SOBRE LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA POTABLE A LA RIBERA

NOTA DE PREMSA DE XÚQUER VIU - 25 DE FEBRER DE 2013

CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA POTABLE D'ALZIRA: CRÒNICA D'UNA CONTAMINACIÓ ANUNCIADA

XÚQUER VIU DENÚNCIA L'INCOMPLIMENT NEGLIGENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA

15 ANYS PERDUTS PER A PROVEIR A LA RIBERA D'AIGUA DE QUALITAT

La recent contaminació de l'aigua potable a Alzira per herbicides o les passades a Carcaixent o Llaurí, a l'igual que els alts índex de nitrats en moltes poblacions de la Ribera, posen de manifest la inseguretat sanitària a la que està sotmesa la població de la Ribera davant un servei públic essencial i dret humà com és el subministrament d’aigua per a consum humà. Aquesta situació lluny de ser inevitable, és conseqüència, per una part, de l’ús intensiu de fitosanitaris i fertilitzants que contaminen el sòl i l’aigua que ha caracteritzat la agricultura intensiva practicada en la comarca durant dècades; per altra part, de la incompetència dels responsables de les administracions per prendre mesures efectives que garanteixen la qualitat de l’aigua de boca a la població i que solucionen el problema de la contaminació continuada de les aigües subterrànies en la comarca.

Calen solucions estructurals i no pegats

La solució anunciada per l’ajuntament d’Alzira de col•locar uns filtres de carboni amb un cost estimat –segons ha eixit publicat- d’uns 600.000 euros (seguint l’estela del que ha fet Carcaixent) és un nou pegat i no pot considerar-se com una solució definitiva, sinò provisional i limitada en el temps. No es garanteix que l’abastiment de la població es faça utilitzant la millor aigua disponible ni que es protegeixen les masses d’aigua destinades al subministrament humà del deteriorament de la seua qualitat química –amb la qual cosa es continua incomplint tant amb la Directiva Marc de l’Aigua com amb la Llei d’Aigües-, i a més a més, és una solució cara –que segurament repercutirà en el preu de l’aigua- que no soluciona la font del problema ni repercuteix els costos en els causants del dany.

La solució passa per protegir les fonts d’aigua per abastiment de la població: aplicar la legislació vigent –la millor aigua disponible per a beure- i evitar la contaminació agrícola –canvi estratègic en la agricultura de la Ribera

La Directiva Marc de l’Aigua –en vigor des de 2000- estableix que les masses d’aigua destinades al subministrament d’aigua de boca han de ser protegides davant la contaminació i que aquest ús ha de garantir-se amb la millor aigua disponible a la conca hidrogràfica, minimitzant la necessitat d’aplicació de substàncies químiques per potabilitzar-la. I la Llei d’aigües –en vigor des de 1985-  estableix que l’abastiment a poblacions te la màxima prioritat per davant de tota la resta d’usos. Davant aquestes normes ¿com és possible que a 2013 la gent de la Ribera continue abastint-se d’uns aqüífers que des de fa dècades es saben contaminats si hi ha aigua superficial del Xúquer a Tous de molta millor qualitat? Sembla evident que les administracions competents sistemàticament no compleixen amb la legislació vigent.

Xúquer Viu considera que és necessària una solució estructural de llarg termini:

• Canviar la font de subministrament d’aigua per a consum humà, i utilitzar  l’aigua superficial del Xúquer des de Tous, de molta millor qualitat, per aquest fi.
• Assignar les concessions administratives de les aigües del Xúquer corresponents als ajuntaments per garantir la seguretat de l’abastiment de la població, perquè es reconega el caràcter prioritari d’aquest ús de les aigües del Xúquer.
• Posar en marxa un programa de mesures per detenir el deteriorament, recuperar la qualitat dels aqüífers i eliminar –si és possible- les substàncies tòxiques de les aigües subterrànies, ja que són reserves estratègiques en cas de sequera. Això requereix l’acció combinada i la coordinació entre departaments i administracions competents. Prioritàriament, cal actuar en la font de la contaminació i, per tant, és necessària una política agrícola valenciana amb una estratègia efectiva de reducció –i eliminació- de l’ús d’agroquímics en la producció d’aliments. Amb unes Bones Pràctiques Agrícoles es reduiria considerablement la contaminació difusa. Per tant cal un control efectiu per part de l'administració competent.
• Introduir pràctiques de transparència en l’administració, en particular pel que fa al dret dels ciutadans a l’accés a la informació respecte de la qualitat de les aigües –en general, i per a consum humà, en particular. En aquest sentit, demanem a l’ajuntament d’Alzira, així com a la resta d’ajuntaments, les conselleries competents (en medi ambient, agricultura, aigua, sanitat i infraestructures) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que actuen amb transparència i subministren de manera sistemàtica les anàlisis periòdiques completes de qualitat química de les aigües, els pous i les masses d’aigua destinades al consum humà així com el límits i llindars de referència establerts per la legislació vigent aplicable. 

Bona part d’aquestes mesures haurien d’estar ja implantades a través del Nou Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer, l'elaboració de la qual continua paralitzada, malgrat que hauria d’estar aprovat fa més de 3 anys.

Cal recordar en que l'aigua de beure és un dret humà, l'aprovisionament d'aigua potable és un servei públic essencial i les autoritats tenen l'obligació prioritària de garantir la seguretat sanitària de l'aigua a la població. Cal que comencen a posar-se les prioritats en les polítiques públiques com toca: primer els interessos comuns de les persones i no els interessos privats d'alguns grups econòmics.

Els projectes de la Conselleria d’Infraestructures: 15 anys i milions d’euros perduts
El Pla de Conca aprovat en 1998 preveia que els pobles de la Ribera afectats per la contaminació amb nitrats de les aigües subterrànies de les que es proveïen canviarien la seua font de subministrament per aigües superficials del Xúquer des de Tous. Malgrat això, la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana va decidir fer cas omís a aquesta mesura i portar a terme un projecte per fer nous pous a l’aqüífer de l’Ave, que en l’any 2009 i després de 10 anys entre projectes i obres es va demostrar una solució ineficaç ja que la seua explotació generaria una situació de sobreexplotació d’aquest aqüífer i afectaria molt negativament els ullals del riu Verd –zona protegida per la Directiva Hàbitats- raons per les quals no és possible atorgar la preceptiva concessió d’aigua. El més greu és que a l’any 1998 la Declaració d’Impacte Ambiental d’aquest projecte ja alertava a la Conselleria d’aquestes afeccions ambientals i, una vegada més, es va fer cas omís sepultant milions d’euros en obres inútils. Davant aquesta situació, la Conselleria va decidir la construcció de la potabilitzadora per tractar aigües superficials captades al Xúquer, a Tous, que a hores d’ara encara no està operativa. Així han passat més de 15 anys i molts diners perduts mentre la població de la Ribera continua sense un subministrament d’aigua de boca que compte amb la qualitat adequada per aquest ús.

Sembla poc raonable que la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, fins a Sagunt, s’abastisquen d’aigua de bona qualitat del Xúquer en Tous, a l'igual que Albacete, i nombrosos pobles d'aquestes províncies, mentre que la pròpia comarca de la Ribera, per on discorre el riu no tinga concesió d’aigües del riu per abastiment de la població i la gent estiga consumint aigua amb nitrats i altres substàncies nocives. En el mateix sentit, es fa palesa, una vegada, més la incongruència de les peticions del lobby de l'aigua d'Alacant, que amb la complicitat del Consell de la Generalitat Valenciana, vol penjar del transvasament Xúquer-Vinalopó demandes urbanes –les quals poden ser ateses sobradament amb la desal•lació instal•lada i en construcció-, quan ací s'està negant el subministrament d’aigua per a beure des del Xúquer i s’està condemnant als ciutadans a consumir aigües subterrànies contaminades amb nitrats o amb productes fitosanitaris com és el cas d'Alzira, actualment.