objectius ambientals de la Directiva ni obeeix als seus principis rectors. D’aquesta manera assistim a una degradació contínua del riu, dels aqüífers i de l’Albufera.
Així, ens trobem que el Pla Hidrològic de 1998 permet legalment que els últims 60 km del Xúquer es puguen assecar, ja que no estableix cap mena de cabal ecològic mínim; ni estableix mesures de recuperació d’hàbitats en aquest tram, encara que és un lloc protegit d’acord amb la Directiva Hàbitats. Tampoc preveu la reducció necessària de les extraccions d’aigües subterrànies que han sobreexplotat l’aqüífer de la Manxa Oriental i que han minvat significativament els cabals del Xúquer a la seua conca mitja i baixa. Més be al contrari, legalitza la situació de sobreexplotació d’aquest aqüífer i del propi riu.
Per altra banda, el Pla Hidrològic de 1998 no inclou cap actuació de gestió sostenible de l’aigua a llarg termini per garantir la protecció dels valors ecològics de l’Albufera –a pesar que aquest ecosistema reuneix la majoria de les figures de protecció de la biodiversitat autonòmica, europea i internacional. Aquest Pla Hidrològic tan sols calcula en 100 hm3/any les necessitats hídriques del Parc Natural de l’Albufera i assumeix que eixe volum està garantit pels retorns dels regadius històrics del Xúquer. Com s’ha demostrat científicament durant l’última dècada, eixe volum estimat és absolutament insuficient per garantir el bon estat ecològic de l’Albufera i és més que dubtós que arriben a l’Albufera els esmentats 100 hm3, ja que la modernitzacions de regadius a la Ribera ha minvat significativament els retorns de reg. Addicionalment, els problemes de qualitat de les aigües a l’Albufera no s’han resolt i la gestió inadequada i descoordinada dels escassos cabdals actuals permet situacions com la del podriment de la palla de l’arròs que contamina les aigües del Parc i genera mortaldat de peixos.
Davant la deixadesa de les autoritats competents –autonòmiques i estatals- és evident que la solució d’aquests problemes passa necessàriament per la elaboració i aplicació d’un pla de gestió dels recursos hídrics per al Parc, en el que s’establisquen no sols les necessitats hídriques per garantir la recuperació dels seus valors ecològics i paisatgístics sinó també la procedència, la qualitat i el maneig de la làmina d’aigua. Aquest tipus de mesures requereixen estar incloses en el lla hidrològic, i en l’actual no ho estan.
TRANSVASAMENT XÚQUER-VINALOPÓ
La Comissió Europea ha aportat 120 milions d’euros per finançar les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, condicionats al compliment d’un conjunt de requisits, entre els que destaquen l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua –per exemple, el principi de repercussió dels costos-, la fixació de cabals ecològics al Xúquer abans de qualsevol transvasament, la garantia de les aportacions necessàries per l’Albufera i l’estuari del Xúquer, la substitució d’extraccions als aqüífers sobreexplotats del Vinalopó, la reversió de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental i l’establiment d’unes normes d’explotació que garantisquen els drets de la conca cedent.
Tenint en compte l’ordenament jurídic espanyol, el compliment de totes aquestes condicions requereix l’aprovació d’un nou pla hidrològic de conca –elaborat d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua- que incloga la regulació d’aquestes matèries.
SÍNTESI DELS INCOMPLIMENTS DEL CALENDARI D'APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA EN LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER A 6 DE NOVEMBRE DE 2012
RECULL DE PREMSA (Punxeu sobre els titulars per accedir a les notícies)
EL PAÍS - 06/11/2012
“España tiene que acabar con la ‘guerra del agua’ entre regiones”, entrevista amb el Comissari Europeu de Medi Ambient, per Rafael Méndez
La directiva del Agua se incumple en el Júcar, denuncian los ecologistas
LAS PROVINCIAS - 06/11/2012
Entidades ecologistas critican la degradación de la Albufera por la falta de Plan Hidrológico
LEVANTE - 06/11/2012 (edició impressa)
Los ecologistas reciben a Cañete y Potocnik con una lista de agravios en el Júcar
DIARI QUÉ! - 06/11/2012
Entidades ecologistas denuncian la "degradación continua" del Júcar y de la Albufera
EUROPA PRESS - 06/11/2012
Entidades ecologistas denuncian la "degradación continua" del Júcar y de la Albufera
LA VANGUARDIA - 06/11/2012
La UE pide a España mejorar la gestión del agua
CONCENTRACIÓ CONTRA EL MACROABOCADOR DE LLANERA
Dissabte 10 de novembre, a les 17, concentració contra el macroabocador de Llanera.
Lloc: Plaça de l'Espanyoleto, Xàtiva.
Lloc: Plaça de l'Espanyoleto, Xàtiva.
DIVENDRES 9, A LES 19:30, INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE FOTOS A L'ALCÚDIA
Divendres 9 de novembre a les 19:30, a l'Alcúdia, inaugurem l'exposició del 3r concurs de Fotografia Xúquer Viu. El concurs d'enguany duu per lema "La gent i el riu".
L'exposició podrà ser visitada entre els dies 9 i 29 de novembre, entre les 16 i les 21 de la vesprada. Vos esperem a tots en la inauguració.
L'exposició podrà ser visitada entre els dies 9 i 29 de novembre, entre les 16 i les 21 de la vesprada. Vos esperem a tots en la inauguració.
LA GENT I EL RIU.
Cada
vegada més els impactes dels usos intensius de l’aigua i dels ecosistemes
aquàtics, agreujats pels efectes del canvi climàtic, es posen de manifest en
forma de degradació funcional i paisatgística del territori i estan començant a
ser percebuts per la societat: aquesta degradació redueix el nostre benestar,
incrementa la nostra vulnerabilitat i és una pèrdua per a tota la societat,
que, a més a més, pot transformar-se en irreversible. Açò està donant pas a una
nova interpretació de la nostra relació amb els ecosistemes fluvials, basada en
la seua conservació i en el seu ús sostenible a llarg termini, superant la
perspectiva de domesticació i esgotament per satisfer rendibilitats econòmiques
immediates.
En
aquest context, i prenent com a punt d’enfocament la conca fluvial del Xúquer,
des de Tragacete fins a Cullera (incloent-hi tots els seus afluents, ullals,
fonts, rambles i llacunes), proposem aquest concurs de fotografia. Aquesta
iniciativa és un intent de mirar o, més be, de remirar per veure, per apreciar
els valors socials, lúdics, ecològics, paisatgístics, identitaris, patrimonials
o territorials que ens ofereixen els paisatges fluvials dominats pel riu
Xúquer. Aquests valors romanen, moltes vegades, amagats per les presses del
quefer quotidià i la miopia dels càlculs merament econòmics.
Des
del nostre punt de vista, els paisatges d’aigua són la metàfora i el reflex de
la saviesa en la manera de relacionar-nos com a societat amb la naturalesa. Mitjançant
aquest concurs de fotografia volem fer una
crònica visual i emocional de l’espai hídric a la conca del Xúquer
reflectint la cara i la creu d’aquesta relació dinàmica i canviant amb els
nostres ecosistemes fluvials.
dimarts, 23 d’octubre del 2012
DISSABTE 27 D'OCTUBRE CONCENTRACIÓ. A LES 12:00 A LA DELEGACIÓ DE GOVERN DE VALÈNCIA
DISSABTE 27 D'OCTUBRE CONCENTRACIÓ. A LES 12:00 A LA DELEGACIÓ DE GOVERN DE VALÈNCIA (C/ COLOM, 60)
30 ANYS SENSE PLA CONTRA LES RIUADES!
PROU DE SOBREEXPLOTACIÓ AL XÚQUER!
PER UN NOU PLA DE CONCA!
CABALS ECOLÒGICS JA!
30 ANYS SENSE PLA CONTRA LES RIUADES!
PROU DE SOBREEXPLOTACIÓ AL XÚQUER!
PER UN NOU PLA DE CONCA!
CABALS ECOLÒGICS JA!
LA MESA PEL XÚQUER EXIGEIX LA RECUPERACIÓ INTEGRAL DEL RIU I DE L'ALBUFERA
La
paralització del Pla contra Avingudes, l'estancament en l'elaboració del nou
Pla de Conca i la falta de cabals ecològics en el riu demostren el bloqueig en
la gestió ambiental del riu
El
dissabte 27 la Mesa pel Xúquer i Xúquer Viu es concentrarà davant la Delegació
de Govern per a demanar el desbloqueig de tots aquests temes
En
el 30 aniversari de la "pantanada" el Pla contra Avingudes es troba
paralitzat i sense pressupost
Es
denunciarà qualsevol nova transferència d'aigua del Xúquer al Vinalopó si no es
compleixen rigorosament les condicions establertes per la Unió Europea
La
Mesa pel Xúquer que agrupa a ajuntaments, regants, grups ecologistes,
sindicats, organitzacions agràries i entitats de la Ribera mostrà ahir la seua
preocupació per la paralització de la recuperació del riu en temes considerats
fonamentals per a la gestió hídrològica que afecten també de manera notable a
l'Albufera, la nostra principal zona humida:
- La paralització dels treballs relacionats
amb el condicionament del Xúquer i la recuperació del llit fluvial, més
conegut com Pla d'Avingudes. La Mesa de Participació es va reunir per última
vegada a desembre de 2011 restant pendents el tractament de diversos temes. A
més, s'han anul·lat projectes ja aprovats com el de protecció a Albalat de la
Ribera.
- L'estancament en el procés d'elaboració del
nou Pla Hidrològic del Xúquer, element fonamental en la gestió de l’aigua,
que hauria d’haver-se aprovat a desembre de 2009, d’acord amb la Directiva Marc
de l’Aigua, i la primera revisió del mateix s’hauria d’efectuar al cap de sis
anys, en 2015. La nostra demarcació porta més de tres anys de retràs en l'elaboració del nou Pla Hidrològic de
Conca i, el procés de planificació es troba paralitzat, a la vegada que el
deteriorament ambiental avança a marxes forçades, sense que estiguen fixats els
cabals ecològics, ni s'haja acabat amb la sobreexplotació d'aqüífers com els de
la Manxa Oriental o el Vinalopó, entre altres temes.
- La situació del
Xúquer-Vinalopó i el compliment de les condicions vinculades al finançament
europeu, entre
les que destaquen, la fixació i respecte
de cabals ecològics al Xúquer abans de fer qualsevol transvasament,
l’aprovació d’unes normes d’explotació per garantir els drets dels usuaris de
la conca cedent així com el no deteriorament del Xúquer i el seu estuari, la
reversió de la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental i del
Vinalopó, el tancament de pous al Vinalopó i l’aplicació de la Directiva Marc
de l’Aigua, entre d’altres.
La
Mesa pel Xúquer es concentrarà el proper dissabte 27 d'octubre davant la
Delegació de Govern per a exigir el desbloqueig de tots aquests temes. El lemes
de la concentració són:
- 30
ANYS SENSE PLA CONTRA LES RIUADES!
- NO
A LA SOBREEXPLOTACIÓ DEL XÚQUER! PER UN NOU PLA DE CONCA!
- CABALS ECOLÒGICS JA!
dimarts, 16 d’octubre del 2012
XÚQUER VIU DENÚNCIA QUE EL XÚQUER HA ESTAT SEC ELS DARRERS 14 KM DURANT LA PASSADA SETMANA
NOTA DE PREMSA - 13/10/2012
LA FALTA DE CABALS ECOLÒGICS I DE RESPECTE CAP AL RIU RESPONSABLES D'AQUESTA SITUACIÓ
Com ve passant des de fa alguns anys, la continuïtat del Xúquer fins a la mar està en perill en els darrers 14 km de recorregut. I és que la setmana passada per l'Assut de Cullera -situat entre Sueca i Fortaleny- a 14 km del mar- no ha passat ni gota d'aigua, el que ha provocat un descens del nivell del riu a l'altra part de l'assut de vora un metre.
No és que pel riu no baixara aigua, sinó que al no estar fixats els cabals ecològics l'aigua es deriva de manera íntegra per les sèquies deixant el riu en sec. El Xúquer, en realitat portava aigua com per a poder atendre la seua connectivitat amb el mar, però l'absència de cabals ecològics i la falta de respecte cap al riu han fet que el riu, com ha passat en repetides ocasions, se sacrifique deixant-lo completament sec.
Cal dir que rarament l'assut s'ha trobat, com en aquesta ocasió, completament sec, sense cap làmina d'aigua i posa de manifest la necessitat de fixar i respectar els cabals ecològics.
Amb les pluges d'ahir l'aigua ha tornat a passar per damunt del riu, però Xúquer Viu està segur que en les pròximes setmanes es repetirà la situació si no es prenen mesures adeqüades.
Xúquer Viu fa responsable, en primer lloc, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, qui ha de garantir que el riu arribe a la mar i no que el seu curs acabe a 14 km de la seua desembocadura.
Recentment la Unió Europea ha condemnat a Espanya per no haver aprovat els nous plans de conca, entre ells el del Xúquer, incomplint la Directiva Marc de l'Aigua. El Pla del Xúquer, que ha de fixar els cabals ecològics, és el més tardà de l'Estat Espanyol, i hauria d'haver-se aprovat el 22 de desembre de 2009. El Xúquer ha passat de conca pilot a furgó de cua en via morta pel que fa a la planificació hidrològica.
Mentre tant, la situació dels rius, aqüífers, zones humides i ecosistemes dependents continua empitjorant, agreujada pel període de sequera que estem passant i per la manca de capacitat i voluntat política de les autoritats competents per fer la seua feina, i per fer-la be, com es demostra en el cas que estem denunciant.
Notícia al Diari Levante-EMV - 14/10/2012
La Séquia de Cullera deja el Xúquer sin agua a 14 kilómetros del mar ante la falta de caudal ecológico
LA FALTA DE CABALS ECOLÒGICS I DE RESPECTE CAP AL RIU RESPONSABLES D'AQUESTA SITUACIÓ
Com ve passant des de fa alguns anys, la continuïtat del Xúquer fins a la mar està en perill en els darrers 14 km de recorregut. I és que la setmana passada per l'Assut de Cullera -situat entre Sueca i Fortaleny- a 14 km del mar- no ha passat ni gota d'aigua, el que ha provocat un descens del nivell del riu a l'altra part de l'assut de vora un metre.
| Assut de Cullera (Fortaleny) - 11/10/2012 |
| Assut de Cullera (Fortaleny) - 11/10/2012 |
No és que pel riu no baixara aigua, sinó que al no estar fixats els cabals ecològics l'aigua es deriva de manera íntegra per les sèquies deixant el riu en sec. El Xúquer, en realitat portava aigua com per a poder atendre la seua connectivitat amb el mar, però l'absència de cabals ecològics i la falta de respecte cap al riu han fet que el riu, com ha passat en repetides ocasions, se sacrifique deixant-lo completament sec.
Cal dir que rarament l'assut s'ha trobat, com en aquesta ocasió, completament sec, sense cap làmina d'aigua i posa de manifest la necessitat de fixar i respectar els cabals ecològics.
Amb les pluges d'ahir l'aigua ha tornat a passar per damunt del riu, però Xúquer Viu està segur que en les pròximes setmanes es repetirà la situació si no es prenen mesures adeqüades.
Xúquer Viu fa responsable, en primer lloc, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, qui ha de garantir que el riu arribe a la mar i no que el seu curs acabe a 14 km de la seua desembocadura.
Recentment la Unió Europea ha condemnat a Espanya per no haver aprovat els nous plans de conca, entre ells el del Xúquer, incomplint la Directiva Marc de l'Aigua. El Pla del Xúquer, que ha de fixar els cabals ecològics, és el més tardà de l'Estat Espanyol, i hauria d'haver-se aprovat el 22 de desembre de 2009. El Xúquer ha passat de conca pilot a furgó de cua en via morta pel que fa a la planificació hidrològica.
Mentre tant, la situació dels rius, aqüífers, zones humides i ecosistemes dependents continua empitjorant, agreujada pel període de sequera que estem passant i per la manca de capacitat i voluntat política de les autoritats competents per fer la seua feina, i per fer-la be, com es demostra en el cas que estem denunciant.
Notícia al Diari Levante-EMV - 14/10/2012
La Séquia de Cullera deja el Xúquer sin agua a 14 kilómetros del mar ante la falta de caudal ecológico
dilluns, 8 d’octubre del 2012
ESPANYA CONDEMNADA PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EUROPEU PER NO HAVER APROVAT ELS NOUS PLANS DE CONCA
ESPANYA CONDEMNADA PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EUROPEU PER INCOMPLIMENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA (DMA), JA QUE EL GOVERN NO HA APROVAT ELS NOUS PLANS DE DEMARCACIÓ EN VÀRIES DEMARCACIONS ESPANYOLES, ENTRE D'ALTRES, LA MÉS TARDANA, LA DEL XÚQUER.
Pica el següent enllaç per accedir al text de la sentència:
TEXT ÍNTEGRE DE LA SENTÈNCIA
EL XÚQUER HA PASSAT DE SER "CONCA PILOT" PER LA IMPLEMENTACIÓ DE LA DMA A "FURGÓ DE CUA EN VIA MORTA".
En el cas del nou Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer, ni tan sols se sap quan es traurà a consulta pública (de 6 mesos) l'esborrany del projecte del nou pla i acumula més de tres anys de retard respecte al calendari vinculat establert per la DMA (el termini màxim per aprovar i publicar els plans de demarcació era el 22 de desembre de 2009). Segons la DMA, el pla aprovat en 2009 havia de servir per assolir els objectius de bon estat de totes les masses d'aigua en l'horitzó 2015.... I estem casi a finals de 2012 i encara ni tant sols es coneix el contingut del pla!!!
A més a més, encara està per determinar jurídicament l'àmbit territorial de la demarcació -que hauria d'haver-se definit d'acord amb la DMA, com a molt tard, al desembre de 2003- i que segons el Ministeri i la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer anava a estar resolt abans de l'estiu de 2012... Donç, ja estem en la tardor de 2012 i continuem sense notícies!!!
L'Esquema de Temes Importants definitiu que segons la Confederació anava, per fí, a passar-se pel Consell d'Aigua de la Conca per que aquest emitira informe abans de l'estiu de 2012 (dos anys després d'haver finalitzat la consulta pública d'eixe document) i obrir la possibilitat de traure a consulta pública l'esborrany del projecte de Pla Hidrològic, continua en el calaixos de la Confederació. Tot el procés està paralitzat i sense perspectives certes de reactivació.
Mentres tant, la situació dels rius, aqüífers, zones humides i ecosistemes depenents continua empijorant, agreujada pel periode de sequera que estem passant i per la manca de capacitat i voluntat política de les autoritats competents per fer la seua feina, i per fer-la be.
Per una banda, la incapacitat per prendre decisions del Ministeri front les pressions de la Generalitat Valenciana i la Junta de Castella La-Manxa i establir la demarcació de conques intercomunitàries; i per l'altra, el incompliment de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per part de la Generalitat que es nega a exercir les competències sobre les conques internes valencianes que té asumides a l'Estatut des de 1982.
És imprescindible prendre decision sobre el tema de l'ambit territorial per desbloquejar la constitució del nou Consell d'Aigua de la Demarcació i desbloquejar la tramitació del nou pla hidrològic, per tal d'aprovar-lo, amb sort, abans de 2015.
COMPLEXITAT INSTITUCIONAL I EXISTÈNCIA DE PLANS DE CONCA DES DE 1998, DUES EXCUSES PEL INCOMPLIMENT DE LA DMA QUE NO "COLEN" A EUROPA
El representant del Regne d'Espanya al procediment va esgrimir com a arguments de defensa davant la denúncia de la Comissió Europea la complexitat jurídica i institucional de l'Estat Espanyol i que ja hi ha plans de conca, encara que previs a l'entrada en vigor de la DMA, amb els mateixos continguts i objectius que aquesta:
Pica el següent enllaç per accedir al text de la sentència:
TEXT ÍNTEGRE DE LA SENTÈNCIA
EL XÚQUER HA PASSAT DE SER "CONCA PILOT" PER LA IMPLEMENTACIÓ DE LA DMA A "FURGÓ DE CUA EN VIA MORTA".
En el cas del nou Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer, ni tan sols se sap quan es traurà a consulta pública (de 6 mesos) l'esborrany del projecte del nou pla i acumula més de tres anys de retard respecte al calendari vinculat establert per la DMA (el termini màxim per aprovar i publicar els plans de demarcació era el 22 de desembre de 2009). Segons la DMA, el pla aprovat en 2009 havia de servir per assolir els objectius de bon estat de totes les masses d'aigua en l'horitzó 2015.... I estem casi a finals de 2012 i encara ni tant sols es coneix el contingut del pla!!!
A més a més, encara està per determinar jurídicament l'àmbit territorial de la demarcació -que hauria d'haver-se definit d'acord amb la DMA, com a molt tard, al desembre de 2003- i que segons el Ministeri i la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer anava a estar resolt abans de l'estiu de 2012... Donç, ja estem en la tardor de 2012 i continuem sense notícies!!!
L'Esquema de Temes Importants definitiu que segons la Confederació anava, per fí, a passar-se pel Consell d'Aigua de la Conca per que aquest emitira informe abans de l'estiu de 2012 (dos anys després d'haver finalitzat la consulta pública d'eixe document) i obrir la possibilitat de traure a consulta pública l'esborrany del projecte de Pla Hidrològic, continua en el calaixos de la Confederació. Tot el procés està paralitzat i sense perspectives certes de reactivació.
Mentres tant, la situació dels rius, aqüífers, zones humides i ecosistemes depenents continua empijorant, agreujada pel periode de sequera que estem passant i per la manca de capacitat i voluntat política de les autoritats competents per fer la seua feina, i per fer-la be.
Per una banda, la incapacitat per prendre decisions del Ministeri front les pressions de la Generalitat Valenciana i la Junta de Castella La-Manxa i establir la demarcació de conques intercomunitàries; i per l'altra, el incompliment de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per part de la Generalitat que es nega a exercir les competències sobre les conques internes valencianes que té asumides a l'Estatut des de 1982.
És imprescindible prendre decision sobre el tema de l'ambit territorial per desbloquejar la constitució del nou Consell d'Aigua de la Demarcació i desbloquejar la tramitació del nou pla hidrològic, per tal d'aprovar-lo, amb sort, abans de 2015.
COMPLEXITAT INSTITUCIONAL I EXISTÈNCIA DE PLANS DE CONCA DES DE 1998, DUES EXCUSES PEL INCOMPLIMENT DE LA DMA QUE NO "COLEN" A EUROPA
El representant del Regne d'Espanya al procediment va esgrimir com a arguments de defensa davant la denúncia de la Comissió Europea la complexitat jurídica i institucional de l'Estat Espanyol i que ja hi ha plans de conca, encara que previs a l'entrada en vigor de la DMA, amb els mateixos continguts i objectius que aquesta:
14 El Reino de España no niega el retraso producido en la adopción y publicación de los planes hidrológicos de cuenca por los que se le imputa el incumplimiento, así como en la información pública y en la notificación a la Comisión y a los demás Estados miembros interesados, que exigen los artículos 13, apartados 1 a 3 y 6, 14, apartado 1, letra c), y 15, apartado 1, de la mencionada Directiva, pero alega, en primer lugar, que el retraso se debe a la complejidad del sistema jurídico e institucional existente en España y, en concreto, al reparto competencial entre Estado y Comunidades Autónomas. [...]
16 En segundo lugar, el Reino de España alega que, en cualquier caso, en España existen planes hidrológicos en vigor para todas las cuencas, tanto para las de competencia estatal como para las autonómicas, y con objetivos análogos a los fijados por la Directiva 2000/60, aunque se aprobasen con anterioridad a ésta. Por ello, no existe un vacío en la protección de las aguas en España. Estima que corresponde a la Comisión aportar la prueba de que estos planes no son conformes con los objetivos de dicha Directiva, cosa que no ha hecho. De lo anterior se desprende que la Comisión no ha demostrado la existencia del incumplimiento imputado.Dos arguments que no "colaren" davant el Tribunal de Justícia Europeu:
23 El Reino de España se ha limitado a proporcionar, en la fase de dúplica, una lista de los planes hidrológicos vigentes en dicho Estado miembro, sin aportar, ni en esa fase ni en su escrito de contestación, precisiones en cuanto al contenido de esos planes. A este respecto, no ha intentado demostrar que dichos planes incluyeran la información detallada que prevé el anexo VII de la Directiva 2000/60.
24 En este contexto, debe señalarse que, al limitarse a afirmar que los planes hidrológicos de cuenca actualmente vigentes contienen elementos que se corresponden con el contenido mínimo fijado en dicha Directiva y que se orientan por objetivos análogos a los perseguidos por ésta, el Reino de España no ha rebatido de manera fundada ni pormenorizada las imputaciones formuladas por la Comisión acerca de la adopción de los planes hidrológicos. Por lo tanto, procede desestimar el primer motivo de oposición invocado por el Reino de España.
25 Asimismo, por lo que respecta a los argumentos formulados por el Reino de España sobre la complejidad del sistema jurídico e institucional español para justificar el retraso en la ejecución de las disposiciones de la Directiva 2000/60, que ha motivado la interposición del recurso por incumplimiento, procede recordar que, según jurisprudencia reiterada, un Estado miembro no puede alegar disposiciones, prácticas ni circunstancias de su ordenamiento jurídico interno para justificar el incumplimiento de las obligaciones y plazos establecidos en una directiva (véase, en particular, la sentencia de 13 de julio de 2006, Comisión/Portugal, C‑61/05, Rec. p. I‑6779, apartado 31 y jurisprudencia citada). [...]
27 Como se desprende del apartado 14 de la presente sentencia, el Reino de España no niega que no se han adoptado dentro de los plazos señalados todas las medidas necesarias para cumplir con lo dispuesto en los artículos 13, apartados 1 a 3 y 6, 14, apartado 1, letra c), y 15, apartado 1, de la Directiva 2000/60 y reconoce que se encuentran en proceso de adopción.
28 Debe, por tanto, considerarse fundado el recurso interpuesto por la Comisión.
En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Sala Sexta) decide:
1) Declarar que el Reino de España:
– al no haber adoptado, a 22 de diciembre de 2009, los planes hidrológicos de cuenca, salvo en el caso del Distrito de la Cuenca Fluvial de Cataluña, y al no haber enviado a la Comisión Europea y a los demás Estados miembros interesados, a 22 de marzo de 2010, un ejemplar de dichos planes, conforme a los artículos 13, apartados 1 a 3 y 6, y 15, apartado 1, de la Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2000, por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas, en su versión modificada por la Directiva 2008/32/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de marzo de 2008, y
– al no haber iniciado, a más tardar el 22 de diciembre de 2008, salvo en el caso de los planes hidrológicos de Distrito de la Cuenca Fluvial de Cataluña, Islas Baleares, Tenerife, Guadiana, Guadalquivir, Cuenca Mediterránea Andaluza, Tinto-Odiel-Piedras, Guadalete-Barbate, Galicia-Costa, Miño-Sil, Duero, Cantábrico Occidental y Cantábrico Oriental, el procedimiento de información y consulta públicas sobre los proyectos de los planes hidrológicos de cuenca, conforme al artículo 14, apartado 1, letra c), de la citada Directiva,
ha incumplido las obligaciones que le incumben en virtud de dichas disposiciones.
2) Condenar en costas al Reino de España.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





