És un Pla continuista que no resol el
principals problemes del Xúquer i que torna a repetir els mateixos errors del
nefast Pla de 1998
Dona satisfacció als usuaris econòmics,
principalment al lobby de l'aigua d'Alacant i al regants de la Manxa Oriental,
en detriment dels usos ambientals i de la recuperació dels rius, aqüífers i
zones humides
No resol el problema dels abastiments de la
Ribera que queden clarament discriminats respecte a la resta d'abastiments
Xúquer Viu acudirà a les instàncies
judicials espanyoles i europees, si no es modifica substancialment l'esborrany
publicat, per incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua
XÚQUER-VINALOPÓ
L'esborrany publicat obri la porta, de bat
a bat, a un nou transvasament des de Cortés de Pallàs.
El canvi de recursos sobrants, que apareixia en l'anterior Pla, per
recursos excedents, amaga la possibilitat de que eixos excedents es puguen
produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant
el conjunt d'embassaments. La definició de que són excedents es difereix a unes
normes d'explotació que s'elaboraran posteriorment a l'aprovació del Pla.
Tal i com figura en l'esborrany, en situació
de normalitat, seria possible fer transvasaments d'aigua cap a Alacant des de
Cortes de Pallàs o des d'Antella; la qual cosa posaria en clar perill tant
l'Albufera com el propi Xúquer, a l'igual que els regadius de la Ribera Baixa.
A més es contemplen altres 70 hm3/any com a demandes no ateses amb recursos
propis, el que possibilita nous transvasaments o incrementar els previstos.
MANXA
ORIENTAL
Respecte al principal problema del Xúquer, pel
que fa a la disminució del seu cabal en les últimes dècades, l'esborrany
deixa les coses exactament com estaven, beneint la sobreexplotació de l'aqüífer
de la Manxa Oriental i la del propi riu que depèn del mateix.
Si en l'anterior Pla s'assignaven 400 hm3/any
(320 d'aigües subterrànies més 80 d'aigües superficials per substitució de
bombejos), la situació queda exactament igual, no es disminueix ni un metre
cúbic. Els regadius de la Manxa tindran 400 hm3/any d'assignació, als que cal
afegir altres 65 hm3/any de reserva d'aigües superficials per atendre els drets
d'aigua atorgats. És a dir 320 hm3/any d'aigües superficials més 145 hm3/any de
superficials en total.
La reducció dels 320 hm3/any assignats
d'aigües subterrànies a 260 hm3/any per assolir el bon estat quantitatiu de
l'aqüífer es difereix al 2027 i a més condicionat a l'existència de recursos
externs. Per altra part no es comprèn que si l'aqüífer té una recàrrega de 238
hm3/any s'autoritzen extraccions de 320, el que aboca a la sobreexplotació
continuada del mateix.
CABALS
ECOLÒGICS
Els cabals ecològics són els grans sacrificats
d'aquest Pla, d'exigus o inexistents que són. Per
posar un exemple, en l'últim tram del riu, a partir de l'Assut de la Marquesa,
el Xúquer es deixarà pràcticament sec, ja que el cabal proposat és de 0'5
m3/segon, reduint a la meitat el metre cúbic contemplat en la proposta inicial,
que ja era insignificant.
Els cabals ecològics són tan exigus que a
l'eixida d'Alarcón es manté el cabal de 2 m3/segon que ja figurava en
l'anterior pla sense que s'haja augmentar dita quantitat. En la resta del riu, i
amb la única excepció del punt anomenat Huerto Mulet, els cabals ecològics són
inferiors i molt per baix d'allò que es podria considerar com idoni, de manera
que en Antella el cabal ecològic proposat és de 1'8 m3/segon o en l'Assut de
Cullera de 1'5.
Pel que fa a afluents com l'Albaida o el
Magre, els cabals mínims, a més de ser ínfims, 0'2 m3/segon, es fixen en les
parts altes d'aquests amb la finalitat d'atendre exclusivament les necessitats
agrícoles de les zones més baixes, sense establir cabals mínims en les parts
mitjanes o baixes d'aquests rius, pel que continuaran assecant-se en
determinades èpoques de l'any.
El cabal ecològic assignat a l'Albufera, de
167 hm3/any -encara que superior al de l'anterior Pla fixat en 100 hm3/any- està
molt per baix de les necessitats reals del llac per a la seua recuperació i a
més només justifica la procedència de 74 hm3/any del total. La resta, a l'igual
que en l'anterior Pla no es concreta el seu origen, deixant-se el seu
compliment a un seguiment i a l'aplicació de mesures no especificades en el cas
de que no es puga arribar als cabals fixats.
ABASTIMENTS
DE LA RIBERA
Els abastiments de la Ribera estaran
lligats a intercanvis i clarament discrimintats amb la resta d'abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de
10 hm3/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el
funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments. Aquesta solució
discrimina clarament als abastiments de la Ribera respecte als de València,
Albacete i Sagunt, que no tenen aquesta dependència. Es dona la circumstància
de que València aconsegueix altres 31'5 hm3/any més d'assignació, fins arribar
a 126 hm3/any, o Albacete i Sagunt, passen a tindre assignacions de 24 i 17'1
hm3/any, quan en l'anterior Pla eren reserves.
Altres 21'5 hm3/any queden com a reserva per
als abastiments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous
recursos el que, en les circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual
que real, ja que difícilment es podrà fer efectiva.
Per la
capacitat de la potabilitzadora i les necessitats presents i futures de la
població, l'assignació per a la Ribera hauria d'haver sigut superior als 20
hm3/segon i no condicionada a cap permuta.
Pel que fa a
la recuperació dels aqüífers contaminats, el Pla ajorna el bon estat de
l'aqüífer de la Serra de les Agulles al 2027 i el de la Plana Sud de València
es queda sense data de recuperació, però no abans de 20 anys.
ELS OBJECTIUS AMBIENTALS S'AJORNEN EN MOLTS
DELS CASOS A 2027, EL QUE ÉS IGUAL QUE RENUNCIAR A LA SEUA CONSECUCIÓ
Cal
destacar que molts dels objectius d'assolir el bon estat de les masses
d'aigües, que és precisament la finalitat de la Directiva Marc de l'Aigua,
s'ajornen a 2027. És
així el cas dels principals problemes del Xúquer, com és l'aqüífer de la Manxa
Oriental, l'Albufera, o el curs baix del Xúquer. Igualment determinats cabals
ecològics no s'implantaran fins 2021.
AIGUA DE PAPER
De nou,
com el Pla anterior, s'assignen i reserven recursos molt superiors als reals,
el que portarà a nous conflictes en el futur. És a dir es contempla "aigua de
paper" és a dir drets o demandes que sumades estan molt per damunt de la
capacitat real dels recursos hídrics.
Si més que
dubtosos són els 400 hm3 destinats a la Manxa, en l'apartat de reserves figuren
demandes de 140 hm3 per a les que es diu que no hi ha recursos actuals i que es
podran satisfer en funció de la seua disponibilitat futura.
Però la
guinda en aquest sentit és l'article 33 del Pla, anomenat "Demandes no
ateses amb recursos propis". És a dir es reconeixen demandes totals de 245
hm3 per a les que no hi ha recursos disponibles, i de les que es diu que serà
el Pla Hidrològic Nacional serà el que determinarà la procedència externa per a
satisfer aquestes demanes, o siga més transvasaments.
CONCLUSIÓ
La principal conclusió, com teniu al
encapçalament, és que aquest Pla no compleix, ni molt menys la Directiva Marc
de l'Aigua i que és el resultat de negociacions polítiques que no han tingut en
compte les necessitats ambientals ni els objectius de la Directiva. És un Pla continuista que no resol el principals problemes del Xúquer
i que torna a repetir els mateixos errors del nefast Pla de 1998 quan es va
repartir més aigua de la que hi havia en el riu.
Dona satisfacció als usuaris econòmics,
principalment al lobby de l'aigua d'Alacant i al regants de la Manxa Oriental,
en detriment dels usos ambientals i de la recuperació dels rius, aqüífers i
zones humides. Per altra part no resol el problema dels abastiments de la
Ribera que queden clarament discriminats respecte a la resta d'abastiments i
que estan condicionats a una permuta amb els regants per la que s'haurà de
pagar.
Xúquer Viu realitzarà una campanya
d'informació i mobilització per canviar aquest esborrany, i si no es modifica substancialment
acudirà a les instàncies judicials espanyoles i europees, per incompliment de
la Directiva Marc de l'Aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada