TATI ISABEL: UNA ESPORTISTA COMPROMESA AMB EL XÚQUER

L’altre dia vam conèixer a Tati en Antella, estava practicant en les netes aigües de l’assut, un esport no molt conegut encara: es diu Stand Up Paddle (coloquialment: SUP). Es tracta de mantenir-se de peu remant.

Ha estat vivint a Polinyà, però viatja molt per tot el món practicant aquest esport i ara mateix se’n va a Nova Caledònia.

Tati es posà la samarreta de Xúquer Viu, vol divulgar la bellesa del Xúquer i també conscienciar a la societat que hi ha racons del riu on s’acumulen muntons de runa, d’envasos i altres deixalles que encara llancen al riu les persones més poc respectuoses.

L’aigua a Antella estava encara a 11º, freda, però amb aquell sol tan bo i la seua habilitat per remar i navegar no hi havia perill de caure a l’aigua.

Tati, et desitgem molts èxits! I quan tornes ja ens veurem!

RESUM DE L'ENTREVISTA A TATI ISABEL (per Roger Pons):

Tati ens explica en qué consisteix el Stand and Padde (SUP)

SUP significa mantenir-se de peu remant. Hi ha 3 modalitats: amb onades, que és el surf; el de llarga distància que és el que es practica en rius, embassaments o mar; i el fitness, que és fer ioga sobre la taula.

¿Per qué si vius a Polinyà vens al riu a Antella?

Jo visc a Polinyà però acostume a anar a Antella perquè allí m’agrada més entrar al riu. En Antella l'aigua està cristal•lina i es veu fins i tot el fons i els peixos.

¿Com trobes el riu?

Ací, a Polinyà, han posat un dic que sura per retenir la merda i que no vaja riu avall. Però de tant en tant cal retirar la runa o si no salta per damunt. Un dia vaig veure fins i tot una nevera botant el mur de merda. Tu veus el que hi ha ara, això no és res, hi ha hagut vegades que hi havia més d'un metre de brutícia. Després va venir una crescuda i s’ho va endur tot.

Quan entre al riu per entrenar ho faig una mica més avall del dic i si vull anar riu amunt primer he de passar la taula per damunt de tota la brutícia, i després passar jo. I em fa repugnància.

Escoltant als vells m'he adonat de com es degrada tot. Fins i tot això em passa a mi, que sóc jove. Quan era xicoteta vaig nadar en llocs que ara ja no s’hi pot nadar i les noves generacions no podran gaudir.

Jo vaig navegant i fruint de la bellesa del riu, i de sobte apareix en un racó un munt de merda (ampolles de plàstic, envasos fins i tot de productes tòxics...). La gent no respecta el medi ambient, tira al riu de tot... Jo he vist somiers, garrafes, televisors... La societat no està connectada a d’ell i no l'aprecien prou. A mi quan em veuen amb la taula que vaig a entrenar, la gent gran de Polinyà em diu: i tu vas a ficar-te en aquesta aigua? Quan érem xiquets nadàvem al riu i l'aigua estava neta, però ara...

I es que la gent va de pícnic a un lloc i després es deixa les restes a les taules, després ve el vent i s’emporta les bosses de plàstic al riu. Tan poc que costa recollir el que sobra i quan anem al poble tirar-ho al contenidor. Jo he viscut molt de temps a Estrasburg i allà hi havia el costum d'anar cada 2 mesos a fer una neteja del bosc i els voltants. Cada família anava a l'ajuntament, allà donaven bosses i guants i repartien les zones i anaven totes les famílies. Així entre tots estava net.

De vegades, pel poble veig que uns joves acaben una bossa de pipes o de qualsevol altra llepolia i la llancen a terra i els ho tire en cara i ells m’envien a..., però jo no puc aguantar-me. A França els mestres ens explicaven que el xiclet no es tirava a terra, ni els papers, ni les bosses. I és més si algú tira alguna cosa i el veu un policia, li costa pasta.

¿Quin missatge voldries transmetre a la gent?

La gent hauria d’acostar-se al riu i vore que té racons molt bonics, i tornar a ser amiga d’ell, perquè ara pareix que siga enemiga o com a mínim que senten indiferència. Ja sé que no són tots així i hi ha molta gent que es preocupa pel Xúquer, com vosaltres, Xúquer Viu. Jo quan em vaig assabentar que existíeu em vaig posar en contacte amb vosaltres perquè tinc necessitat de que es difonga aquesta idea de respectar la natura.

Si alguna vegada cal anar a alguna escola o institut a explicar estes coses per a que respecten el riu, jo estic disposada a anar, podeu comptar amb mi.

Moltes gràcies Tati! I molta sort!