Xúquer Viu davant la indeterminació
territorial de la demarcació del Xúquer i els 3 anys de paralització del Pla de
Conca:
LA PRIORITAT HA
DE SER EL COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA I GARANTIR LA RECUPERACIÓ
DEL XÚQUER I L'ALBUFERA
ÉS FONAMENTAL
LA PARTICIPACIÓ REAL I EFECTIVA DE LA SOCIETAT CIVIL I LA TRANSPARÈNCIA EN LA POLÍTICA
DE L’AIGUA
Davant la polèmica generada per l’esborrany
de Reial Decret de delimitació de l’àmbit territorial de la Demarcació
Hidrogràfica del Xúquer i la composició del seu Consell de l'Aigua, Xúquer
Viu considera que cal superar l’estèril
confrontació territorial i posar-se a treballar conjunta i seriosament per
millorar la salut del riu i dels seus ecosistemes associats.
La millor garantia de
tindre aigua suficient i de qualitat en el futur és complir estrictament la Directiva
Marc de l'Aigua (DMA), és a dir, aconseguir el bon estat de les masses d'aigua: rius,
aqüífers, brolladors i zones humides. Xúquer Viu lamenta que polítics,
administracions i usuaris privatius encara no hagen comprés aquest canvi de
paradigma introduït per la DMA, en vigor des de fa 13 anys, i continuen capficats
en la vella política de l’aigua: l’apropiació de l’aigua per satisfer els
interessos particulars a costa de la sobreexplotació i l’esgotament de rius, aqüífers
i zones humides. Es particularment greu la deriva dels governs autonòmics
que, lluny de treballar coordinadament pel be comú, practiquen
l’apropiació territorial de l’aigua per afavorir usos privatius en
detriment del propi ecosistema fluvial del què depenen. El deteriorament dels ecosistemes
aquàtics és palpable des de fa dècades i la fugida cap endavant no farà més que
agreujar-lo.
El camí al seguir és clar:
protegir i recuperar els nostres ecosistemes aquàtics i els nostres paisatges
d'aigua. A la conca del Xúquer això implica recuperar l'aqüífer de la Manxa
Oriental; establir i complir uns cabals ecològics que siguen suficients i amb
aigua de bona qualitat per recuperar la vida als rius del Xúquer i l’Albufera; recuperar
el bosc de ribera i l'espai fluvial dels rius que, entre altres coses,
col·laboren a la prevenció d'inundacions; reconèixer i promoure el paper d’una
agricultura adaptada al territori i respectuosa amb el medi ambient; garantir l’aigua
de millor qualitat per a l'abastiment de les poblacions; revisar les
concessions dels usos privatius per racionalitzar-los i adaptar-los a la
disponibilitat real de recursos; aplicar els principis de recuperació dels
costos dels serveis de l’aigua i qui contamina paga; incrementar la
transparència de la gestió de l’aigua...
En aquest sentit, cal que l’espai de
participació de la societat civil en la planificació i la gestió de l’aigua
s’eixample i aprofundeixe significativament ja que ara sols hi participen
els representants dels interessos privatius al voltant de l’aigua. La
representació dels interessos comuns –ambientals, usos ciutadans, usos comuns-
ha d’equilibrar-se a la dels privatius, i incorporar mecanismes efectius de
transparència, accés a la informació i rendició de comptes per part de
l’administració i tots els agents involucrats en la gestió de l’aigua. Això
requereix una actualització a la realitat social de la Llei d’Aigües i
dels reglaments que la desenvolupen, així com de l’administració i els
gestors de l’aigua.
Les
successives sentències del Tribunal Suprem i Constitucional des de 2004 han
posat de manifest la necessitat
d’adaptar l’àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer a
l’ordenament jurídic. L’estratègia
de l’estruç adoptada pels successius responsables polítics, amb solucions
provisionals que tanquen la qüestió en fals, ja s’ha
mostrat inviable –amb un procés de planificació paralitzat des de fa 3
anys- i eternitzarà el desgovern de
l’aigua així com el deteriorament ambiental al Xúquer. Si l’opció preferida és la configuració d’una demarcació hidrogràfica
mixta, que incloga conques intercomunitàries i internes, el que haurien de fer
és modificar la Llei d'Aigües perquè
contemple aquesta configuració i definisca els mitjans organitzatius necessaris
per a la seua gestió, d’acord amb la DMA, la Constitució, els Estatuts
d'Autonomia i la doctrina del Tribunal Constitucional. La solució no és renunciar a competències autonòmiques, sinó
exercir-les amb responsabilitat i en coordinació amb la resta de nivells de
govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada