LAS PROVINCIAS
La oposición en Les Corts presenta una proposición contra el Plan del Júcar
LEVANTE
La izquierda deja solo al PP en sus planes sobre el futuro del Júcar y la Albufera
El Consell se escuda en los regantes
RIBERA EXPRESS
L’oposició acusa a Fabra de “reobrir la guerra de l’aigua” amb una segona presa del Xúquer
LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
La oposició creu que el Pla del Xúquer "manté la deterioració de les aigües"
EL PAÍS
La oposición rechaza de plano el borrador del plan hídrico del Júcar
Text de la proposta:
A LA MESA DE LES CORTS
DIPUTATS QUE PRESENTEN LA PROPOSTA, d’acord amb allò disposat en els articles 160 i següents del RC,
presenta la següent Proposició No de Llei de tramitació pel procediment
d’urgència.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 7 d'agost de 2013 es va publicar en el BOE l'anunci de l’obertura del
període de sis mesos de consulta pública del Projecte de Pla Hidrològic de la
Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb la documentació corresponent accessible
a través de la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Aquesta
consulta pública s’emmarca dins del procés d’elaboració d’implementació de la
Directiva Marc de l’Aigua, que estableix els objectius, principis i marc de
planificació de la política europea en matèria d’aigües. Aquesta norma
estableix que el objectiu a assolir per la política de l’aigua en tots els
Estats membre de la Unió Europea és la protecció de les masses d’aigua
superficials i subterrànies europees que, entre d’altres, previnga tot
deteriorament addicional i protegisca i millore el estat dels ecosistemes
aquàtics i, respecte a les seues necessitats d’aigua, dels ecosistemes
terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics,
així com, que promoga un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg
termini dels recursos hídrics disponibles.
Per assolir aquests objectius la Directiva estableix un calendari
vinculant de consecució dels objectius de bon estat de les masses d’aigua (com
a molt tard, 2015) i d’elaboració del pla de gestió de conca fluvial, anomenat
a Espanya Pla Hidrològic de Demarcació Hidrogràfica, segons el qual el Pla
Hidrològic hauria d’haver estat en vigor en desembre de 2009, amb un horitzó de
vigència de 6 anys, fins desembre de 2015. En el cas de la Demarcació
Hidrogràfica del Xúquer, el procés d’elaboració d’aquest pla s’ha dilatat en el
temps, incomplint els terminis establerts.
Per tant, l’esborrany de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica
del Xúquer, actualment sota consulta pública, ha de respectar els principis i
objectius establerts per la Directiva Marc de l’Aigua.
L’anàlisi de la documentació sotmesa a consulta pública fonamenta la
conclusió que el Pla proposat no aborda adequadament ni proposa mesures
efectives per revertir l’estat de
deteriorament dels ecosistemes aquàtics i masses d’aigua que afecten a la conca
hidrogràfica del Xúquer, producte de la sobreexplotació quantitativa i qualitativa
de les seues masses d’aigua superficials i subterrànies. Més be al contrari,
aprofundeix en la sobre-assignació de drets privatius d’ús d’aigua molt per
damunt dels recursos hídrics disponibles, en l’aplicació incorrecta dels
principis de recuperació dels costos dels serveis de l’aigua i “qui contamina,
paga”, i en l’absència de mesures efectives per recuperar la salut dels
ecosistemes fluvials i masses d’aigua de les quals depenen i per protegir els
usos comuns d’aquests, marcant una línia continuista amb el Pla Hidrològic de
Conca de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aprovat en 1998, sota llur
cobertura en alguns casos s’han atorgat drets d’ús d’aigua que multipliquen
vàries vegades els recursos disponibles, generant conflictes socials i territorials
importants.
A continuació s’assenyalen un conjunt de temes clau insatisfactòriament
resolts en la proposta de Pla.
SOBREEXPLOTACIÓ
DE LA MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA “MANXA ORIENTAL”
En règim natural aquesta massa d’aigua aportava un cabal base estimat
entre 320 i 400 hm3/any a la conca mitjana del Xúquer, al seu pas
per la província d’Albacete. La forta expansió del regadiu –fins arribar a les
100.000 ha- en aquesta zona que es materialitzà entre mitjans de la dècada de
1980 i finals de la dècada de 1990, va estar basada en l’explotació intensiva
de les aigües subterrànies d’aquest aqüífer. Com a conseqüència, es va perdre
(i en algunes zones, invertir) la relació aqüífer-riu i el riu Xúquer ha
perdut, des d’aleshores, una part substancial del seu cabal base,
aproximadament el 20% de la seua aportació anual.
Cal recordar que, en paral·lel amb l’elaboració d’aquest nou Pla, la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha reconegut drets d’ús d’aigües
subterrànies d’aquest aqüífer per a regadiu per un volum de 465 hm3/any,
amb la cobertura del Pla Hidrològic de 1998.
Malgrat que la documentació tècnica de la proposta de Pla qualifica
aquesta massa d’aigua com en mal estat quantitatiu –per descens continuat dels
nivells piezomètrics i per extraccions superiors als seus recursos
disponibles-, la Normativa del Pla proposat assigna als regadius un volum
d’aigua subterrània de 320 hm3/any que abans de 2027 hauran de
reduir-se a 260 hm3/any –condicionat a l’existència de recursos
externs-, però que fins eixa data
estan significativament per damunt dels recursos disponibles en règim alterat,
estimats en 261 hm3/any, que ja està sobreestimat respecte al recurs
disponible en règim natural. D’aquesta manera es perpetua el deteriorament dels
nivells piezomètrics i no sols la sobreexplotació d’aquest aqüífer sinó també
del propi riu Xúquer així com de desenes de fonts i ullals, que no recuperaran
les aportacions subterrànies naturals.
Per altra banda, es consoliden com a assignació 80 hm3/any
d’aigües superficials del riu Xúquer des de l’embassament d’Alarcó per
substituir bombeigs per a regadiu dependents d’aigües subterrànies d’aquest
aqüífer, el que suposa una detracció de 80 hm3/any addicional a la
pèrdua de cabal base per la desconnexió de l’aqüífer i del riu, dalt explicada.
A més a més, s’estableix una reserva d’aigua superficial del Xúquer per
65 hm3/any per portar a terme una substitució addicional de
bombeigs, subjecta a la disponibilitat de nous recursos (interns o externs).
El Pla proposat aplica una excepció de pròrroga del termini per
aconseguir el bon estat quantitatiu d’aquesta massa d’aigua i l’ajorna fins
l’any 2027. El bon estat quantitatiu implica la recuperació dels nivells
piezomètrics i de la connexió natural riu-aqüífer, així com unes extraccions
per sota els recursos disponibles. Les mesures proposades, explicades en els
paràgrafs anteriors, són incompatibles amb la consecució de dit objectiu,
encara i tot, al 2027.
IMPLEMENTACIÓ
INCOMPLETA DELS RÈGIMS DE CABALS ECOLÒGICS ALS RIUS I INSUFICIÈNCIA DELS CABALS
MÍNIMS PROPOSATS.
Segons la Llei d’Aigües, els cabals ecològics són aquells que mantenen
com a mínim la vida piscícola que de manera natural habitaria o pugues habitar
en el riu, així com la seua vegetació de ribera. El Reglament de Planificació
Hidrològica detalla que el règim de cabals ecològics s’establirà de manera que
permeta mantenir de forma sostenible la funcionalitat i estructura dels
ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres associats, contribuint a
assolir el bon estat o potencial ecològic en rius o aigües de transició. La
Instrucció de Planificació Hidrològica, que desenvolupa aquest reglament,
estableix que el règim de cabals ecològics a les masses d’aigua fluvials haurà
d’incloure, al menys, els següents components: cabals mínims que hauran de ser
superats per mantenir la diversitat i hàbitats d’espècies autòctones i la seua
connectivitat; cabals màxims que no han de ser superats en la gestió ordinària
de les infraestructures per limitar els cabals circulants i protegir a les
espècies autòctones vulnerables; distribució temporal dels cabals mínims i
màxims per garantir la variabilitat temporal del règim de cabals ecològics;
cabals de crescuda per garantir el funcionament dels processos ecològics,
físico-químics, geomorfològics i hidrològics naturals; i, taxa de canvi, per
evitar els efectes ecològics negatius d’una variació brusca dels cabals.
A més a més, la Llei d’Aigües estableix que els cabals ecològics són
restriccions prèvies al sistema d’explotació, és a dir, han de descomptar-se
dels recursos existents abans de realitzar les assignacions i reserves per als
usos privatius de l’aigua.
En el cas de la proposta de Pla de la Demarcació Hidrogràfica del
Xúquer, sols s’estableixen els cabals mínims i sols en 36 punts de la xarxa
fluvial de la Demarcació, que compta amb més de 300 masses d’aigua tipus riu
(trams fluvials), i en 8 d’eixos 36 punts, la seua implantació s’ajorna a l’any
2021.
Per altra banda, els cabals mínims proposats en el cas de la conca del
Xúquer són clarament insuficients, ja que en la majoria dels casos a penes
permeten garantir un 30% de l’hàbitat potencialment útil per determinades
espècies autòctones de peixos i estan sistemàticament per sota dels cabals
naturals mínims absoluts dels rius en els últims 30 anys. A més a més, en casos
com l’establert al Xúquer aigües avall d’Antella -1,8 m3/s- no
garanteix la connectivitat longitudinal en eixe tram. El cabal establert aigües
avall de l’Assut de Cullera -1,5m3/s- és inferior al 3% de la
aportació mitjana natural del riu en els últims 30 anys. I l’exigu cabal
establert aigües avall de l’Assut de la Marquesa -0,5 m3/s- condemna
a la degradació irreversible l’estuari del Xúquer. En altres rius més petits,
com l’Albaida o el Magre, els cabals mínims –a banda de ser ínfims, 0,2 m3/s-
sols s’estableixen a peu d’infraestructures de regulació, normalment situades a
les seues conques altes, sense establir cabals mínims en les parts mitjanes o
baixes d'aquests rius, pel que continuaran assecant-se en determinades èpoques
de l'any.
La manca d’avaluació de l’estat de les espècies piscícoles per tal de
determinar l’estat ecològic de les masses d’aigua, juntament amb la aplicació
incompleta del règim de cabals ecològics i l’escassa ambició ambiental dels
cabals mínims proposats, apunta a la ineficàcia dels cabals ecològics proposats
per tal de contribuir a assolir el bon estat o potencial ecològic dels rius en
la conca fluvial del Xúquer, en contra d’allò establert en el Reglament de
Planificació Hidrològica.
L’ALBUFERA DE
VALÈNCIA: INDEFINICIÓ D’OBJECTIUS I INSUFICIÈNCIA DE RECURSOS, EN QUANTITAT I
EN QUALITAT.
L’Albufera de València és la zona humida emblemàtica dels valencians i
la segona més extensa del litoral mediterrani peninsular. Es tracta d’un ecosistema
aquàtic protegit per la legislació autonòmica, europea i internacional que
constitueix no sols un patrimoni natural sinó també un cultural, històric i
socio-econòmic configurat al llarg de segles, i que des de fa 40 anys es troba
en una situació de crisi ambiental i deteriorament ecològic.
La Directiva Marc de l’Aigua, juntament amb les Directives europees de
protecció d’hàbitats i d’aus, és una oportunitat per recuperar la seua salut
ecològica i la seua revalorització social, cultural, recreativa i estètica.
Aquest ecosistema compta amb els màxims nivells jurídics de protecció
ambiental, i per tant, l’objectiu de cara a la política de l’aigua hauria de
ser, abans que tot, contribuir a garantir la consecució d’unes condicions
favorables per a la conservació dels hàbitats i espècies que caracteritzen
aquest ecosistema únic. En el context de l’aplicació de la Directiva Marc de
l’Aigua al cas de l’Albufera de València, el llac està designat com a massa
d’aigua molt modificada, ja que els nivells i cabals que fan de l’Albufera un
llac somer d’aigua dolça no respon a les condicions naturals sinó a la
coevolució d’aquest ecosistema amb els usos del territori circumdant i del
propi llac per part dels essers humans des de fa segles. Per tant, l’objectiu a
assolir en aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua és el del bon potencial
ecològic, és a dir, les condicions d’estat ecològic adaptades que desenvolupen
el màxim potencial ecològic de l’ecosistema modificat. Malgrat les figures de
protecció ambiental d’aquesta massa d’aigua i els requisits de la pròpia
Directiva Marc de l’Aigua, la proposta de Pla presentada opta per ni tan sols
abordar quin hauria de ser l’objectiu de qualitat ecològica i química d’aquest
ecosistema, posposant eixa definició a 2021 o 2027, impedint i dilatant fins
l’any 2027 la presa de les mesures necessàries per revertir el greu estat
d’eutrofització i degradació que pateix des de fa dècades aquest ecosistema. I
tot això malgrat que des de fa al menys 10 anys existeixen estudis científics i
informes d’experts, molts d’ells finançats amb diners públics per
l’administració hidràulica, que caracteritzen el potencial ecològic que
s’hauria d’assolir per garantir la salut d’aquest ecosistema.
Un element central per a la recuperació d’aquest ecosistema és la gestió
de l’aigua: els volums d’aigua i la qualitat d’eixa aigua. Des de fa més d’una
dècada els científics han conclòs que l’element estratègic que condiciona
l’eutrofització del llac i la pèrdua de la biodiversitat aquàtica és l’elevada
concentració de fòsfor de les aigües del llac, resultants de les elevades
concentracions de fòsfor de bona part de les aigües que arriben al llac: aigües
residuals urbanes (domèstiques, industrials i pluvials) sense depurar i aigües
residuals urbanes depurades –que inclús comptant amb tractament terciari i
concentracions de fòsfor molt inferiors als umbrals màxims requerits per la
legislació vigent, encara són massa altes per no generar eutrofització en el
llac de l’Albufera.
En el Informe remés per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a la
Comissió Europea, de data 29 de desembre de 2004, clarament s’especificava que
per tal aconseguir unes condicions mínimes per revertir l’actual situació
d’hipereutrofització del llac de l’Albufera era necessari l’eliminació total de
qualsevol abocament incontrolat d’aigües residuals urbanes així com l’eliminació
de l’aportació directa d’aigües residuals urbanes depurades amb tractament
terciari, i garantir una aportació mínima de 253 hm3/any d’aigua
sense fòsfor, com la provinent dels ullals d’aigües subterrànies, els retorns
de rec dels regadius tradicionals del Xúquer i Túria i d’aportacions directes
d’aigües del Xúquer i del Túria. Malgrat conèixer-se tota aquesta informació,
la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sols contempla uns cabals mínims per
l’Albufera de 167 hm3/any, sense especificar ni garantir la qualitat
requerida (absència de fòsfor) de dites aportacions. Aquesta mesura és
clarament insuficient tant quantitativament
com qualitativament, i de fet no serveix per garantir que s’evitaran
deterioraments addicionals en l’estat ecològic en el llac de l’Albufera, ja que
eixos volums són equivalents als que varen arribar a l’Albufera durant l’any
més sever de sequera dels últims 30 anys.
ABASTIMENTS
D’AIGUA POTABLE A LA RIBERA I MAL ESTAT QUÍMIC DE LES MASSES D’AIGUA
SUBTERRÀNIA UTILITZADES PER A LA SEUA PRODUCCIÓ
La contaminació creixent de les masses d’aigua subterrània per nitrats
procedents de l’agricultura és un fenomen que des de mitjans de la dècada de
1980 està afectant als aqüífers de les principals zones d’agricultura intensiva
de la demarcació. Aquest fet es troba estudiat i documentat per al cas de
l’aqüífer de la Plana Sud de València des de principis de la dècada de 1990. El
Pla Hidrològic de 1998 ho reconeixia, encara que no contemplava cap mena de
mesura per prevenir, controlar o evitar dit deteriorament de la qualitat dels
recursos hídrics subterranis dels quals depenia i depèn l’aprovisionament
d’aigua de boca de centenars de milers de persones, en desenes de pobles
valencians. Tampoc les autoritats competents en matèria d’agricultura i
ordenació del territori no han actuat amb eficàcia per evitar aquesta
contaminació difusa.
L’estratègia davant el deteriorament de les fons de subministrament
tradicional d’aigua per a la població ha estat la seua substitució per fons
alternatives, sense atacar les causes de dit deteriorament. Així, en el cas
dels abastiments de les comarques de la Ribera Alta i Baixa del Xúquer primer
s’apostà per un fallit projecte de substitució amb aigües subterrànies a través
d’una bateria de pous en La Garrofera. Vista la inviabilitat d’aquesta
infraestructura, posterior a la seua construcció, la substitució es plantejà
amb aigües superficials del Xúquer, des de l’embassament de Tous, i la
construcció d’una potabilitzadora amb capacitat de tractament de 31,5 hm3/any.
El Pla Hidrològic de 1998 contemplava la possibilitat de permuta d’aigua entre
usuaris d’abastiment amb aigües subterranis i usuaris de regadiu amb aigües
superficials del Xúquer, si la qualitat de les primeres continuava empitjorant.
El Pla també senyalava que el cost de l’operació hauria de ser sufragat pels
usuaris d’abastiment –els teòrics beneficiaris d’aquesta operació. L’actual
proposta de Pla consolida aquesta privatització de facto dels recursos hídrics
que comporta l’aplicació incorrecta del principi de recuperació dels costos de
l’aigua, ja que són els usuaris perjudicats per la contaminació de les aigües
–que ells no han produït- els que han de pagar per recuperar la qualitat de
l’aigua que utilitzen. En lloc d’aplicar el principi de “qui contamina, paga”,
com exigeix la Directiva Marc de l’Aigua i la Llei d’Aigües, l’administració
hidràulica utilitza el criteri contrari: qui pateix la contaminació, paga.
A més a més, la proposta de Pla contempla una assignació per permuta amb
els regants sols per un volum de 10 hm3/any, front un ús anual
estimat en 22,5 hm3/any en els 13 pobles afectats, el que implica
que els habitants de la Ribera no rebran l’agua de la millor qualitat
disponible –actualment, les aigües del Xúquer a Tous, que en bona part s’envien
a València i àrea metropolitana, Sagunt i Camp de Morverdre- sinó que hauran de
mesclar-la amb aigües subterrànies contaminades, no sols per nitrats sinó també
per substàncies tòxiques i perilloses procedents de pesticides, que ja es varen
detectar en diversos pobles de la Ribera. Això implica la necessitat de
tractaments de potabilització addicionals que encareix el rebut de l’aigua
potable i va contra dels requeriments de protecció de les fons d’abastiment
humà i assignació de la millor aigua disponible a aquest ús per tal de
minimitzar els tractaments de potabilització, establerts per la Directiva Marc
de l’Aigua.
La proposta de Pla inclou també altres 21'5 hm3/any com a
reserva per als abastiments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat
de nous recursos el que, en les circumstàncies actuals, suposa més una reserva
virtual que real, ja que difícilment es podrà fer efectiva o es farà dependre
de transvasament d’altres demarcacions, amb els conflictes que això comporta.
Aquesta pretesa “solució” discrimina clarament els abastiments de la
Ribera respecte dels de València, Albacete i Sagunt, que compten amb
assignacions directes d’aigües del Xúquer. Es dona la paradoxa que València i
la seua àrea metropolitana aconsegueixen 31'5 hm3/any addicionals als
94,5 hm3/any que ja tenien assignats d’aigües del Xúquer, mentre
Albacete i Sagunt, passen a tindre assignacions de 24 i 17'1 hm3/any,
respectivament, quan en l'anterior Pla sols eren reserves.
Finalment, aquesta proposta de Pla –igual que el Pla de 1998- no aborda
cap mesura per avançar en la solució definitiva i real pels abastiments de la
Ribera: la recuperació dels aqüífers contaminants. El Pla sols contempla de
manera molt limitada el problema de l'excés de nitrats però no l'actual
contaminació per pesticides. La recuperació d'aquests aqüífers i el seu bon
estat s'ajorna en el cas de l'aqüífer de la Serra de les Agulles al 2027 i en el
de la Plana Sud de València –del qual depèn el gruix dels abastiments de la
Ribera- es queda sense data de recuperació, ja que ni es planteja assolir la
seua recuperació química per a eixa data.
EL TRANSVASAMENT
XÚQUER-VINALOPÓ: DE SOBRANTS A EXCEDENTS
La proposta de Pla obri la porta a possibles noves presses d’aigua al
Xúquer, aigües amunt de la pressa actual en l’Assut de la Marquesa (en Cortes
de Pallàs o Antella) ja que, a diferència del que establien els articles del
Pla Hidrològic de 1998, derogats per Sentència del Tribunal Suprem, on es
parlava de transferir “sobrants”,
l’actual proposta estableix que es
transvasaran “excedents” del Xúquer cap el Vinalopó, i que allò que es
considere “excedent” serà determinat mitjançant unes normes d’explotació del
sistema d’explotació Xúquer que s’elaboraran amb posterioritat a l’aprovació
del Pla Hidrològic de la Demarcació, sense els mecanismes de transparència i
participació ciutadana que són exigibles en la planificació hidrològica, per la
Directiva Marc de l’Aigua, però que no estan contemplats per la legislació
estatal en el cas dels processos desenvolupats fora de la tramitació del Pla
Hidrològic. Cal recordar que ni els usuaris comuns ni les
organitzacions socials, ambientalistes o ciutadanes estan incloses en els
òrgans col·legiats de gestió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (com
l’Assemblea d’Usuaris o la Junta de Govern) encarregats d’elaborar dites normes
d’explotació.
Els excedents d’un sistema d’explotació depenen de quin siga l’horitzó
temporal de referència (pot haver-hi excedents de recursos regulats en un any
determinat, però pot no haver-hi si es consideren 3 anys consecutius, per la
variabilitat de les aportacions de recursos hídrics) i també de quins siguen
els elements de regulació que es consideren (pot ser que en un embassament no
hi hagen excedents, però sí si es consideren dos embassaments conjuntament).
Per altra banda, els sobrants s’entenen com els recursos no utilitzables pels
usuaris de la conca cedent, és a dir, aquells que es troben aigües avall de
l’última pressa del usuaris de la conca cedent i que, per tant, no produeixen
afeccions econòmiques o ambientals a la conca cedent. Aquesta última ha estat la
lògica que s’ha traslladat a la Comissió Europea per justificar la viabilitat
del transvasament Xúquer-Vinalopó i que ha estat assumida per aquesta
institució al cofinançar la modificació del projecte, una vegada s’ha comprovat
que qualsevol transvasament aigües amunt de la presa actual generaria afeccions
negatives sobre els cabals ecològics del Xúquer i els de l’Albufera de
València.
La proposta de Pla tampoc no estableix amb claretat que els recursos
transvasats al Vinalopó tindran com a destinació la clausura de pous i la
substitució de recursos subterranis dels aqüífers en mal estat del Vinalopó
dedicats exclusivament a l’agricultura.
Tal i com figura en la proposta de Pla, en situació de normalitat, seria
jurídicament possible fer transvasaments d'aigua cap a Alacant des de Cortes de
Pallàs o des d'Antella –i més encara amb la recent modificació de la Llei
d’Aigües que permet les transferències d’aigua entre usuaris de conques
diferents mitjançat contractes de cessió de drets d’ús d’aigua, que sols
requereixen l’autorització de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri
d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que, a més a més, pot limitar
l’assignació de recursos als usuaris de la conca cedent per tal de garantir
l’existència dels “excedents” transvasables, sense requeriment d’avaluació
ambiental prèvia. Tot això posaria en clar perill tant l'Albufera com el propi
Xúquer, a l'igual que els regadius de la Ribera Baixa. A més es contemplen
altres 70 hm3/any com a demandes no ateses al Vinalopó amb recursos
propis, el que possibilita nous transvasaments –des del Xúquer o altres rius- o
incrementar els previstos.
REPARTIMENT D’AIGUA
PER DAMUNT DELS RECURSOS EXISTENTS ACTUALS I FUTURS: L’AIGUA DE PAPER I LA
CREACIÓ DEL DÈFICIT HÍDRIC.
De nou, com va ocórrer amb el Pla Hidrològic de 1998, en la proposta de
Pla sota consulta s'assignen i reserven volums de recursos hídrics molt per
damunt a la mitjana dels recursos hídrics existents en els últims 30 anys,
desequilibri que s’agreujarà en el futur si considerem les fortes disminucions
que es poden esperar en els propers 20 anys com a conseqüència del canvi
climàtic. Això porta a un agreujament dels conflictes entre usuaris, usos i
territoris per l’aigua, al mateix temps que incrementa les pressions sobre unes
masses d’aigua que ja presenten un estat de deteriorament molt accentuat, i que
amb les mesures previstes en aquesta proposta de Pla, difícilment revertiran
eixa situació de deteriorament.
Aquesta proposta de Pla assigna recursos per damunt dels recursos
disponibles –com és el cas de la Manxa Oriental-, no planteja l’adequació dels
drets d’ús d’aigua a les disponibilitats de recursos en cada conca hidrogràfica
sinó que, al contrari, els manté com a reserves que s’atendran en funció de la
disponibilitat futura de recursos, traslladant al capítol de dèficit hídric un
volum de 245 hm3/any de drets reconeguts als sistemes d’explotació
del Xúquer i Vinalopó, que es pretén atendre amb recursos externs a la
Demarcació, a determinar pel Pla Hidrològic Nacional. La creació d’aquest
dèficit hídric és la coartada per a la construcció de nous transvasaments des
d’altres demarcacions, una aposta que enquistarà encara més els conflictes
territorials en torn a l’aigua així com la insostenibilitat que caracteritza l’actual
la gestió de l’aigua.
Per totes aquestes raons es presenta la següent:
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
Les Corts insten al Consell a:
1- Manifestar el seu rebuig al contingut de l'actual esborrany de Pla
Hidrològic de Conca de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, que no resol els
principals problemes del Xúquer i torna a repetir els mateixos errors del Pla
de 1998, quan es va repartir més aigua de la que hi havia en la conca del riu.
Aquest Pla, en la seua redacció actual no dona compliment a la Directiva Marc
de l'Aigua que té com a principal objectiu l'assoliment del bon estat de les
masses d'aigua, rius, aqüífers i zones humides així com evitar tot
deteriorament addicional.
2- Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que el nou Pla del
Xúquer tanque la possibilitat de transvasaments cap el Vinalopó des de
qualsevol punt de la conca del Xúquer diferent de la pressa actual situada a
l'Assut de la Marquesa, i que garantisca que els recursos transferibles seran
exclusivament recursos sobrants, és a dir, recursos no regulats aigües avall de
l’última pressa d’aigua dels usuaris de la conca cedent. Aquestes condicions
sols s’hi donen al punt de l’actual pressa d’aigües del transvasament a l’Assut
de la Marquesa, i és l’únic punt que compta amb els necessari consens del
regants històrics de la Ribera i de la societat civil de conca cedent. Aquesta
transferència ha de limitar-se a un màxim de 80 hm3/any i dedicar-se
exclusivament a la substitució d’extraccions per a regadiu a la conca receptora.
3- Exigir a la CHX que prenga les mesures adients per la recuperació i
pervivència del Xúquer, per lo que és imprescindible una disminució important
de les extraccions de l'aqüífer de la Manxa Oriental, actualment sobreexplotat,
sense que aquestes siguen en ningun cas superiors als recursos disponibles en
règim natural (i per tant, inferiors als 238 hm3/any de recàrrega
natural d’aquest aqüífer). Aquesta disminució d’extraccions en aquest aqüífer
no poden ser compensades amb detraccions addicionals de cabals superficials del
Xúquer ja que això suposa un impacte directe sobre el riu, ja afectat per la
pèrdua de cabal base derivada de la sobreexplotació d’aquest aqüífer,
4- Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que els cabals
ecològics mínims del riu i de l'Albufera s'incrementen significativament i que
s´establisquen la resta de components del règim ecològic de cabals establerts
en la legislació. A més a més, en el cas de l’Albufera de València el Pla
Hidrològic haurà de garantir que les aportacions per satisfer els requeriments
ambientals seran recursos naturals que tindran una qualitat adequada –lliures
de fòsfor- i que s’evitarà l’arribada al llac de aigües residuals sense depurar
així com l’entrada directa d’aigües residuals depurades, inclús encara que
compten amb tractament terciari. Per
tal de garantir la seua efectivitat com a mesures que contribuisquen a la
millora de l’estat d’aquestes masses d’aigua, i per tant al compliment de la
Directiva Marc de l’Aigua i de la Llei d’Aigües, dit règim ecològic de cabals
ha de considerar-se una restricció de caràcter general als sistemes
d’explotació i implementar-se amb l’entrada en vigor del pla.
5- Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que l'assignació
d'aigua superficial del Xúquer per als abastiments de la Ribera ha de tindre la
mateixa consideració que l'assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València i
la seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a permutes oneroses amb
altres usuaris. Aquesta assignació hauria de ser establida en els 22,5 hm3/any
que utilitzen actualment els municipis afectats i comptar amb una reserva de
fins 9 hm3/any addicionals fins a 31,5 hm3/any, la
capacitat de la potabilitzadora en construcció, amb l'objectiu de millorar
substancialment la qualitat de les aigües d'abastiment de les poblacions
afectades, així com de poder atendre en el futur a noves poblacions que així ho
requerisquen, ja que la recuperació dels aqüífers contaminants prendrà
previsiblement dècades. Igualment s'ha de considerar la recuperació dels
aqüífers contaminats com a una prioritat establint terminis més curts per a la
mateixa, amb l'adopció les mesures pertinents.
6- Exigir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que les assignacions
i reserves establides en el Pla s´ajusten a la disponibilitat real de recursos, una vegada descomptats
els cabals ecològics, i no per damunt d'eixes disponibilitats. En aquest sentit
el Pla Hidrològic haurà de tindre en compte les previsions de reducció
d'aportació hídriques en el futur, motivades pel canvi climàtic.
7- Retre compte davant Les Corts del compliment d´aquesta resolució en
el termini de dos mesos des de la seua aprovació.
Les Corts, 17 de gener de 2014
Diputats que signen aquesta
proposta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada