SOBRE LA VISITA DEL COMISSARI EUROPEU DE MEDI AMBIENT A VALÈNCIA:REBOMBORI I POCA SUBSTÀNCIA

Article d'opinió 
Per Graciela Ferrer

Segons han informat els mitjans de comunicació, la curta visita a València del Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, s'ha saldat amb unes declaracions grandiloqüents a càrrec de l’alcaldessa de València, un parell d'anuncis poc creïbles del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i un estironet d'orelles –entre carinyós i resignat- del Comissari Europeu. Si aquesta visita pretenia ser un revulsiu de la paralitzada política de l'aigua al Xúquer, en particular, i a Espanya, en general, sembla que les autoritats competents estan vacunades front el virus de la responsabilitat pública i el compliment dels compromisos legalment adquirits.

Aprofitant la projecció mediàtica de la visita del Comissari Europeu, l'alcaldessa de València va "posar en valor" l'Albufera -de la qual es considera propietària més que administradora d'una propietat pública- amb tota sort de retòrica preciosista i enumeració pressupostària dels diners utilitzats en projectes al Parc -molts dels quals han eixit endavant gràcies al cofinançament europeu. Amb aquest arguments va reivindicar la declaració de l'Albufera com a Patrimoni de la Humanitat -prèvia declaració d'aquesta com a Reserva de la Biosfera- més com si fos un dret a portar una "etiqueta de marca" que com un reconeixement de compromís seriós de les administracions locals davant la comunitat internacional de conservar, protegir i recuperar aquesta zona humida.

Aquí, tímidament, el Comissari li va deixar caure a la Sra. Alcaldessa que l'Albufera ja és un espai protegit per la legislació europea, ja que forma part de la Xarxa Natura 2000 en aplicació de les Directives Hàbitat i Aus i, per tant, també és un espai especialment protegit des del punt de vista de l'aplicació de la legislació europea en matèria d'aigua -no sols de la Directiva Marc de l'Aigua sinó també de la Directiva sobre Aigües Residuals Urbanes, la Directiva de Nitrats o la de Prevenció de la Contaminació Industrial. El que li ha mancat explicitar al Sr. Comissari és que, malauradament, les autoritats competents -municipals, autonòmiques i estatals- es prenen amb massa calma complir aquesta legislació i amb poca preocupació els procediments d'infracció -alguns culminats amb condemnes del Tribunal de Justícia Europeu- encetats per la Comissió Europea en els darrers 10 anys. Així, les figures de protecció legal vigents s'han buidat d'eficàcia, encara que s'invoquen amb vehemència per a aconseguir subvencions.

També el Sr. Ministre ens ha deixat un parell d'anuncis poc creïbles, més be orientats a salvar la cara davant les preguntes dels periodistes. Per una banda, segons ha dit, durant desembre habemus delimitació territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer. Teòricament, donat que és l'autoritat competent qui fa l'anunci, els ciutadans hauríem de creure-li, però aquesta teoria es trenca a la vista de la reputació acumulada: en maig d'aquest any va dir que el Reial Decret de la delimitació de la demarcació del Xúquer estaria en juny; el 28 de juny, quan l'esborrany d'aquest Reial Decret havia de ser informat pel Consell Nacional de l'Aigua, el Sr. Ministre va retirar aquest assumpte de l'orde del dia de la reunió sense avís previ, i es va donar 15 dies per resoldre la qüestió. Eixos 15 dies deuen de ser d'un univers paral•lel, ja que en la escala temporal terrestre s'han transformat en 6 mesos -suposant que aquesta vegada complisca allò que diu.

Per altra banda, el Sr. Ministre ha tornat a repetir allò que ell anomena "el seu compromís de complir amb el calendari pactat de la Directiva Marc de l'Aigua" de tindre aprovats tots els plans hidrològics de les demarcacions espanyoles amb horitzó d'avaluació de resultats en l'any 2015, com a molt tard en desembre de 2013 -4 anys després del termini establert per la Directiva Marc de l'Aigua i en una data quan s'haurien d'estar revisant i avaluant la seua efectivitat, per tenir aprovats abans de desembre de 2015 els nous plans amb horitzó d'execució 2021. En aquest cas, la manca de credibilitat d'aquest termini per al cas del Xúquer no esdevé de la reputació o l'experiència anterior, sinó més be de la constatació que -excepte Reial Decret Llei en contrari- els anys tenen 12 mesos, els mesos uns 30 dies de mitjana, i els dies, 24 hores de 60 minuts cadascuna.

És a dir, complir amb el calendari "pactat" del Ministre exigiria en la Demarcació del Xúquer que abans que acabés aquest any 2012 no sols estiguera jurídicament clara la delimitació de la demarcació del Xúquer sinó també constituït el Consell d'Aigua de la Demarcació, així com aprovat l'Esquema de Temes Importants i convocada la Consulta Pública (amb una duració, al menys, de 6 mesos) de l'esborrany del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. Anant a tota presa, això significaria que a partir de juliol de 2013 s'abordaria la redacció de la versió final del Pla, una vegada analitzades -i teòricament contestades- les al•legacions presentades durant el període de consulta, que, a la vista del desequilibri entre les apetències i les disponibilitats d'aigua, previsiblement no serien poques. Això ens deixa -a tot córrer- un parell de mesos -novembre i desembre de 2013- perquè la versió final del Pla fos aprovat pel Consell d'Aigua de la Demarcació i elevat per a la seua aprovació al Ministeri, qui a la seua vegada ha de elaborar un Reial Decret, prèvia consulta al Consell Nacional de l'Aigua, i sotmetre-ho a aprovació del Consell de Ministres.

¡Destil•la força optimisme el Sr. Ministre, assegurant que tot aquest procés de participació pública, negociació, revisió tècnica i tramitació administrativa el tindrà finalitzat en 12 mesos! Pot ser estiga influenciat per les “visions” de la seua homòloga en la cartera d'Ocupació quan li presenten els resultats de les estadístiques d’atur...

Finalment, sembla que el Comissari Europeu de Medi Ambient va instar a totes les autoritats espanyoles amb les quals es va reunir a aprovar “amb urgència” els nous plans hidrològics de demarcació i l’aplicació “estricta” de la legislació ambiental –incloent-hi la relativa a les aigües. El que no va dir és quines mesures pensa prendre la Comissió Europea per dotar d’eficàcia eixa legislació que promou. En resum, molta tebiesa davant la situació de deteriorament dels nostres ecosistemes aquàtics i la pèrdua de biodiversitat: paraules i exhortacions amb ben poca substància.