El Xúquer no es ven

 Article publicat per Paco Sanz a La Veu del País Valencià.
 
 http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/4672/el-xuquer-no-es-ven-per-paco-sanz

La política d'aigua del Govern i la Generalitat paradigma del malbaratament

La lluita per un Xúquer i una Albufera vius ha donat un gir inesperat quan el passat 20 de novembre la USUJ (Unión Sindical de Usuarios del Júcar) -formada per les 6 Comunitats de Regants de la Ribera del Xúquer i Iberdrola- va acordar donar via lliure al transvasament des d'Alarcón a canvi d'una compensació econòmica.

La postura de les Comunitats de Regants de la Ribera, que fins els dies previs a l'acord s'havien oposat al transvasament des d'Alarcón, va constituir tota una sorpresa per a Xúquer Viu i per a totes les entitats que configuren la Mesa pel Xúquer. De fet, la setmana anterior es va celebrar una roda de premsa a la seu de la Séquia Reial on tant els regants com Xúquer Viu i altres entitats afirmàrem que no s'admetria cap transvasament que no fóra el de l'assut de la Marquesa, al final del riu.

L’acord que plantegen les Comunitats de Regants de la Ribera és fer una permuta entre l'aigua d'Alarcón i la de l’aqüífer de la Plana Sud de València, utilitzant els pous de sequera. El mateix tracte que van imposar, amb la connivència de la Generalitat i la Confederació, als abastiments de la Ribera, i pel qual els regants s’embutxacaran prop d'un milió d'euros anuals, que pagaran els usuaris domèstics dels pobles afectats. En aquest cas, i a falta de conèixer les xifres finals, el benefici econòmic per als regants riberencs serà molt més elevat.

En l'acord de les Comunitats de Regants es parla que és una solució "transitòria", però en matèria d'aigua tothom sap que una decisió transitòria es converteix en la pràctica en definitiva, i és de difícil marxa arrere. Per altra part, l'acord afirma que s'ha de descartar qualsevol altre transvasament aigües amunt d'Antella -vol dir això que s'admetrà un transvasament des d'Antella?- però als pocs dies l'anomenada "Mesa del Agua de Alicante" diu que accepta els 12 hm³ des d'Alarcón, però que no renuncien a reivindicar un nou transvasament des de Cortes de Pallars.

I és que, en aquesta història, el lobby d'Alacant, amb la complicitat de la Confederació i la Generalitat, no ha deixat de reclamar la millor aigua del Xúquer per als seus negocis ni un sol dia. La volen de la Marquesa i d'Alarcón, de Cortes i d'Antella. Tota l'aigua del riu per a l'especulació i el negoci, sense importar-los en absolut la situació de sobrexplotació i degradació del Xúquer i l'Albufera.

Darrere aquesta decisió cal vore la proximitat de les eleccions de maig de 2015 i les insistents pressions del lobby de l'aigua d'Alacant creant de manera fictícia una alarma mediàtica per un anomenat "dèficit" hídric que no existeix. La realitat és que Alacant no necessita aigua d'abastiment, que en té de sobra si les dessaladores construïdes els darrers anys es posaren a funcionar a ple rendiment. La dessaladora de Mutxamel, totalment acabada i sense funcionar, va costar 80 milions d'euros i la de Torrevella 300.

Com deia recentment un periodista que coneix bé aquest tema: "¿Té algun sentit portar aigua des de centenars de quilòmetres de distància a costa de reduir les garanties dels regants tradicionals del Xúquer, de l'abastiment de València i àrea metropolitana, dels cabals ambientals del Xúquer i l'Albufera o de sobrexplotar els aqüífers de la Plana Sud de València, encara que a uns quilòmetres disposes d'una font d'aigua dessalada en connexió amb els grans centres de distribució?"

Això no és malbaratament i tal vegada corrupció? ¿Per què el que ningú explica és qui pagarà el cost final de l'operació i qui controlarà que cadascú faça la seua part del “tracte”? Molt haurà de pagar l’usuari final, si han de traure beneficis els del lobby d'Alacant, els regants de la Ribera, l'ús de les infraestructures del Tajo-Segura i a més compensar econòmicament Iberdrola per eixos 12 hm³ que ja no es turbinaran aigües avall d'Alarcón per produir electricitat. Al final seran els usuaris d'abastiment d'Alacant els que pagaran la festa: el negoci d’uns i d’altres amb l’aigua de tots. Perquè el preu de l'aigua eixirà igual o més car que el de l'aigua dessalada, quan s'està parlant d'un preu de 70 cèntims el metre cúbic. Què diran els alcaldes d'eixos pobles i els polítics d'eixa província?

Però darrere de tota aquesta operació també està la venda d'aigua per a interessos econòmics particulars, en un mercadeig que intenta apropiar-se d'un bé públic com és l'aigua. Amb quina capacitat i legitimitat els usuaris d’aigües superficials, les Comunitats de Regants de la Ribera, disposen com a propietaris de l’aqüífer de la Plana Sud de València? Sembla que els administradors de l’aigua s’hagen oblidat què és domini públic hidràulic. Però no oblidem que aquesta operació està impulsada i emparada pels que haurien de defensar eixe caràcter de l'aigua com a bé públic: la Generalitat Valenciana i el Govern d'Espanya, a través de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

A més a més, cal tindre en compte l'estat en què es troba l’aqüífer de la Plana Sud de València, que el darrer informe de la Confederació situava en prealerta. La recàrrega d’aquest aqüífer s’ha reduït significativament durant els últims anys com a conseqüència d'una reducció important dels retorns de rec derivats de la modernització dels regadius de la Séquia Reial del Xúquer, i per la manca de pluges. En l'actual situació d'extrema sequera els informes d’empreses d'aigua sobre els pous d'abastiment que se situen en la proximitat dels pous de sequera dels regants, indiquen que aquest últim any els nivells s'han reduït considerablement. ¿Què farà la Confederació? ¿Donarà permís per a l'extracció d'aigua dels pous per compensar la que se n'anirà des d'Alarcón a Alacant? I si s’agreuja la situació de sequera, restaran reserves per fer front a una sequera perllongada a la Ribera?

I que passarà amb els cabals que deixaran d'anar al Xúquer i a l'Albufera com a conseqüència de la modernització? Qui compensarà a aquests ecosistemes quan el reg a manta siga completament substituït pel de goteig?

Aquest tracte promogut pels regants i la Generalitat, d’esquenes al riu, a l’Albufera i a la gent que els vol vius, és l'excusa formal per a justificar una operació injustificable, que deixarà el riu i l'Albufera sense uns cabals imprescindibles per a la seua recuperació i incrementarà les pressions sobre els aqüífers riberencs,  aprofundint més encara la sobreexplotació del Xúquer, l'Albufera i les aigües subterrànies. I tot a canvi de diners.

Xúquer Viu traslladarà totes aquestes consideracions a les institucions europees junt amb l'incompliment de les condicions imposades per la Comissió Europea per posar 120 milions d’euros en el transvasament des de la Marquesa, on s'han enterrat 400 milions d'euros, pagats per tots els ciutadans, i que, de posar-se en marxa la solució d'Alarcón, no haurà servit de res.

Xúquer Viu exigeix conèixer tots els estudis tècnics, jurídics i econòmics sobre aquest transvasament des d'Alarcón així com tota la documentació tècnica generada per la Comissió Tècnica creada pel Ministeri que, de manera completament opaca i amb l’única participació dels usuaris privatius, s'ha reunit des de febrer a Madrid, per forçar aquest mercadeig amb l’aigua tant del Xúquer com dels seus aqüífers.

El proper 13 de desembre Xúquer Viu ha convocat una reunió oberta de la Mesa pel Xúquer a Alzira per analitzar la situació i donar una resposta contundent en defensa del Xúquer, de l'Albufera i de l'aigua pública.