Xúquer Viu

Xúquer Viu

dijous, 18 d’abril del 2013

19 d'abril a Picassent: XÚQUER VIU participa en les II Jornades Agroecològiques

El proper divendres 19 d'abril les II Jornades Agroecològiques de Picassent tractaran el tema "Conflictes distributius territorials de l'aigua":

18 hs. Projecció del documental "A Contracorrent", de Mario Pons (2005)
19 hs. Taula redona "¿Cóm tractem l'aigua al territori?, amb la participació de:
Xúquer Viu, Plataforma en Defensa de l'Aqüífer del Molinar i Fundació Assut

Lloc: Casa de la Cultura de Picassent.


21 d'abril a Alberic: XÚQUER VIU PARTICIPARÀ EN LA TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ DE LA RIBERA


Aquest any Xúquer Viu tindrà la paradeta junt al Punt d'Informació, prop de l'entaulat.

Passeu per la nostra taula informativa i podreu emportar-vos portallapis i punts de lectura. També tindrem barrets, gorres i samarretes de Xúquer Viu. 

A més a més durant la Trobada, aprofitarem per lliurar a cada centre educatiu que ho sol·licite un DVD que hem elaborat sobre la problemàtica del Xúquer, titulat "El Xúquer, el nostre tresor". Cal que vinga a la taula informativa de Xúquer Viu una persona en nom del centre a recollir-lo.   

Veniu i visiteu la Trobada! Us esperem!

Més informació sobre la Trobada: http://www.gentdetrobada.org/

dijous, 11 d’abril del 2013

21 d'abril: MARXA A COFRENTS

LA PLATAFORMA TANQUEM COFRENT CONVOCA LA MARXA A COFRENTS 2013


21 d'abril
Jalance-Cofrents (4'5 km)

Eixida des de la piscina municipal de Jalance a las 11:30


Eixida des de València en autobus, 9:00 a Plaça Espanya


Enguany hem de celebrar que ja hi ha una central nuclear menys a Espanya, però segueix havent-hi motius per a la preocupació i la reivindicació de tancament de totes elles. 

Després de la marxa està previst compartir el dinar (els que vulguen/puguen quedar-se) en una casa rural de la zona amb la qual s'ha negociat un menú comú a preu reduït. Per descomptat, cadascun pot portar-se el seu propi menjar.

Per als que isqueu de València i voltants hi ha autobusos gratuïts que eixiran a les 9:00 h de la Plaça d'Espanya, concretament al costat de la parada Espanya-Ermita de les línies 2 i 80 de l'EMT. 

Cal reservar plaça en l'autobús així com el menú a preu reduït -en cas de triar aquesta opció per a dinar- enviant un correu electrònic abans del 18 d'abril a tanquemcofrents@gmail.com 


diumenge, 7 d’abril del 2013

XÚQUER VIU CONSIDERA QUE EL MACROABOCADOR DE GUADASSUAR SUPOSA UNA AMENAÇA DIRECTA A LES MASSES D'AIGUA I CONFIA QUE NO S'AUTORITZE



 La Séquia Reial del Xúquer, els Ullals del Riu Verd, els aqüífers i l'Albufera en perill si el macroabocador es construeix en la ubicació proposada


La instal·lació se situa a tan sols 30 metres de la Séquia Reial i a 5 metres de grans conduccions del reg de la Confederació del Xúquer i de la Séquia Reial.



El passat 3 d'abril va finalitzar el termini per a presentar al·legacions al projecte de construcció d'un abocador de grans dimensions que se situarà al terme de Guadassuar i al mateix costat de la Séquia Reial. Aquest macroabocador ocuparia una superfície de més de 140.000 metres quadrats -prop de 170 fanecades-, amb una profunditat de més de 35 metres en alguns punts i un volum previst d'excavació de 2.091.000 m3. Anualment podran soterrar-se fins 100.000 tones de residus d'una població de 330.000 habitants de la Ribera i la Valldigna. Aquests són alguns dels motius pels que Xúquer Viu s'oposa a aquest projecte:



El projecte podria tenir greus efectes sobre la zona humida catalogada "Naixement del Riu Verd" i del Lloc d'Importància Comunitària "Ullals del Riu Verd". La ubicació de l'abocador estaria només a 953 metres del límit de la conca d'afecció d'aquesta zona humida. Els "Ullals del Riu Verd" corren greu risc de contaminació per la proximitat d'aquest abocador. Contaminació que podria estar causada per una ruptura de la bassa de lixiviats o per trencament de les grans conduccions de la CHX i de la ARJ, situades a 5 metres de l'abocador, que per vessament arribaria fins aquesta zona protegida. També es podria produir per contaminació l'aqüífer donat el flux d'aquest, o per desbordament de les aigües pluvials del vas de l'abocador en episodis de fortes pluges.



Igualment el projecte posa en risc la conservació de l'Albufera de València que podria resultar contaminada a través de la Séquia Reial. Una ruptura de la bassa de lixiviats podria produir un abocament contaminant en grans volums sobre el canal principal i la Séquia Reial del Xúquer, el cabal de la qual alimenta directament l'Albufera. Aquesta mateixa contaminació podria produir-se igualment per desbordament de l'abocador en episodis de fortes pluges. La bassa de lixiviats es troba a nivell topogràfic del sòl actual i al costat del canal principal, és a dir per tant a una cota superior a la Séquia Reial, que en aquest punt està més baixa que la parcel·la on es preveu la bassa. Per tant si haguera una possible ruptura o un episodi de fortes pluges, que desbordara aquesta bassa, el destí d'aquestes aigües seria, segons el pendent del terreny, la Séquia Reial.



Cal assenyalar que els riscs s'incrementen per la proximitat, a tan sols 5 metres de l'abocador, de grans conduccions de reg de la Confederació del Xúquer i de la Séquia Reial. (Canal principal i doble canonada de pressió de 1,7 m de diàmetre cadascuna, més xarxa de transport annexa). Una fuita de gran entitat en aquestes canonades podria ocasionar veritables desastres tenint al seu costat la bassa de lixiviats i el vas de l'abocador. No només es troba l'abocador al costat del canal principal, i la doble canonada, sinó també al costat de les canonades de transport de l'aigua que enllacen amb el capçal de reg. Els diàmetres d'aquestes són variats però les ruptures, fugues perdudes, són freqüents, i l'aigua que s'escape d'aquestes pot produir, tant inundació de l'àrea de l'abocador, com infiltrar i descalçar el talús de l'abocador, etc...  



El projecte podria tenir greus afeccions a les aigües subterrànies, tant en l'aqüífer de la Plana Alta sobre el que se situa, com en l'aqüífer veí de l'Ave, ja que segons la cartografia oficial de la Conselleria de Medi Ambient sobre vulnerabilitat als aqüífers, es comprova que l'emplaçament de l'abocador projectat es troba sobre una àrea de vulnerabilitat als aqüífers Alta.  En un radi de distància susceptible de contaminació i en la direcció del flux de l'aqüífer regional es trobaria, fonamentalment els Ullals de Riu Verd, i diversos pous de regadiu.




 Ací teniu l'enllaç a les al·legacions definitives de Xúquer Viu.






dijous, 28 de març del 2013

7ª ASSEMBLEA: XÚQUER VIU CRIDA A LA SOCIETAT A MOBILITZAR-SE PEL DRET A ABASTIR-SE AMB AIGUA DE QUALITAT DEL XÚQUER

NOTA DE PREMSA 27-03-2013

 

Per a Xúquer Viu la situació que s'està donant a la Ribera és molt greu i totalment inacceptable.


Cal posar en marxa una Pla de Recuperació dels Aqüífers de la Plana Sud i Serra de les Agulles, amb la implantació de bones pràctiques agrícoles i la delimitació de responsabilitats en aquest desastre anunciat.

7ª Assemblea de Xúquer Viu - Sueca, 23-03-2013


Un dels temes que varen ocupar la centralitat del debat en la 7ª Assemblea de Xúquer Viu ha estat la contaminació per agroquímics dels aqüífers de la Plana Sud i Serra de les Agulles que ha derivat en la prohibició d'utilitzar l'aigua potable per a beure o cuinar en diversos pobles de la Ribera que s’abasteixen a través d’aigües subterrànies d’eixes masses d’aigua.

Xúquer Viu considera que aquesta és una contaminació anunciada i, en bona mesura, derivada d’anys d’incompliment per part de la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de la Directiva de Nitrats, la Directiva Marc de l'Aigua, la Llei d'Aigües i el propi Estatut d'Autonomia, així com del Reglament que regula la qualitat de l’aigua per a consum humà. 
 
Per a Xúquer Viu la prioritat a curt termini ha de ser finalitzar les conduccions d'aigua per poder subministrar el més prompte possible aigua de qualitat del Xúquer a les poblacions de la Ribera. Igualment s'ha de posar en marxa un Pla de Recuperació dels aqüífers afectats que contemple de manera immediata la implantació d'unes Bones Pràctiques Agrícoles que eliminen l’ús d’agroquímics en la producció d’aliments, per tal de frenar el deteriorament de les aigües subterrànies i eliminar les fonts de contaminació difusa. En un futur, si es donara la recuperació de l'aqüífer podria ser perfectament possible tornar a la seu utilització.
 
A més a més, en atenció al caràcter prioritari de l'abastiment a la població, Xúquer Viu considera que la Ribera té dret a una concessió administrativa de les aigües del Xúquer per garantir la seguretat de l’abastiment de la població. En aquest sentit el nou Pla de Conca ha de recollir aquest dret de les poblacions travessades pel Xúquer.

dimarts, 26 de març del 2013

GUIA VIRTUAL SOBRE NOVA CULTURA DE L'AIGUA

¡¡¡Tot el que sempre has volgut saber sobre l'aigua!!!

Els cóm, quan, qui, què i per què al voltant de l'aigua a Espanya reben resposta en la nova GUIA VIRTUAL editada per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. 

Sols has de punxar l'enllaç per descobrir la diversitat de dimensions, funcions i problemàtiques vinculades a l'aigua: http://www.fnca.eu/guia-nueva-cultura-del-agua/ 

Portada de la GUIA VIRTUAL DE LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA - http://www.fnca.eu/guia-nueva-cultura-del-agua/

 Aquesta Guia sistematitza la informació presentant-la des de diverses perspectives relacionades amb l'aigua mitjançant 11 seccions temàtiques, fent accessible i intel·ligible a tota la societat la complexitat dels temes vinculats a l'aigua. A banda dels  60 articles principals, que es caracteritzen per la seua brevetat i claretat, s'inclouen enllaços i extensions per aprofundir aspectes concrets; referències i fonts complementàries d'informació (generalment accessibles a través d'Internet) així com preguntes obertes per inspirar la reflexió.

A més a més, la Guia que es presenta és un punt de partida, ja que s'ha concebit com un projecte dinàmic en el qual els continguts aniran enriquint-se i desenvolupant-se en el futur. En l'elaboració d'aquesta versió inicial de la Guia han participat més de 50 experts.

22 DE MARÇ: DIA MUNDIAL DE L'AIGUA - TRES ARTICLES INTERESSANTS

El passat divendres es va celebrar el Dia Mundial de l'Aigua. Amb aquest motiu, es van publicar diversos articles d'opinió i reportatges als mitjans de comunicació que reflexionen al voltant de l'aigua, la seua importància, els models de gestió, l'estat dels rius i aqüífers, la aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua, etc. 

A continuació us oferim els enllaços a tres articles molt interessants:

Alguna cosa que celebrar?
Francesc La Roca
Levante, 21-03-2013
http://www.fnca.eu/images/documentos/PRENSA/20130321%20Alguna%20cosa%20que%20celebrar-Francesc%20L.pdf

El agua, un servicio público esencial
Pedro Arrojo Agudo
Dominio Público, blog del Diario Público, 22-03-2013
http://blogs.publico.es/dominiopublico/category/pedro-arrojo-agudo/

El mes del agua: apenas quedan en España ríos en buen estado de conservación
Pedro Brufao i Francesc La Roca
El País, 22-03-2013
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/21/actualidad/1363895275_177526.html




14 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL D'ACCIÓ PELS RIUS - ARTICLES PUBLICATS

El 14 de març es celebra el Dia Internacional d'Acció pels Rius i la Vida i contra les Represes. Amb aquest motiu el Diari Levante-EMV va publicar tres articles d'opinió el passat 14 de març:

Por unos cauces con vida
Pere Merino
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/03/14/cauces-vida/981670.html

Parálisi i agonia del Xúquer  
Graciela Ferrer
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/03/14/paralisi-i-agonia-xuquer/981672.html

¿A quien le importan los ríos?
Francisco Martínez-Capel
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/03/14/le-importan-rios/981673.html


 

SOBRE LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA POTABLE A LA RIBERA

NOTA DE PREMSA DE XÚQUER VIU - 25 DE FEBRER DE 2013


CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA POTABLE D'ALZIRA: CRÒNICA D'UNA CONTAMINACIÓ ANUNCIADA

XÚQUER VIU DENÚNCIA L'INCOMPLIMENT NEGLIGENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA

15 ANYS PERDUTS PER A PROVEIR A LA RIBERA D'AIGUA DE QUALITAT


La recent contaminació de l'aigua potable a Alzira per herbicides o les passades a Carcaixent o Llaurí, a l'igual que els alts índex de nitrats en moltes poblacions de la Ribera, posen de manifest la inseguretat sanitària a la que està sotmesa la població de la Ribera davant un servei públic essencial i dret humà com és el subministrament d’aigua per a consum humà. Aquesta situació lluny de ser inevitable, és conseqüència, per una part, de l’ús intensiu de fitosanitaris i fertilitzants que contaminen el sòl i l’aigua que ha caracteritzat la agricultura intensiva practicada en la comarca durant dècades; per altra part, de la incompetència dels responsables de les administracions per prendre mesures efectives que garanteixen la qualitat de l’aigua de boca a la població i que solucionen el problema de la contaminació continuada de les aigües subterrànies en la comarca.

dijous, 21 de març del 2013

MANIFEST DE LA “XARXA VALENCIANA PER L’AIGUA PÚBLICA”


"S’escriu AIGUA, es llegeix DEMOCRÀCIA"

22 de març 2013 – Dia Mundial de l’Aigua

La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, formada per les entitats i persones sotasignants, manifesta que:
L’aigua és essencial per a la vida al planeta. Els ecosistemes aquàtics (els rius, llacs, brolladors, zones humides, etc.) exerceixen funcions clau per a la biosfera i per a la pròpia existència de les societats humanes a més de proveir d’aigua per a l’agricultura, la indústria i la producció d’energia.
En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el dret a l’abastament i sanejament adequat és "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans".
La consideració de l’aigua com un bé comú i com a dret humà bàsic exigeix un model de gestió que no es subordine a l’obtenció del benefici privat i que garantisca l’eficàcia, la solidaritat, l’eficiència, l’equitat, el control democràtic dels operadors dels serveis de l’aigua i la conservació dels ecosistemes aquàtics.
L’abastiment i el sanejament en un territori determinat es produeix normalment en règim de monopoli: els usuaris no poden triar el subministrador i, per tant, no hi ha competència al mercat. A l’estat espanyol la competència pel mercat –es a dir per quina empresa es fa amb el subministrament en un procés de privatització- és molt limitada, ja que dos grups empresarials es reparteixen el 80% del sector de l’aigua privatitzada.
Un dels motors fonamentals de la privatització d’aquest sector, que considerem necessari denunciar, és la cerca d’ingressos immediats per part de les administracions locals. Els ingressos provinents de la venda dels serveis d’aigua, a través dels cànons concessionals, que posteriorment es repercuteixen a la ciutadania en el seu rebut d’aigua,  generalment no són finalistes i no es dediquen directament a millorar aquests serveis sinó a altres qüestions, fins i tot alienes als propis serveis. 
Les privatitzacions, totals o parcials, realitzades a Espanya a partir dels anys vuitanta, han produït en molts casos pujades desproporcionades en el preu de l’aigua, incompliments de les clàusules dels contractes, manca de transparència en la seva gestió (emparant-se en el dret a la confidencialitat de la informació empresarial), disminució de les seues obligacions mediambientals i pèrdua del control efectiu del servei per part de les autoritats municipals, en part derivada de la manca de compliment de les obligacions de control que ha d’exercir qualsevol responsable públic. La privatització implica també una disminució de la qualitat de la democràcia en impedir la participació i el control de la ciutadania en la gestió dels serveis de l’aigua.
Davant d’aquestes dades, és un fet que les empreses públiques ben gestionades són més eficients i compleixen alhora amb els objectius d’equitat social i conservació dels ecosistemes, com ho vénen demostrat des de fa molt de temps entitats com EMASESA (Sevilla), Canal d’Isabel II (Madrid) o el Consorci d'Aigües del Gran Bilbao, per citar uns pocs exemples considerats de referència a l’Estat espanyol. Tot i que en aquestes empreses hi ha molt a millorar pel que fa a transparència, participació pública i responsabilitat ambiental.
Però la defensa de la gestió pública no és suficient si es manté el funcionament actual dels serveis públics de l’aigua. Defensem un model que combine la qualitat i l’eficiència en la prestació del servei, amb la transparència i la participació ciutadana en la seua gestió. Defensem un model de gestió que entenga i assumisca plenament que una bona salut dels ecosistemes aquàtics és la garantia bàsica de satisfacció de les necessitats humanes a llarg termini. Un model de gestió conscient que l’eficiència i l’equitat en la gestió del sistema només es garanteix amb professionalitat, transparència, accés a la informació, rendició de comptes, participació activa dels treballadors de les pròpies empreses i control públic directe de la ciutadania.
En l’actualitat, la greu crisi econòmica i les polítiques de duríssims ajustos en totes les administracions públiques, estan propiciant una acceleració del procés de privatització (amb diverses fórmules) dels serveis d’aigua potable i sanejament, que està generant una forta oposició social al voltant de plataformes contra la privatització que agrupen associacions de veïns, sindicats, entitats ecologistes, etc. i, en alguns casos, partits polítics.
En aquest context naix la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública amb l’objectiu de coordinar tots els moviments existents contra la privatització de la gestió de l’aigua, intercanviar experiències i col·laborar en les estratègies de lluita. La defensa de la gestió pública de l’aigua és un gran repte, una exigència democràtica i un deure per garantir a la ciutadania el dret humà a uns serveis de proveïment d’aigua potable i sanejament de qualitat.
El nostre propòsit és:
1) Defensar el cicle integral de l’aigua com a bé públic, gestionat al 100% des del sector públic, evitant la seua mercantilització i la seua conversió en objecte de lucre i d’especulació, així com denunciar totes les activitats que vagen encaminades a la privatització total o parcial de la gestió del cicle integral de l’aigua i dels serveis d’aigua i sanejament.
2) Donar suport i promoure iniciatives al País Valencià contra la privatització dels serveis de l’aigua i per la remunicipalització dels ja privatitzats.
3) Exigir i ajudar a implantar nous models de gestió pública de l’aigua que combinen la qualitat i eficiència del servei, amb la transparència i la participació ciutadana, tot sensibilitzant i informant tant a la població com als responsables públics.
4) Coordinar els esforços que s’estan realitzant al nostre país amb el moviment internacional contra la privatització de proveïment i sanejament i per la consecució efectiva del dret humà a l’aigua.

1.     Acció Cultural del País Valencià
2.     Acció Ecologista – Agró
3.     Asociación Matriarcal
4.     ATTAC – País Valencià
5.     Comissions Obreres del País Valencià – CCOO-País Valencià
6.     Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana - CAVE-COVA
7.     Coordinadora de Agricultores y Ganaderos de la Comunidad Valenciana – COAGCV   
8.     Enginyeria Sense Fronteres – València
9.     Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià
10.  Fundació Nova Cultura de l’Aigua
11.  Intersindical Valenciana
12.  L'Alficòs - Consum Ecològic (Petrer)
13.  Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià
14.  SEO-BirdLife
15.  Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià
16.  Unió General dels Treballadors del País Valencià – UGT-País Valencià
17.  WWF-València
18.  Xúquer Viu