Quan es parla de matalàs econòmic ens ve al cap un recurs del qual
podem disposar per si la nostra economia empitjorara, com ara els
estalvis o les propietats. Encara que l'agricultura ha perdut pes en
l'economia de la Ribera és molt més que un matalàs econòmic per a
nosaltres. Des del punt de vista laboral -a més de la molta població
que treballa directament en l'agricultura- bona part de les empreses
d'ací deuen el seu origen i ubicació a l'agricultura. Tenim, primer,
empreses industrials grans com Sos, la Fallera, Agriconsa, Frudesa,
Roda Packing,... Després tenim totes les cooperatives i magatzems de
taronja, grans i xicotetes, les empreses de transport,... Existeixen
excepcions importants sobretot Ford Almussafes i la seua indústria
auxiliar, però l'agricultura i les activitats que s'hi connecten són
el motor econòmic més gros, tot alimentant el comerç i els serveis
dels nostres pobles.. En l'agricultura de La Ribera hi hagut
dinamisme; s'han reconvertit varietats i s'han canviat de cultius
buscant la millora econòmica. Hi ha l'agricultura a temps parcial de
molta gent que té un altre ofici -des dels empleats d'oficina fins els
autònoms i molts assalariats- que ha vingut proporcionant durant molt
de temps uns valuosos ingressos extra. No podem ignorar tampoc
l'aparició de les subvencions de la Unió Europea que són un coixinet
que ha permés mantindre cultius com l'arròs.
Fins no fa molt, resultava que els propietaris que no es dedicaven al
camp n'obtenien rendes. Hem de tindre que açò era una situació
excepcional que pràcticament no es donava en cap altra agricultura de
petits propietaris que no cultiven directament. Però que seria
desitjable com a indicador de rendiment.
En les crisis anteriors a l'actual quan reculaven altres activitats
econòmiques els aturats trobaven acomodament fàcil en l'agricultura i
ara ho permet molt menys. En qualsevol cas, no li podem exigir
miracles al camp quan hi ha hagut una falta molt generalitzada de
prudència política i social que ens ha portat a l'enorme crisi que
patim, la qual ha causat una molt justificada desconfiança en la
política per a gestionar els problemes
Sense dubte, el desenvolupament econòmic que ha tingut lloc des dels
seixanta ha permés ocupació en altres sectors econòmics, la qual
l'agricultura no podia absorbir. Però hem de tindre en compte aquest
paper clau de l'agricultura per al nostre benestar econòmic durant
moltes dècades en la nostra comarca. És l'activitat més estable i
sòlida que disposem a pesar dels problemes de rendibilitat que
encaren les explotacions agràries. En la base de l'agricultura s'han
produït augments de l productivitat molt importants. Açò permet un
important potencial que exigeix la millora en l'organització social,
en la gestió econòmica i tecnològica per a aprofitar-ho com mostren
clarament Israel i Holanda. Però açò és ara un tema de discusió per a
més avant.
És un fet que la major part d'aquesta economia riberenca de la
qual he parlat adés (i també part d'altres comarques) es substenta des
de fa molts segles en el regadiu que proporciona el Xúquer i els seus
afluents. Ara ens trobem amb noves demandes insostenibles sobre les
aigües del Xúquer que si es satisfan ens posarien a la cua amenaçant
la nostra riquesa bàsica. En aquest sentit la plataforma Xúquer Viu
està fent un digne, meritori i independent esforç per a divulgar-ne
la situació incloent-hi l'important paper ecològic del cabdal del riu.
Per això, la convocatòria de Xúquer Viu per al dissabte 29 de maig a
Sueca és essencial per a defensar la base de la nostra economia. Al
capdavant de la convocatòria hi ha una persona, Paco Sanz, ( a qui no
conec personalment) que pertany a l'escàs gènere de persones
insubornables que han destacat en la defensa del riu per damunt de
pressions, i manipulacions polítiques. És obligat ací esmentar a
Pasqual Fortea -president de la Comunitat de Regants de la Ribera
Baixa- que s'oposà al depravat intent de transvassament des de Cortes
de Pallàs. I, més enrere en el temps, a l'algemesinenc José Gómez
Baldoví -president de la Séquia Reial del Xúquer a principi dels anys
setanta- que s'oposà a la utilització del pantà d'Alarcó (pagat pels
regants de la Séquia del Xúquer) per al transvassament Tajo-Segura. Es
tractava d'un home conservador i ben considerat pel règim franquista
que no obstant va saber mantindre la seua independència de criteri en
benefici dels riberencs.
Adrià Girbés
Economista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada