Hui el Senat decidirà si dona llum verda a la compra-venda d'aigua entre usuaris privats al marge de la planificació hidrològica

Hui la Comissió de Medi Ambient del Senat votarà el projecte de Llei d'Avaluació Ambiental en llur tramitació el PP ha presentat desenes d'esmenes per donar rang de llei al Memoràndum del Tajo-Segura que Arias Cañete, ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, ha pactat amb el beneficiaris del transvasament Tajo-Segura (el Sindicat de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura) i els governs de la Comunitat Valenciana i la Regió de Murcia, al marge de la planificació hidrològica de la Demarcació Hidrogràfica del Tajo. Entre les esmenes introduïdes pel PP destaquen dues, la 306 i la 307, que va molt més enllà de la regulació d'eixe transvasament i pretén capgirar –per la porta de darrere i sense cap mena de debat polític i social- el model de gestió pública de l'Aigua de la Llei d'Aigües i la Llei del Pla Hidrològic Nacional, i, de pas, dificultar encara més l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua a Espanya.

La Fundació Nova Cultura de l’Aigua ha elaborat dos informes jurídics sobre l’abast i conseqüències de l’esmentat Memoràndum:

·         El primer fa una anàlisi general de les esmenes presentades a la tramitació de la Llei d’Avaluació Ambiental. Punxa ací per decarregar-te el informe. 

·         El segon fa una anàlisi en profunditat aquestes dues esmenes, la 306 i la 307. Punxa ací per descarregar-te el informe.

Concretament, aquestes dues esmenes obrin el camí per a la compra-venda d'aigua entre concesionaris particulars d'aigua -transformat un be públic, l'aigua, al qual han accedit gratuïtament, en una propietat privada, és a dir, en una mercaderia per a fer negoci- al marge de la planificació hidrològica i de l'aplicació de la Directiva Marc de l'Aigua. Sols caldrà l'acord econòmic entre els particulars -inclús encara que siguen de demarcacions hidrogràfiques diferents- i una autorització de la Direcció General de l'Aigua del Ministeri, sense informació ni participació públiques, sense control legislatiu previ i sense necessitat de fer cap mena d'estudi d'impacte ambiental.

Segons la notícia apareguda ahir en Levante-EMV ("Los cambios en las leyes hídricas harán posible vender agua del Júcar a Alicante"), això possibilitaria, per exemple, la compra-venda d'aigua entre usuaris privatius des de qualsevol punt de la conca del Xúquer al Vinalopó, a banda dels 80 hm3/any d’aigües sobrants que com a màxim podrien transvasar-se a través del transvasament Xúquer-Vinalopó amb presa d’aigües a l’Assut de la Marquesa. Sols caldria un acord econòmic entre els usuaris de la conca cedent i de la conca receptora, la infraestructura per fer el transvasament d’aigua i una autorització de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri.

Durant els darrers anys, repetidament hem denunciat des de Xúquer Viu, i han manifestat els representants de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, l’Alacantí i Consorci de la Marina Baixa, que existeixen pressions des d’Alacant per fer una segona presa d’aigües per transvasar aigua del Xúquer al Vinalopó, tant des de Cortes de Pallàs com des d’Antella.

Des del Ministeri de Medi Ambient s’aposta per la interconnexió de conques fluvials, és a dir, fer noves conduccions per portar aigua d’un riu a un altre, donant entrada al capital privat, que acabarem pagant entre tots els ciutadans, com ja ha passat amb altres infraestructures com les autopistes. 

Per altra banda, no s’ha oblidar que el Xúquer està connectat amb la conca del Segura a través del Aqüeducte Tajo-Segura i els canals de la Mancomunidad de los Canales del Taibilla –que arriben fins Benidorm, Marina Baixa-, des de l’embassament d’Alarcó, on es regulen els recursos hídrics assignats als regadius tradicionals de la Ribera Alta i la Ribera Baixa del Xúquer, la qual cosa facilitaria molt la possibilitat d’enviar “excedents” des de la conca alta del riu. 

A més a més, eixos excedents es definiran –segons l’esborrany del Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer- en unes normes d’explotació que s’aprovaran amb posterioritat a l’aprovació del Pla Hidrològic i en la qual sols podran participar les administracions central i autonòmiques i els usuaris concessionals –ja que en la Junta de Govern de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està vetada la participació dels representants dels interessos ambientals, socials i dels usuaris comuns-, la qual cosa minva la transparència, la participació pública i la gestió democràtica de l’aigua. Però, per si fora poc, les esmenes que ha presentat el PP a la Llei d’Avaluació Ambiental preveuen que serà la Direcció General de l’Aigua del Ministeri –i no els òrgans de gestió de la Confederació (que com diem, sols obrin la participació als usuaris privatius i comunitats autònomes, en aquest cas, en la Comissió de Desembassament)- qui determinarà cada any els volums de desembassament màxim pels usos de la conca cedent, de manera que es garantitze la generació d’excedents i, així, s’asseguren els transvasaments a les conques receptores. 

Una via de creació d’excedents és a través de l’alliberament de cabals superficials mitjançant la seua substitució per bombeigs d’aigües subterrànies a través dels pous de sequera, per exemple, o be com a conseqüència de la reducció de l’ús de l’aigua per la modernització dels regadius tradicionals. En aquest últim cas, no s’ha d’oblidar, a més a més, que el 90% de les infraestructures de modernització dels regadius tradicionals de la Ribera Alta i la Ribera Baixa del Xúquer s’ha finançat i s’està finançant amb diners públics (dels govern central i de la Generalitat Valenciana), segons es reconeix en l’esborrany de Pla Hidrològic de Conca del Xúquer. Així, si els excedents que s’utilitzarien per fer aquestes compra-vendes d’aigua fora resultat dels estalvis per la modernització, no sols s’estarien perjudicant els rius de la conca i l’Albufera al no dedicar-se eixos recursos a incrementar els cabals ecològics, sinó que s’estaria fent negoci entre usuaris privats amb un be públic que s’ha aconseguit mitjançant inversions majoritàriament públiques. Una vegada més es confirmaria allò de “l'apropiació dels beneficis pels agents privats i la socialització dels costos i les perdudes al conjunt dels ciutadans”.

D’aquesta manera, el PP amb la seua majoria absoluta (i el suport de les forces polítiques que aproven aquestes esmenes) ha posat les bases per a la privatització de facto de la gestió de l’aigua en Espanya, la recentralitzacio de les decisions de política de l’aigua minvant la capacitat de les comunitats autònomes, organismes de conca i, inclús, usuaris privatius, l’eliminació de tots els controls tant del Parlament com els incipients controls ciutadans, i, en definitiva, per a un model discrecional, opac i productivista en el que primaran els interessos dels propers al poder per sobre els interessos generals de la societat. 

Des dels punts de vista ambiental i social, aquest model privat que el govern central intenta imposar, amb la connivència dels governs autonòmics (al menys de Murcia i València, que han signat l’esmentat Memoràndum), serà catastròfic pels ja malmesos rius, llacs, zones humides i aqüífers, i generara moltes més tensions de cara al futur, pel deteriorament de les fons de subministrament d’aigua per a la producció d’aigua potable. Encara que això sembla importar-los poc, en tot cas, engreixarà les oportunitats de negoci dels “aiguatinents” a costa dels ecosistemes i dels ciutadans.