Xúquer Viu

Xúquer Viu

dimecres, 12 de febrer del 2014

Científics de la UPV i la UV detecten pesticides prohibits en les aigües i peixos del riu Xúquer

Nota de premsa de la Universitat de València
11-02-2014

La presència de pesticides, juntament amb altres factors d’estrès, amenaça la biodiversitat del riu Xúquer

La presència de diversos pesticides en combinació amb altres factors d’estrès, en un escenari futur de canvi climàtic i major escassetat de l’aigua, poden produir efectes severs sobre la biodiversitat del riu Xúquer. Així es deriva d’un estudi desenvolupat per científics de la Universitat de València i la Universitat Politècnica, publicat en la prestigiosa revista ‘Journal of Hazardous Materials’.

Aquest treball forma part del projecte SCARCE, dedicat a descriure i predir els efectes del canvi global en els recursos hídrics i la qualitat de l'aigua, finançat pel programa CONSOLIDER-INGENIO 2010.  Les investigadores de la Universitat de València són Ana Masiá i Yolanda Picó.

Per a la seua investigació, l’equip de treball de la UV i la UPV va analitzar cinc punts concrets del curs fluvial del Xúquer: en Huélamo (capçalera), Conca ciutat, el Paraje de Cuasiermas, Xalans i un últim lloc sota l’assut d’Antella. En cada lloc es van prendre mostres d'aigües i es van capturar peixos de diferents espècies mitjançant pesca científica.

Posteriorment, en els laboratoris del Grup d'Investigació en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Facultat de Farmàcia (Universitat de València), es va avaluar la concentració de pesticides, tant en l'aigua com en els peixos, advertint la presència fins i tot de diferents components prohibits per la Unió Europea.

“La persistència de certs pesticides en diferents zones de la conca, amb concentracions aproximadament estables, indiquen que existeix una aportació continua al llarg del riu; els de major concentració mitjana són el piriproxifen i el procloraz –associats amb diferents tractaments en els cultius agrícoles–, imazalil i clorfenvinfós, entre uns altres”, explica Francisco Martínez Capel, de l'Institut d'Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres de la UPV i membre del Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF).

En els peixos, els compostos detectats en diversos llocs van ser azinfos-etil, clorpirifós, etión, diazinon i dimetoat. En aquest cas, la concentració variava segons l'espècie; on més van trobar va ser en la truita comuna i en l’anguila europea, espècie en perill crític d'extinció. Aquest últim resultat és de gran importància a causa que aquesta espècie es troba en amenaça crítica en l’àmbit internacional, “i per tant mereix investigacions amb major profunditat”.

“Les concentracions de pesticides detectades no representen un perill immediat per als peixos, però no es pot descartar que alguns estiguen afectant al seu metabolisme i comportament, i per tant al seu creixement i reproducció”, afig Martínez Capel.

A partir de les conclusions de l'estudi, els científics adverteixen de la necessitat de més investigacions “per a protegir als ecosistemes aquàtics i a les persones; a més, hauria de prioritzar-se el control de certs pesticides àmpliament presents per part de les administracions competents, a escala de conca hidrogràfica. És necessari prestar major atenció i realitzar un seguiment més continu de la qualitat i composició de les aigües, així com dels cabals ecològics”, conclou Martínez Capel.

Boscos de ribera i Cabals Ecològics
Per a l'investigador de la UPV, una altra de les mesures urgents que cal prendre és la conservació i expansió dels boscos de ribera, juntament amb un augment significatiu dels cabals ecològics a escala regional.

Els boscos de ribera actuen com un filtre que redueixen la quantitat de pesticides que arriben a l'aigua tant per l'aire com per les aigües subterrànies. I sobre els cabals ecològics, Martínez Capel assenyala que haurien de ser majors i coherents amb la hidrologia natural (amb més cabals en anar descendint pel riu), doncs d'una altra manera no són capaços de diluir els contaminants que s'aboquen i s'acumulen al llarg de la conca. “Per contra, els cabals ecològics quasi nuls en els trams finals dels nostres rius (antigament estuaris), com el Serpis, perjudiquen ecològicament i també econòmicament a les persones que vivim en la conca”.

Referència bibliogràfica
Belenguer V, Martinez-Capel F, Masiá A, Picó I. Patterns of presence and concentration of pesticides in fish and waters of the Xúquer River (Eastern Spain). Journal of Hazardous Materials. Volum 265, Gener 2014.

Recull de premsa

dilluns, 10 de febrer del 2014

XÚQUER VIU PRESENTA 3.673 AL·LEGACIONS AL PLA DE CONCA

El matí del 7 de febrer, últim dia de consulta pública de l'esborrany del Pla Hidrològic corresponent a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, Xúquer Viu s'ha personat en el PROP d'Alzira i ha registrat 3.673 al·legacions corresponents a altres tantes persones que han recolzat les al·legacions d'aquesta organització.

El passat dimecres Xúquer Viu ha havia presentat en la Confederació Hidrogràfica el document d'al·legacions tècniques a l'esborrany del Pla de Conca que s'estenen al llarg de 90 pàgines, junt a un altre document d'al·legacions a l'Informe de Sostenibilitat Ambiental. Aquests documents es poden consultat en el blog de Xúquer Viu.

En les al·legacions Xúquer Viu diu que aquesta proposta de Pla no inclou les mesures necessàries per resoldre la sobreexplotació quantitativa i qualitativa de les masses d’aigua de la conca del Xúquer i consolida el repartiment d’aigua per damunt dels recursos existents que ja es va fer al Pla de Conca de 1998. Per aquestes raons aquest esborrany de Pla incompleix la Directiva Marc de l'Aigua, ja que no avança en l'assoliment del bon estat ecològic dels rius, aqüífers i zones humides, ni en promoure l’ús sostenible a llarg termini de l’aigua.

L'esborrany publicat obri la porta a un nou transvasament des de Cortés de Pallàs o Antella. El canvi terminològic de “recursos sobrants”, que apareixia en l'anterior Pla, per “recursos excedents”, amaga la possibilitat de que eixos excedents es puguen produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant el conjunt d'aigua emmagatzemada als embassaments. La definició de què són “excedents” es difereix a unes normes d'explotació que s'elaboraran posteriorment a l'aprovació del Pla, sense garanties de transparència i participació.

La sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental és la causa de la pèrdua de cabals base que ha patit el Xúquer al seu pas per Albacete durant dels darreres dècades. L’esborrany de Pla permet que aquesta situació continue com fins ara. Front els 240 hm3/any de recursos renovables en règim natural, el Pla autoritza que s’extraguen fins 320 hm3/any –igual que en el Pla de 1998-, incrementant el deteriorament de l’aqüífer i la seua desconnexió del riu; i per tant, el deteriorament del riu, ullals i fonts que s’alimentaven d’aigües subterrànies.     

Els cabals ecològics són els grans sacrificats d'aquest Pla, d'exigus o inexistents. Així, el Xúquer difícilment botarà l’Assut de la Marquesa (a 4 km de la desembocadura) amb un cabal mínim equivalent a l’1% del seu cabal mitjà. La resta de cabals mínims establerts aigües amunt són, en general, molt inferiors als cabals mínims absoluts dels rius en règim natural, com succeeix a Antella, on el cabal ecològic proposat és de 1'8 m3/segon o a l’Assut de Cullera, on es proposa un mínim de 1'5 hm3/any. El cabal ecològic mínim assignat a l'Albufera, de 167 hm3/any –sense garantir la qualitat de l’aigua assignada-, està molt per sota de les necessitats mínimes del llac per a la seua recuperació, segons estudis científics i documents oficials, situades en al menys 250 hm3/any d’aigua de bona qualitat i sense fòsfor.

Els abastiments de la Ribera estaran lligats a intercanvis amb usuaris de menor prioritat i clarament discriminats respecte a la resta d'abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm3/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments. Aquesta pretesa “solució” discrimina clarament a la Ribera respecte als altres abastiments, que no tenen aquesta dependència. 

dijous, 6 de febrer del 2014

XÚQUER VIU presentà ahir davant la CHX les seues al·legacions tècniques a l'esborrany de Pla de Conca

La principal conclusió a la que em arribat desprès d'analitzar la documentació del Pla i del seu Informe de Sostenibilitat Ambiental és que aquest esborrany de Pla consagra la sobreexplotació i el deteriorament dels rius, aqüífers, llacs i zones humides del aconca del Xúquer, en contra d'allò establert per la Directiva Marc de l'Aigua.

Els documents sensers de les al·legacions es poden descarregar dels següents enllaços:

De les qüestions abordades en eixos documents d'al·legacions, destaquem que l'esborrany de Pla presentat:
- incompleix dels objectius marcats per la DMA i aplica de manera generalitzada i injustificada excepcions a l'assoliment dels objectius de bon estat de les masses d'aigua en 2015, 
- no incorpora mesures per tal d'evitar el deteriorament addicional de les masses d'aigua vinculades a la Xarxa Natura 2000 ni per a revertir la contaminació dels aqüífers que actualment afecta a més de 400.000 persones 
- no estableix el règim de cabals ecològics complet per a tots els rius i aigües de transició de la demarcación,
- sols estableix uns cabals ecològics mínims que són insignificants i sols en 36 dels 304 trams de riu identificats,
- estableix uns requeriments hídrics per l'Albufera absolutament insuficients en termes de quantitat (similar a les entrades d'aigua que tingué el llac durant la sequera extrema de 1994/95) i de qualitat (no garanteix que l'aigua no continga elevades concentracions de fòsfor, nitrògen i altres contaminants),
- obri la possibilitat a una nova presa d'aigües del Transvasament Xúquer-Vinalopó des d'aigües amunt de la presa actual, situada a l'Assut de la Marquesa, ja que preveu el "transvasament d'excedents" del Xúquer, que es definiran en unes futures normes d'explotació i que poden definir-se en qualsevol embassament o punt de regulació de la conca del Xúquer.
- fa una assignació d'aigües del Xúquer insuficient i onerosa pels usuaris d'abastiment de la Ribera del Xúquer que s'han vist obligats a substituir les seues fonts subterrànies de subministrament d'aigua potable com a conseqüència de la contaminació durant les últimes 3 dècades dels aqüífers de la Plana Sur de València i Serra de les Agulles amb nitrats (i més recentment amb fitosanitaris), sense que la CHX ni la Generalitat Valenciana prengueren cap mesura per evitar el deteriorament químic d'aquest aqüífers,
- permet el increment de les pressions sobre els rius, llacs, zones humides i aqüífers així com l'assignació de recursos a usos privatius per damunt dels recursos disponibles; un clar exemple és el cas de l'aqüífer de la Manxa Oriental on s'assignen 320 hm3/any per a regadiu i el recurs disponible està avaluat en 261 hm3/any,
- consagra la creació d'un dèficit hídric de 245 hm3/any que deurà "resoldre's" a travès del Pla Hidrològic Nacional, la qual cosa demostra la insostenibilitat d'aquesta planificació d'usos i obri la porta a nous conflictes amb altres territoris.
A més a més, un aspecte relevant que s'ha incomplert és el de la participació pública en el procés de planificació hidrològica. L'absència d'interès i esforç per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Generalitat Valenciana per portar a terme activitats d'informació pública i involucració dels ciutadans en aquesta fase final del primer cicle de planificació s'ha fet palessa reduïnt tota oportunitat de participació pública a la presentació d'al·legacions per escrit, i a reunions bilaterals amb algunes parts interessades. Aquests contactes bilaterals no poden ni han de substituir la necessitat d'articular veritables processos de participació activa, amb un calendari de treball concret, mitjans per poder fer-ho, i garantint la interacció transparent amb la resta de parts interessades i les seues visions contraposades dels valors, afeccions i expectatives en torn als ecosistemes i masses d'aigua de la Demarcació. A maig de 2008 es va aprobar el Pla de Participació Pública que havia d'aplicar-se en aquest cicle de planificació, i que contemplava algunes activitats en aquest sentit. Malgrat això, des de principis de 2010 no s'ha portat a terme cap activitat de participació activa de les contingudes en eixe pla de participació.

Vídeos de les intervencions en la Jornada-debat sobre el Pla de Conca del Xúquer, del 14 de desembre a Sueca

Enllaços als videos de les intervencions i presentacions:

¿Per què ens cal un nou pla de conca al Xúquer?
Francesc La Roca (FNCA) video presentació (mp4)

El Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Júcar. La Ribera del Júcar.
Teodoro Estrela (Oficina de Planificación Hidrológica - CHJ) video presentació (mp4)

La visió d'usuaris i entitats ambientals i ciutadanes
Pepe Fortea (Comunitat de Regants de Sueca) video
Josep Grau (Unió de Llauradors, Ribera Baixa) video
Gregorio López-Sanz (ACEM i Ecologistes en Acció - Albacete) video intervenció (pdf)
Mario Giménez (SEO/BirdLife) video presentació (mp4)
Graciela Ferrer (Xúquer Viu) video presentació (mp4)

Respostes dels ponents a les preguntes del públic video

dimecres, 5 de febrer del 2014

Xúquer Viu, al tercer intent, recull al·legacions a Alzira


Considera una estafa que la Ribera no tinga una assignació del Xúquer sense permutes i que es barrege l'aigua bona amb la roïna

Xúquer Viu qualifica d'hipòcrita a la Generalitat que ha tornat a votar a favor de fer un transvasament des de Cortes quan a la Ribera no deixa de repetir la paraula consens

Després de les denegacions de permís a Xúquer Viu, primer per part de l'Ajuntament d'Alzira el passat 18 de febrer i després de la Delegació de Govern el dia 25, a la tercera Xúquer Viu ha pogut concentrar-se i recollir al·legacions al Pla de Conca amb total normalitat.

Al llarg de matí han anat arribant moltes persones de la comarca lliurant les al·legacions recollides en els distints pobles, que sumades a les que es van replegar el passat dia 18, arriben en aquests moments a les 3.000, quan encara s'esperen alguns centenars més, fins el dijous en que Xúquer Viu les lliurarà oficialment.

A les 12:30 els assistents s'han concentrat amb pancartes que duien per lema "La Ribera pel dret a l'aigua" i "El riu és nostre i el volem viu". Entre els presents representants del PSPV, Compromís, EUPV, UGT, CCOO, Intersindical, la Ribera en Bici o la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, entre altres, així com membres i simpatitzants de Xúquer Viu.

El portaveu de Xúquer Viu, Paco Sanz, ha denunciat l'estafa que per a la comarca suposa el no tindre una assignació directa d'aigua del Xúquer com tenen Albacete, València o Sagunt i les seues àrees metropolitanes. Suposa un greuge comparatiu per a la Ribera. La solució d'una permuta onerosa amb els regants no és una bona solució. A l'igual que no és una bona solució el que s'haja de mesclar aigua bona i aigua amb nitrats, ja que la qualitat no serà l'òptima.

Xúquer Viu també ha denunciat que mentre a la Ribera li neguen l'aigua, regatejant-li 10 insignificants hectòmetres, la Generalitat Valenciana vota a favor, amb el PP i el PSOE d'Alacant, en la Mesa de l'Aigua d'aquesta província, d'un nou transvasament al Xúquer des de Cortes de Pallàs.

És intolerable per a la Ribera del Xúquer aquesta situació de burla i discriminació. No es pot acceptar que el president de la Generalitat, Alberto Fabra, o el Director General de l'Aigua, Jose Alberto Comos es passegen per la Ribera parlant de consens i després a Alacant voten a favor d'un segon transvasament des de Cortes perquè el lobby insaciable de l'aigua d'Alacant vol la millor aigua del Xúquer per als seus negocis.

O siga que a Alzira i a la Ribera tindrem aigua amb prop de 50 mil·ligrams de nitrats, al barrejar l'aigua, i a Alacant, amb l'acord de la Generalitat reivindiquen aigua amb 0 mil·ligrams de nitrats. Senyor Fabra: "L'únic consens que vol la Ribera és el de no fer transvasaments i beure aigua de qualitat en les mateixes condicions que València ciutat."