Xúquer Viu

Xúquer Viu

dimarts, 26 de març del 2013

22 DE MARÇ: DIA MUNDIAL DE L'AIGUA - TRES ARTICLES INTERESSANTS

El passat divendres es va celebrar el Dia Mundial de l'Aigua. Amb aquest motiu, es van publicar diversos articles d'opinió i reportatges als mitjans de comunicació que reflexionen al voltant de l'aigua, la seua importància, els models de gestió, l'estat dels rius i aqüífers, la aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua, etc. 

A continuació us oferim els enllaços a tres articles molt interessants:

Alguna cosa que celebrar?
Francesc La Roca
Levante, 21-03-2013
http://www.fnca.eu/images/documentos/PRENSA/20130321%20Alguna%20cosa%20que%20celebrar-Francesc%20L.pdf

El agua, un servicio público esencial
Pedro Arrojo Agudo
Dominio Público, blog del Diario Público, 22-03-2013
http://blogs.publico.es/dominiopublico/category/pedro-arrojo-agudo/

El mes del agua: apenas quedan en España ríos en buen estado de conservación
Pedro Brufao i Francesc La Roca
El País, 22-03-2013
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/21/actualidad/1363895275_177526.html




14 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL D'ACCIÓ PELS RIUS - ARTICLES PUBLICATS

El 14 de març es celebra el Dia Internacional d'Acció pels Rius i la Vida i contra les Represes. Amb aquest motiu el Diari Levante-EMV va publicar tres articles d'opinió el passat 14 de març:

Por unos cauces con vida
Pere Merino
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/03/14/cauces-vida/981670.html

Parálisi i agonia del Xúquer  
Graciela Ferrer
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/03/14/paralisi-i-agonia-xuquer/981672.html

¿A quien le importan los ríos?
Francisco Martínez-Capel
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/03/14/le-importan-rios/981673.html


 

SOBRE LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA POTABLE A LA RIBERA

NOTA DE PREMSA DE XÚQUER VIU - 25 DE FEBRER DE 2013


CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA POTABLE D'ALZIRA: CRÒNICA D'UNA CONTAMINACIÓ ANUNCIADA

XÚQUER VIU DENÚNCIA L'INCOMPLIMENT NEGLIGENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA

15 ANYS PERDUTS PER A PROVEIR A LA RIBERA D'AIGUA DE QUALITAT


La recent contaminació de l'aigua potable a Alzira per herbicides o les passades a Carcaixent o Llaurí, a l'igual que els alts índex de nitrats en moltes poblacions de la Ribera, posen de manifest la inseguretat sanitària a la que està sotmesa la població de la Ribera davant un servei públic essencial i dret humà com és el subministrament d’aigua per a consum humà. Aquesta situació lluny de ser inevitable, és conseqüència, per una part, de l’ús intensiu de fitosanitaris i fertilitzants que contaminen el sòl i l’aigua que ha caracteritzat la agricultura intensiva practicada en la comarca durant dècades; per altra part, de la incompetència dels responsables de les administracions per prendre mesures efectives que garanteixen la qualitat de l’aigua de boca a la població i que solucionen el problema de la contaminació continuada de les aigües subterrànies en la comarca.

dijous, 21 de març del 2013

MANIFEST DE LA “XARXA VALENCIANA PER L’AIGUA PÚBLICA”


"S’escriu AIGUA, es llegeix DEMOCRÀCIA"

22 de març 2013 – Dia Mundial de l’Aigua

La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, formada per les entitats i persones sotasignants, manifesta que:
L’aigua és essencial per a la vida al planeta. Els ecosistemes aquàtics (els rius, llacs, brolladors, zones humides, etc.) exerceixen funcions clau per a la biosfera i per a la pròpia existència de les societats humanes a més de proveir d’aigua per a l’agricultura, la indústria i la producció d’energia.
En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el dret a l’abastament i sanejament adequat és "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans".
La consideració de l’aigua com un bé comú i com a dret humà bàsic exigeix un model de gestió que no es subordine a l’obtenció del benefici privat i que garantisca l’eficàcia, la solidaritat, l’eficiència, l’equitat, el control democràtic dels operadors dels serveis de l’aigua i la conservació dels ecosistemes aquàtics.
L’abastiment i el sanejament en un territori determinat es produeix normalment en règim de monopoli: els usuaris no poden triar el subministrador i, per tant, no hi ha competència al mercat. A l’estat espanyol la competència pel mercat –es a dir per quina empresa es fa amb el subministrament en un procés de privatització- és molt limitada, ja que dos grups empresarials es reparteixen el 80% del sector de l’aigua privatitzada.
Un dels motors fonamentals de la privatització d’aquest sector, que considerem necessari denunciar, és la cerca d’ingressos immediats per part de les administracions locals. Els ingressos provinents de la venda dels serveis d’aigua, a través dels cànons concessionals, que posteriorment es repercuteixen a la ciutadania en el seu rebut d’aigua,  generalment no són finalistes i no es dediquen directament a millorar aquests serveis sinó a altres qüestions, fins i tot alienes als propis serveis. 
Les privatitzacions, totals o parcials, realitzades a Espanya a partir dels anys vuitanta, han produït en molts casos pujades desproporcionades en el preu de l’aigua, incompliments de les clàusules dels contractes, manca de transparència en la seva gestió (emparant-se en el dret a la confidencialitat de la informació empresarial), disminució de les seues obligacions mediambientals i pèrdua del control efectiu del servei per part de les autoritats municipals, en part derivada de la manca de compliment de les obligacions de control que ha d’exercir qualsevol responsable públic. La privatització implica també una disminució de la qualitat de la democràcia en impedir la participació i el control de la ciutadania en la gestió dels serveis de l’aigua.
Davant d’aquestes dades, és un fet que les empreses públiques ben gestionades són més eficients i compleixen alhora amb els objectius d’equitat social i conservació dels ecosistemes, com ho vénen demostrat des de fa molt de temps entitats com EMASESA (Sevilla), Canal d’Isabel II (Madrid) o el Consorci d'Aigües del Gran Bilbao, per citar uns pocs exemples considerats de referència a l’Estat espanyol. Tot i que en aquestes empreses hi ha molt a millorar pel que fa a transparència, participació pública i responsabilitat ambiental.
Però la defensa de la gestió pública no és suficient si es manté el funcionament actual dels serveis públics de l’aigua. Defensem un model que combine la qualitat i l’eficiència en la prestació del servei, amb la transparència i la participació ciutadana en la seua gestió. Defensem un model de gestió que entenga i assumisca plenament que una bona salut dels ecosistemes aquàtics és la garantia bàsica de satisfacció de les necessitats humanes a llarg termini. Un model de gestió conscient que l’eficiència i l’equitat en la gestió del sistema només es garanteix amb professionalitat, transparència, accés a la informació, rendició de comptes, participació activa dels treballadors de les pròpies empreses i control públic directe de la ciutadania.
En l’actualitat, la greu crisi econòmica i les polítiques de duríssims ajustos en totes les administracions públiques, estan propiciant una acceleració del procés de privatització (amb diverses fórmules) dels serveis d’aigua potable i sanejament, que està generant una forta oposició social al voltant de plataformes contra la privatització que agrupen associacions de veïns, sindicats, entitats ecologistes, etc. i, en alguns casos, partits polítics.
En aquest context naix la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública amb l’objectiu de coordinar tots els moviments existents contra la privatització de la gestió de l’aigua, intercanviar experiències i col·laborar en les estratègies de lluita. La defensa de la gestió pública de l’aigua és un gran repte, una exigència democràtica i un deure per garantir a la ciutadania el dret humà a uns serveis de proveïment d’aigua potable i sanejament de qualitat.
El nostre propòsit és:
1) Defensar el cicle integral de l’aigua com a bé públic, gestionat al 100% des del sector públic, evitant la seua mercantilització i la seua conversió en objecte de lucre i d’especulació, així com denunciar totes les activitats que vagen encaminades a la privatització total o parcial de la gestió del cicle integral de l’aigua i dels serveis d’aigua i sanejament.
2) Donar suport i promoure iniciatives al País Valencià contra la privatització dels serveis de l’aigua i per la remunicipalització dels ja privatitzats.
3) Exigir i ajudar a implantar nous models de gestió pública de l’aigua que combinen la qualitat i eficiència del servei, amb la transparència i la participació ciutadana, tot sensibilitzant i informant tant a la població com als responsables públics.
4) Coordinar els esforços que s’estan realitzant al nostre país amb el moviment internacional contra la privatització de proveïment i sanejament i per la consecució efectiva del dret humà a l’aigua.

1.     Acció Cultural del País Valencià
2.     Acció Ecologista – Agró
3.     Asociación Matriarcal
4.     ATTAC – País Valencià
5.     Comissions Obreres del País Valencià – CCOO-País Valencià
6.     Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana - CAVE-COVA
7.     Coordinadora de Agricultores y Ganaderos de la Comunidad Valenciana – COAGCV   
8.     Enginyeria Sense Fronteres – València
9.     Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià
10.  Fundació Nova Cultura de l’Aigua
11.  Intersindical Valenciana
12.  L'Alficòs - Consum Ecològic (Petrer)
13.  Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià
14.  SEO-BirdLife
15.  Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià
16.  Unió General dels Treballadors del País Valencià – UGT-País Valencià
17.  WWF-València
18.  Xúquer Viu

PRESENTACIÓ DE LA XARXA VALENCIANA PER L'AIGUA PÚBLICA


“S’escriu AIGUA, es llegeix DEMOCRÀCIA”


Sota aquest lema s’ha presentat a València hui, vigília del Dia Mundial de l’Aigua, el manifest constitutiu de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, que arranca amb la participació de 18 entitats representatives del món ecologista, sindical i social del País Valencià.

En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el dret a l’abastament i sanejament adequat és "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans". En aquest sentit les organitzacions que conformen la Xarxa s'han adherit a la Iniciativa Ciutadana Europea "El dret a l'aigua i el sanejament com a dret humà. L'aigua no és un ben comercial, sinó un ben públic!" que te com a objectiu assolir 2 milions de signatures en la Unió Europea abans de setembre per a ser tramitada davant el Parlament Europeu. La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública anima a tota la ciutadania a donar suport a aquesta iniciativa a través de la signatura electrònica en la web http://www.right2water.eu/es

Aquesta Xarxa neix amb la vocació de reivindicar la consideració de l’aigua com un bé comú i com a dret humà bàsic que exigeix un model de gestió que no es subordine a l’obtenció del benefici privat i que garantisca l’eficàcia, la solidaritat, l’eficiència, l’equitat, el control democràtic dels operadors dels serveis de l’aigua i la conservació dels ecosistemes aquàtics.

El seu objectiu és servir com a espai d’encontre, reflexió i treball comú de les entitats i persones interessades en la gestió pública i el control democràtic de la prestació dels serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament.

Des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, les entitats que la conformen defensen un model de gestió pública que combine la qualitat i l’eficiència en la prestació del servei, amb la transparència i la participació ciutadana en la seua gestió. Un model de gestió que entenga i assumisca plenament que una bona salut dels ecosistemes aquàtics és la garantia bàsica de satisfacció de les necessitats humanes a llarg termini. És a dir, una manera de gestionar aquests serveis públics essencials que siga conscient que l’eficiència i l’equitat en la gestió del sistema només es garanteix amb professionalitat, transparència, accés a la informació, rendició de comptes, participació activa dels treballadors de les pròpies empreses i control públic directe de la ciutadania.

Els propòsits de la Xarxa es resumeixen en 4 punts:
1) Defensar el cicle integral de l’aigua com a bé públic, gestionat al 100% des del sector públic, evitant la seua mercantilització i la seua conversió en objecte de lucre i d’especulació, així com denunciar totes les activitats que vagen encaminades a la privatització total o parcial de la gestió del cicle integral de l’aigua i dels serveis d’aigua i sanejament.
2) Donar suport i promoure iniciatives al País Valencià contra la privatització dels serveis de l’aigua i per la remunicipalització dels ja privatitzats.
3) Exigir i ajudar a implantar nous models de gestió pública de l’aigua que combinen la qualitat i eficiència del servei, amb la transparència i la participació ciutadana, tot sensibilitzant i informant tant a la població com als responsables públics.
4) Coordinar els esforços que s’estan realitzant al nostre país amb el moviment internacional contra la privatització de proveïment i sanejament i per la consecució efectiva del dret humà a l’aigua.

La presentació de hui és sols el punt de partida i una invitació a unir-se a aquesta iniciativa oberta a totes les entitats i persones interessades en assolir aquests objectius mitjançant la seua adhesió al Manifest, enviant un correu electrònic a xarxapv.per.aiguapublica@gmail.com.

Des de la Xarxa s’està treballant en la posada en marxa d’una plana web com a eina d’informació; la difusió del model de gestió pública i democràtica de l’aigua; la proposta d’iniciatives parlamentàries i municipals; l’elaboració d’un mapa sobre l’estat i característiques de la gestió urbana de l’aigua als municipis del País Valencià, ja que hi ha una manca important d’informació sistematitzada sobre aquest tema al nostre territori; i, l’ampliació de la Xarxa i creació de grups de treball a Alacant i Castelló.


     Foto: Prats i Camps
  
  
ENTITATS QUE INTEGRADES INICIALMENT EN LA XARXA VALENCIANA PER L’AIGUA PÚBLICA:
1.    Acció Cultural del País Valencià
2.    Acció Ecologista – Agró
3.    Asociación Matriarcal
4.    ATTAC – País Valencià
5.    Comissions Obreres del País Valencià – CCOO-País Valencià
6.    Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana - CAVE-COVA
7.    Coordinadora de Agricultores y Ganaderos de la Comunidad Valenciana – COAGCV   
8.    Enginyeria Sense Fronteres – València
9.    Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià
10.Federació d’indústries i Treballadors Agraris – País Valencià – Unió General de Treballadors – FITAG-PV-UGT
11.Fundació Nova Cultura de l’Aigua
12.Intersindical Valenciana
13.L'Alficòs - Consum Ecològic (Petrer)
14.Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià
15.SEO-BirdLife
16.Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià
17.WWF-València
18.Xúquer Viu


dijous, 14 de març del 2013

Assemblea de Xúquer Viu. 23 de març a Sueca.


CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA ORDINARIA

23 DE MARÇ DE 2013

La Ribera,  28 de febrer de 2013


Benvolgut soci, benvolguda sòcia de Xúquer Viu:

Ens posem en contacte amb tu per convocar-te a la VII Assemblea de Xúquer Viu que tindrà lloc a Sueca a la Mancomunitat de la Ribera Baixa (Avinguda José Maiques s/n, prop de l'estació de ferrocarril) el dissabte 23 de desembre de les 11:30 a les 13:30. L'Assemblea estarà oberta a tots els amics i amigues de Xúquer Viu.

En aquesta assemblea abordarem l’anàlisi de la situació actual i perspectives dels problemes del Xúquer i els seus ecosistemes associats així com de la política de l’aigua, tenint en compte l’actual conjuntura socio-econòmica i política. En especial parlarem dels problemes de contaminació de l'aigua potable a la Ribera, del Xúquer-Vinalopó, el Pla de Conca o del Pla d'Avingudes i la recuperació del Xúquer. També farem un recompte de les activitats portades a terme des de la darrera Assemblea, celebrada el 2 de desembre de 2011, i de les actualment en marxa.

Et demanem que si vols proposar alguna activitat per portar-la a terme des de Xúquer Viu ens ho faces saber enviant un correu electrònic a xuquerviu@hotmail.com, fent una xicoteta descripció de les seues característiques i de les teues possibilitats de col·laboració en el seu desenvolupament, per proposar-les i discutir-les durant l’assemblea. 

Un altre punt important en l’ordre del dia és la renovació dels membres de la Coordinadora de Xúquer Viu. Si vols participar més activament en Xúquer Viu, et convidem a prendre part en la Coordinadora. Si estàs interessat/interessada, per favor, fes-nos-ho saber enviant un correu electrònic a xuquerviu@hotmail.com, en el qual indiques les teues dades personals i cóm podries col·laborar.   

Per resumir, l’ordre del dia proposat per l’Assemblea és el següent:

1.     Aprovació, si escau, de l’ordre del dia
2.     Anàlisi de la situació actual
3.     Informe de les activitats realitzades i en marxa.
4.     Debat de les activitats futures proposades (incloent-hi les proposades pels socis/sòcies per correu electrònic)
5.     Informe econòmic
6.     Renovació de la Coordinadora
7.     Precs i suggeriments

En acabar l’Assemblea tenim previst fer un dinar i ens agradaria comptar amb la teua participació. Si decideixes quedar-te a dinar, per favor, comunica-ho enviant un correu electrònic a xuquerviu@hotmail.com abans del 21 de març. El preu del dinar estarà al voltant de 15 euros.

Esperem comptar amb la teua participació, ens veiem aviat.

Ben cordialment,


Roger Pons - President de Xúquer Viu




divendres, 8 de març del 2013

AL·LEGACIONS AL PROJECTE D’UNA NOVA PLANTA DE TRACTAMENT I D’UN ABOCADOR DE RESIDUS A GUADASSUAR

Podeu descarregar aquest document per recollir signatures a:
http://www.xuquerviu.cat/Documentacio/allegacions-macroabocador.docx

Ací podeu llegir el text de les al·legacions.

Els sotasignants, amb dades indicades en els fulls annexos de signatures, dintre del termini d’informació pública establert per l’anunci publicat al DOCV de data 22/02/2013, formulen la següent AL·LEGACIÓ en relació amb els expedients 067/12 i 014/12 que es tramiten davant eixa Conselleria per a l’ AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA per a la legalització de la PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS DOMÈSTICS existent, i per a la PLANTA DE TRACTAMENT DE VOLUMINOSOS I DE RECUPERACIÓ DE REBUIGS i per a l’ ABOCADOR (INSTAL·LACIÓ ELIMINACIÓ DE RESIDUS URBANS) projectats pel Consorci de Residus Ribera – Valldigna, i l’empresa concessionària (Reciclados Ribera del Xúquer s.l.), en el terme municipal de GUADASSUAR, sobre la base dels següents arguments:

Primer. Estudis alternatius. L’elecció de l’ ubicació de l’abocador s’ha pres sense l’existència d’estudis tècnics previs i seriosos. L’ ubicació no figura com a zona apta per instal·lar abocadors, als serveis de cartografia de la Conselleria de Infraestructures i Transports/ Territori i Medi Ambient.

Segon. Hidrologia. El projecte planteja riscos mediambientals evidents, al trobar-se les instal·lacions de residus sobre zona d’afecció als aqüífers de la Plana i el Caroig . Es troba a tan sols 5 metres de la Sèquia Reial les aigües de la qual nodreixen l’Albufera i a 1 km dels “ullals del Riu Verd”, LIC (Lloc d'Interès Comunitari) que forma part del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.

Tercer Distancia als nuclis habitats. La Planta de Voluminosos projectada (ubicada al costat de l’actual Planta) es trobarà a menys de 500 metres de distància del nucli urbà de Montortal (on resideixen unes 150 persones) i a menys de 2 km. de distància del nuclis urbans de l’Alcúdia i Massalavés. L’abocador projectat estarà ubicat a menys de 2 km. de distància del nuclis urbans de Montortal i Massalavés. Es tracta d’activitats que tenen el màxim grau de molèstia, nocivitat, insalubritat i perillositat que es pensen ubicar molt a prop de zones molt poblades.

Quart. Impactes sobre la qualitat del paisatge. No s’han analitzat els greus impactes visual i paisatgístics que eixes instal·lacions tindran en la zona, tant pròxim a llocs declarats de màxima protecció ambiental i de nuclis urbans de població.

Cinquè. La vida útil d’aquestes instal·lacions està determinada des de el seu naixement i les modernitzacions no poden ser l’excusa per anul·lar la condició primera que determina un fi.

En conseqüència, demanem que la Conselleria no concedisca les autoritzacions ambientals integrades sol·licitades.



A LA CONSELLERIA D’INFRAESTRUCTURES, TERRITORI I MEDI AMBIENT



dilluns, 11 de febrer del 2013

NOTA DE PREMSA DE Xúquer Viu. PLA DE CONCA.

-->
Xúquer Viu davant la indeterminació territorial de la demarcació del Xúquer i els 3 anys de paralització del Pla de Conca:

LA PRIORITAT HA DE SER EL COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA I GARANTIR LA RECUPERACIÓ DEL XÚQUER I L'ALBUFERA

ÉS FONAMENTAL LA PARTICIPACIÓ REAL I EFECTIVA DE LA SOCIETAT CIVIL I LA TRANSPARÈNCIA EN LA POLÍTICA DE L’AIGUA

Davant la polèmica generada per l’esborrany de Reial Decret de delimitació de l’àmbit territorial de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer i la composició del seu Consell de l'Aigua, Xúquer Viu considera  que cal superar l’estèril confrontació territorial i posar-se a treballar conjunta i seriosament per millorar la salut del riu i dels seus ecosistemes associats.
La millor garantia de tindre aigua suficient i de qualitat en el futur és complir estrictament la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), és a dir, aconseguir el bon estat de les masses d'aigua: rius, aqüífers, brolladors i zones humides. Xúquer Viu lamenta que polítics, administracions i usuaris privatius encara no hagen comprés aquest canvi de paradigma introduït per la DMA, en vigor des de fa 13 anys, i continuen capficats en la vella política de l’aigua: l’apropiació de l’aigua per satisfer els interessos particulars a costa de la sobreexplotació i l’esgotament de rius, aqüífers i zones humides. Es particularment greu la deriva dels governs autonòmics que, lluny de treballar coordinadament pel be comú, practiquen l’apropiació territorial de l’aigua per afavorir usos privatius en detriment del propi ecosistema fluvial del què depenen. El deteriorament dels ecosistemes aquàtics és palpable des de fa dècades i la fugida cap endavant no farà més que agreujar-lo.
El camí al seguir és clar: protegir i recuperar els nostres ecosistemes aquàtics i els nostres paisatges d'aigua. A la conca del Xúquer això implica recuperar l'aqüífer de la Manxa Oriental; establir i complir uns cabals ecològics que siguen suficients i amb aigua de bona qualitat per recuperar la vida als rius del Xúquer i l’Albufera; recuperar el bosc de ribera i l'espai fluvial dels rius que, entre altres coses, col·laboren a la prevenció d'inundacions; reconèixer i promoure el paper d’una agricultura adaptada al territori i respectuosa amb el medi ambient; garantir l’aigua de millor qualitat per a l'abastiment de les poblacions; revisar les concessions dels usos privatius per racionalitzar-los i adaptar-los a la disponibilitat real de recursos; aplicar els principis de recuperació dels costos dels serveis de l’aigua i qui contamina paga; incrementar la transparència de la gestió de l’aigua...
En aquest sentit, cal que l’espai de participació de la societat civil en la planificació i la gestió de l’aigua s’eixample i aprofundeixe significativament ja que ara sols hi participen els representants dels interessos privatius al voltant de l’aigua. La representació dels interessos comuns –ambientals, usos ciutadans, usos comuns- ha d’equilibrar-se a la dels privatius, i incorporar mecanismes efectius de transparència, accés a la informació i rendició de comptes per part de l’administració i tots els agents involucrats en la gestió de l’aigua. Això requereix una actualització a la realitat social de la Llei d’Aigües i dels reglaments que la desenvolupen, així com de l’administració i els gestors de l’aigua.
Les successives sentències del Tribunal Suprem i Constitucional des de 2004 han posat de manifest la necessitat d’adaptar l’àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer a l’ordenament jurídic. L’estratègia de l’estruç adoptada pels successius responsables polítics, amb solucions provisionals que tanquen la qüestió en fals, ja s’ha mostrat inviable –amb un procés de planificació paralitzat des de fa 3 anys- i eternitzarà el desgovern de l’aigua així com el deteriorament ambiental al Xúquer. Si l’opció preferida és la configuració d’una demarcació hidrogràfica mixta, que incloga conques intercomunitàries i internes, el que haurien de fer és modificar  la Llei d'Aigües perquè contemple aquesta configuració i definisca els mitjans organitzatius necessaris per a la seua gestió, d’acord amb la DMA, la Constitució, els Estatuts d'Autonomia i la doctrina del Tribunal Constitucional. La solució no és renunciar a competències autonòmiques, sinó exercir-les amb responsabilitat i en coordinació amb la resta de nivells de govern.

diumenge, 6 de gener del 2013

XÚQUER VIU FA UN BALANÇ NEGATIU DE 2012

XÚQUER VIU FA UN BALANÇ NEGATIU DE 2012 PEL QUE FA A LA RECUPERACIÓ DELS NOSTRES RIUS I PAISATGES D'AIGUA. LA SOCIETAT CIVIL HA DE CONTINUAR MOBILITZANT-SE PER A LA DEFENSA DEL XÚQUER I L'ALBUFERA

XÚQUER VIU DENUNCIA L'ABSÈNCIA DE CABALS ECOLÒGICS EN EL CURS BAIX DEL XÚQUER

Per l'assut de Cullera -entre Sueca i Fortaleny- a 14 km de la desembocadura, no circula pràcticament aigua des de fa setmanes

Xúquer Viu ha volgut començar l'any 2013 denunciant la situació del Xúquer en el seu curs baix, sense cabals ecològics, per una part, i fent un balanç negatiu de 2012 pel que fa als temes d'aigua i a la situació de les nostres principals masses d'aigua per l'altre, constatant un retrocés en les polítiques de recuperació ambiental de rius, aqüífers i zones humides.

- Un balanç negatiu que es manifesta en la situació del curs baix del Xúquer, pràcticament sec en la part final del riu, a partir de l'Assut de Cullera -situat entre Sueca i Fortaleny- a 14 km de la desembocadura, on durant setmanes i mesos no circula aigua per damunt de l'assut, filtrant-se una quantitat completament insignificant. Igualment denunciem l'escàs cabal que circula aigües avall de Tous al seu pas per poblacions com Sumacàrcer, Antella o Gavarda -malgrat que portem uns anys sense patir sequera i amb els embassaments en nivells alts. Tornem a demanar més respecte cap al riu i l'urgent establiment de cabals ecològics. Exigim un major control per part de la Confederació per a garantir el manteniment dels ecosistemes relacionats amb les masses d'aigua.

- Denunciem l'estancament en el procés d'elaboració del nou Pla Hidrològic del Xúquer, element fonamental en la gestió de l’aigua, que hauria d’haver-se aprovat a desembre de 2009, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua, i la primera revisió del mateix s’hauria d’efectuar al cap de sis anys, en 2015. La nostra demarcació porta més de tres anys de retràs en l'elaboració del nou Pla Hidrològic de Conca i, el procés de planificació es troba paralitzat, a la vegada que el deteriorament ambiental avança a marxes forçades, sense que estiguen fixats els cabals ecològics, ni s'haja acabat amb la sobreexplotació d'aqüífers com els de la Manxa Oriental o el Vinalopó, entre altres temes. Dotze anys després de l'aprovació de la Directiva europea Marc de l'Aigua, la nostra conca dista molt de donar compliment a la mateixa.

- Denunciem, 30 anys després de la "pantanada", la paralització dels treballs relacionats amb el condicionament del Xúquer i la recuperació del llit fluvial, més conegut com Pla d'Avingudes. La Mesa de Participació no es va reunir ni una vegada al llarg de 2012 restant pendents el tractament de diversos temes. A més, s'han anul·lat projectes ja aprovats com el de protecció a Albalat de la Ribera.

- Denunciem la situació del Xúquer-Vinalopó i l'incompliment de les condicions vinculades al finançament europeu, entre les que destaquen, la fixació i respecte de cabals ecològics al Xúquer abans de fer qualsevol transvasament, l’aprovació d’unes normes d’explotació per garantir els drets dels usuaris de la conca cedent així com el no deteriorament del Xúquer i el seu estuari, la reversió de la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental i del Vinalopó, el tancament de pous al Vinalopó i l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, entre d’altres. Xúquer Viu s'oposa a qualsevol nou transvasament d'aigua si totes aquestes condicions no es compleixen de manera efectiva.
El lobby de l'aigua d'Alacant no ha deixat de maniobrar per fer un nou transvasament al Xúquer des de Cortes de Pallàs o des d'Antella. Continuen volent portar-se la millor aigua del Xúquer per a l'especulació i el negoci, mentre denunciem la falta d'aigua en el riu i l'absència de cabals ecològics.

Al Xúquer no li sobra aigua! Ni gota!
Per la recuperació del Xúquer i l'Albufera!
Cabals ecològics i compliment de la Directiva Marc de l'Aigua ja!
 
       Foto del dia 4 de gener de 2013 a l'Assut de Cullera.

TITULARS SOBRE LA PROTESTA DE XÚQUER VIU:

RIBERA EXPRESS 
Xúquer Viu denuncia l’absència de cabal ecològic en el curs baix del Xúquer.

LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ 
El Xúquer, quasi sec en la part baixa.

EL SEIS DOBLE 
Per l'assut de Cullera, entre Sueca i Fortaleny, no circula pràcticament aigua des de fa setmanes A 14 km de la desembocadura del Xúquer es pot vore l'assut completament sec.

RIBERABAIXA.INFO 
Xúquer viu ha denunciat a Fortaleny l'absència de cabals ecològics en el curs baix del riu.

EL PAÍS 
 Xúquer Viu denuncia que el Júcar sigue sin tener caudal ecológico La plataforma critica la escasez de agua en el azud de Cullera.

LAS PROVINCIAS 
Xúquer Viu denuncia la falta de caudal en el curso bajo del río El colectivo ecologista lamenta que esta situación se dé en año con los pantanos a altos niveles y sin la amenaza de sequía.

LEVANTE 
El Xúquer lleva semanas con un caudal bajo mínimos a14 km de la desembocadura.