Xúquer Viu

Xúquer Viu

dilluns, 31 de desembre del 2012

FELICITACIÓ 2013


XÚQUER VIU PARTICIPA EN EL COMUNICAT CONJUNT DE 80 ENTITATS I COL·LECTIUS PER DENUNCIAR LA POLÍTICA HIDRÀULICA DEL GOVERN ESPANYOL I DEMANAR QUE LA COMISSIÓ EUROPEA VETLLE PER LA APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA

TEXT DEL COMUNICAT DE PREMSA:

21 de desembre de 2012

XII aniversario de la DMA
La sociedad española pide a la Comisión Europea que reaccione frente al modelo español de política hidrológica

80 organizaciones representantes de la sociedad civil española, hacen un llamamiento a la Comisión Europea para que evalúe la  compatibilidad de la política hidrológica española con los objetivos de esta directiva.

Con motivo del aniversario de la aprobación de la Directiva Marco del Agua (DMA), una amplia representación de la sociedad civil y la comunidad científica1 recuerda que los problemas del agua son una de las principales preocupaciones medioambientales de los ciudadanos de la Unión Europea2, y que el 80% de los españoles no están bien informados sobre los problemas a los que se enfrentan los ríos, acuíferos, lagos y aguas costeras3. Estos colectivos insisten en el importante papel que juega la participación ciudadana en la aplicación de la Política Europea del Agua, como instrumento fundamental para asegurar la protección de las aguas.

Según estas organizaciones, en los últimos doce años ningún gobierno ha apostado por abandonar definitivamente la inercia de un modelo anticuado y al servicio de los grupos de presión tradicionales. La política de aguas española sigue haciendo caso omiso a los nuevos objetivos que se plantean en el siglo XXI, incumpliendo claramente la actual normativa comunitaria y nacional, con un modelo del todo insostenible.

Las principales carencias de la planificación hidrológica en el Estado español corresponden a:
  1. El escaso fomento de la participación activa de todas las partes interesadas, y el desinterés por las aportaciones de la sociedad civil.
  2. El excesivo peso de la satisfacción de las demandas del sector agrario y energético como objetivo primordial de la política de aguas, así como la ejecución de obras al margen de la planificación que establece la DMA, frecuentemente sin la necesaria justificación económica, social y territorial.
  3. La desatención a la aplicación de la normativa europea sobre evaluación de impacto ambiental y de conservación de la biodiversidad. Especialmente grave en la inadecuada evaluación de alternativas a obras hidráulicas, como presas o trasvases; y la inexistencia de objetivos de conservación.
  4. La inexistencia de objetivos claros en la política de recuperación de costes y la falta de transparencia económica.
  5. La omisión de algunos indicadores en la evaluación del estado ecológico de las aguas superficiales, como son los indicadores hidromorfológicos o los peces, lo que explica la clasificación excesivamente optimista del estado ecológico en muchas cuencas.
  6. El uso generalizado de prórrogas injustificadas en los casos de mal estado ecológico de las aguas, con el objetivo de retrasar la aplicación de medidas.
  7. El abuso de la figura de masa de agua muy modificada en muchas demarcaciones hidrográficas, como por ejemplo en las del Guadalquivir o el Tajo, con el fin de evitar el cumplimiento del objetivo de buen estado ecológico en muchos tramos de ríos sometidos a importantes presiones.
  8. El establecimiento de regímenes de caudales ecológicos inadecuados con el objetivo de dar continuidad a determinados usos y consumos de agua, desatendiendo al conocimiento científico e imposibilitando el cumplimiento de los objetivos ambientales.
  9. La aplicación de un seguimiento ambiental que no se ajusta a los requerimientos de la DMA, lo que impide controlar la eficacia de los programas de medidas y obtener una visión de la coherencia general del plan de cuenca.
  10. La ausencia del “análisis coste-eficacia” de las medidas propuestas en los planes para contribuir al cumplimiento de los objetivos ambientales.
Estas carencias son sólo el síntoma más evidente del problema real de la planificación hidrológica en España. El marco administrativo español debería cambiar para asegurar que los organismos de cuenca apliquen la Directiva Marco del Agua y las comunidades autónomas trabajen por su cumplimiento. Con agilidad, coordinación, y una adecuada representatividad en los órganos consultivos.

En estos doce años muchas de las organizaciones firmantes han trasmitido recurrentemente sus preocupaciones, siendo ignoradas por las administraciones que anteponen los intereses y las demandas existentes a la necesidad de proteger la salud de los ecosistemas acuáticos.

Ante esta situación, las organizaciones firmantes piden a la Comisión Europea que vigile especialmente el contenido de los planes de cuenca que se están aprobando en el Estado español, ya que incumplen la Directiva Marco del Agua. Incumplimiento que agravará el estado ecológico de los ríos, acuíferos, humedales y costas, y pondrá en riesgo la posibilidad de atender las necesidades de agua en España a medio y largo plazo. Asimismo, estos colectivos exigen cambios de fondo y forma en las instituciones, y consideran necesario un debate abierto al respecto, apoyado en el interés de diálogo y la capacidad de entendimiento que la sociedad civil ha mostrado.

FIRMANTES:

Entidades regionales o locales:
- Amigos del Río y de los Espacios Naturales de Alcañiz
- Asociación ARDEIDAS
- Asociación de Nabateros d´a Galliguera
- Asociación Ecologista Centaurea
- Asociación Ecologista del Jarama “El Soto”
- Asociación en Defensa del Río Alberche
- Asociación para la Conservación de los Ecosistemas de La Manchuela – ACEM
- Asociación para la Conservación y Estudio de la Naturaleza de Valladolid (ACENVA)
- Asociación para la defensa de la DEHESA BOYAL de Piedralaves
- Asociación para la Defensa del Medio de Palacios de la Sierra – ADEMPA
- Asociación Pro-Hucho
- Asociación Río Susía
- Asociación Soriana para la Defensa y Estudio de la Naturaleza – ASDEN
- Ayuntamiento de Ancín-Antzin, Navarra
- Ayuntamiento de Biscarrués
- Besarte, fibra natural
- Club de Piragüismo Talavera – Talak
- Coordinadora Biscarrués-Mallos de Riglos
- Coordinadora de Montes Vecinales
- ebroNAUTAS
- Federación de Asociaciones en Defensa del Patrimonio Cultural y Natural de Cantabria – ACANTO
- Foro Asturias Sostenible para el conocimiento y desarrollo del medio rural – FAS
- GEN – GOB Eivissa
- Gibraltareños y Españoles Unidos
- GRAMA
- Grup Balear d´Ornitologia i Defensa de la Naturalesa – GOB - Mallorca
- Grupo Anelamento Anduriña
- Jarama Vivo
- Plataforma Ciudadana por la Preservación de Los Parajes de Los Lances y Palmones
- Plataforma Ciudadana: La Reconquista de La Janda
- Plataforma contra la Especulación Urbanística y Ambiental de Candelada
- Plataforma para la Defensa del Parque Natural de Redes
- Reserva Natural Concertada Cañada de Los Pájaros
- Revista Cantárida
- Río Aragón
- Salvemos Valdevaqueros
- Sierra Oeste desarrollo S.O.S.tenible – S.O.d.S.

Entidades autonómicas o de cuenca hidrográfica:
- Acció Ecologista-Agró
- AEMS – Rius amb Vida
- Asociación Asturiana de Amigos de la Naturaleza
- Asociación Científica de Estudios Marinos – ACEM
- Asociación de Educación Ambiental de Castilla-La Mancha – EDACAM
- Asociación de Naturalistas del Sureste – ANSE
- Asociación Geográfica Ambiental
- Asociación Naturalista de Aragón – ANSAR
- Asociación para a Defensa Ecolóxica de Galiza – ADEGA
- Asociación para el Estudio y Protección de la Naturaleza – URZ
- Asociación para la Defensa de la Naturaleza y los Recursos de Extremadura – ADENEX
- Asociación para la Defensa de los Recursos Naturales de Cantabria – ARCA
- Asociación para la Gestión y Divulgación del Medio Ambiente – AGESMA
- Comissions Obreres del País Valencià
- Cuenca Azul
- Ecologistas en Acció de Cataluña
- Federación Castellano-Manchega de Piragüismo
- Federación de Piragüismo de la Comunidad Valenciana
- Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales – GECEN
- La Unió de Llauradors i Ramaders
- Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural – DEPANA
- Plataforma de Toledo en Defensa del Tajo
- Plataforma en Defensa de l´Ebre – PDE
- Red Andaluza de la Nueva Cultura del Agua
- Red Ciudadana por una Nueva Cultura del Agua en el Tajo/Tejo y sus Ríos
- Red por una Nueva Cultura del Agua del Júcar
- Sociedad Cántabra de Pesca Conservacionista – FARIO
- Sociedade Galega de Ornitoloxía – SGO
- URANUEVACULTURA, Por una Nueva Cultura del Agua en Navarra
- Xarxa per una Nova Cultura de l´Aigua – XNCA
- Xúquer Viu

Entidades nacionales:
- AEMS – Ríos con Vida
- Amigos de la Tierra
- Asociación de Forestales de España – PROFOR
- Asociación Herpetológica Española
- COAGRET, Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases
- ECODES
- European Forum on Nature Conservation and Pastoralism – EFNCP
- Fundación Nueva Cultura del Agua – FNCA
- Fundación Oxígeno O2
- Greenpeace
- Real Federación Española de Piragüismo
- SEO/BirdLife
- Unión Nacional de Pescadores Conservacionistas – UNIPESCA
- WWF – España

dilluns, 3 de desembre del 2012

CONFERÈNCIA DE PEDRO ARROJO A VALÈNCIA

"EL AGUA COMO DERECHO HUMANO Y BIEN PÚBLICO. POR QUÉ ES NECESARIA UNA GESTIÓN PÚBLICA"
A càrrec de PEDRO ARROJO, premi Goldman 2003, professor de la Universitat de Saragossa, ex-president de la Fundación Nueva Cultura del Agua i ambaixador a Espanya de la Iniciativa Ciutadana Europea "El dret a l'aigua i el sanejament com a dret humà".

4 DE DESEMBRE, 19 HS.
CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA OCTUBRE, SALÓ D'ACTES 
(Carrer Sant Ferran, 12 - 46001 València)



US ESPEREM!!!


Aquesta conferència s'insereix en el marc de la campanya llançada per CCOO-País València, UGT-País Valencià, Acció Ecologista-AGRÓ, Ecologistes en Acció de València, SEO/BirdLife, WWF-València, Xúquer Viu, Fundación Nueva Cultura del Agua i Acció Cultural del País Valencià per donar a conèixer i promoure l’adhesió ciutadana a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) perquè la legislació europea garantisca el dret a l’aigua i al sanejament com a dret humà i la gestió pública d’aquests serveis públics essencials.

La signatura electrònica per recolzar aquesta iniciativa es pot fer directament en el següent web: https://signature.right2water.eu/oct-web-public/signup.do?lang=es.




SINDICATS, ORGANITZACIONS ECOLOGISTES I CULTURALS S’UNEIXEN PER DONAR SUPORT I PROMOURE LA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA PEL DRET HUMÀ A L’AIGUA

Nota de premsa - 30 de novembre de 2012

CCOO-País València, UGT-País Valencià, Acció Ecologista-AGRÓ, Ecologistes en Acció de València, SEO/BirdLife, WWF-València, Xúquer Viu, Fundación Nueva Cultura del Agua i Acció Cultural del País Valencià han llançat una campanya per donar a conèixer i promoure l’adhesió ciutadana a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) perquè la legislació europea garantisca el dret a l’aigua i al sanejament com a dret humà i la gestió pública d’aquests serveis públics essencials.

En el marc d’aquesta campanya, el proper dimarts 4 de desembre a les 19.00 hs. tindrà lloc al Saló d’Actes del Centre de Cultura Contemporània Octubre (c/San Ferran, 12 – 46001 València) la conferència “El agua como derecho humano. Por qué es necesaria una gestión pública” a càrrec de Pedro Arrojo, premi Goldman 2003, professor de la Universitat de Saragossa, ex-president de la Fundación Nueva Cultura del Agua i ambaixador d’aquesta ICE a Espanya.

 
La signatura electrònica per recolzar aquesta iniciativa es pot fer directament en el següent web: https://signature.right2water.eu/oct-web-public/signup.do?lang=es.


La ICE és un instrument a l’abast dels ciutadans europeus similar a la iniciativa legislativa popular a escala estatal, però a escala europea. La tramitació de la ICE requereix el recolzament d’almenys 1 milió de ciutadans dels estats membres de la Unió Europea. Per aquesta raó, es va llançar una campanya d’arreplegada de signatures mitjançat internet, a banda de formularis en paper, tot arreu la Unió Europea. Posteriorment, la proposta legislativa objecte de la ICE es debatrà al Parlament Europeu qui finalment la remetrà a la Comissió Europea, organisme que ostenta la iniciativa legislativa en la Unió Europea.

L'objectiu de la ICE és que la Comissió Europea presente una proposta legislativa per a la implementació del dret humà a l'aigua i el sanejament reconegut per l'ONU i per a promoure el subministrament d'aigua i el sanejament com a serveis públics essencials per a tots. En concret la proposta legislativa demana que la legislació de la Unió Europea exigisca als governs que garanteixen i proporcionen a tots els ciutadans i ciutadanes serveis d'aigua potable i sanejament adequats. Per a la qual cosa, la proposta legislativa insta a que:

1.       les institucions comunitàries i els Estats membres, per obligació, vetllen per que tots els ciutadans puguen exercir el dret a l'aigua i el sanejament;

2.       el proveïment d'aigua i la gestió de recursos hídrics no es regeixen per “les normes del mercat interior” i que s'excloguen els serveis d'aigua de l'àmbit de la liberalització;

3.       la Unió Europea redoble esforços per aconseguir l'accés universal a l'aigua i el sanejament.

La plana web de la campanya europea per promoure aquesta ICE és: http://www.right2water.eu/es. Més información sobre la ICE es pot trovar a la seua plana web en el website de la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/citizens-initiative/public/initiatives/ongoing/details/2012/000003

Aquesta ICE ha estat impulsada per la Federació Europea de Serveis Públics (EPSU) -federació europea de sindicats- de la qual formen part CCOO i UGT. Al País Valencià, diverses entitats (sindicals, ecologistes i culturals) han decidit unir esforços per donar a conèixer i promoure aquesta iniciativa i invitar a entitats, col·lectius i organitzacions ciutadanes, així com als ciutadans a títol personal, a recolzar la ICE signant-la i donant difusió a la campanya de recollida de signatures.

dilluns, 12 de novembre del 2012

XÚQUER VIU RECOLZA LA VAGA DEL 14-N: L'ACTUAL POLÍTICA ECONÒMICA AGREUJA EL DETERIORAMENT ECOLÒGIC (A MÉS DEL SOCIAL)

LES PRIORITATS DEL GOVERN EN QÜESTIONS ECONÒMIQUES -A QUÈ DEDICAR ELS PRESSUPOSTOS, D'ON RETALLAR O ELS CANVIS DE NORMES LEGALS AMB L'EXCUSA DE LA CRISI- APROFONDEIXEN EL DETERIORAMENT ECOLÒGIC, EN PARTICULAR EN ELS NOSTRES RIUS, AQÜÍFERS, ZONES HUMIDES I COSTANERES.

La política econòmica actual perjudica seriosament el medi ambient, en general, i el aquàtic, en particular, ja que deixa de banda totes les actuacions de prevenció i correcció dels danys ambientals que pateixen els nostres ecosistemes aquàtics i que, en definitiva, ens afecten a nosaltres i a la gent que viurà en aquest territori en el futur:


- S'estan retallant els pressupostos per la protecció dels espais naturals, la restauració fluvial, i el compliment amb la legislació de prevenció de la contaminació per aigües residuals urbanes i també de contaminació difusa.

- La política mediambiental d'aquest govern és profundament productivista ja que s'ha reduït o es planeja reduir la protecció dels ecosistemes aquàtics -Llei de Costas, iniciatives per permetre la urbanització en espais protegits, prolongació de la vida dels PAIs en tramit que impliquen noves demandes insostenibles d'aigua, reducció del control sobre els impactes de les activitats econòmiques contaminants- i es promouen activitats econòmiques insostenibles com el fracking per obtindre combustibles o es mira cap un altre costat quan les activitats econòmiques sobreexploten els recursos hídrics.

- Es promou la privatització de l'aigua -mitjançant la privatització massiva dels serveis de subministrament i sanejament urbans, la reducció de garanties de prevenció d'impactes en les activitats econòmiques, la mercantilització dels drets privatius d'ús de l'aigua.

- S'incrementa la indefensió dels ciutadans davant la discrecionalitat de les decisions d'usuaris i administracions -cada vegada és més difícil accedir a informació ambiental rellevant i actualitzada a través d'Internet, ja que s'han deixat de dedicar diners al manteniment d'aquest tipus de servicis; i la transparència brilla per la seua absència.

- S'aprofundeix el desgovern i la manca d'integració de la conservació, protecció i recuperació dels ecosistemes aquàtics i aqüífers en la resta de polítiques sectorials per tal de garantir a llarg termini el subministrament adequat de les necessitats humanes no sols d'aigua sinó també d'un territori habitable i amb biodiversitat.

- Es deixa de costat la lluita contra el canvi climàtic que en el nostre territori poden suposar una reducció mitjana dels recursos hídrics de més del 20% entre 2010 i 2040, respecte a la mitjana de recursos hídrics del període 1990-2010.

- Es continua apostant per la energia nuclear que posa en greu perill no sols la supervivència del Xúquer i tots els ecosistemes associats sinó la de milions de persones, durant, pot ser, segles.

- Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2013 retallen radicalment en inversió ambiental, però mantenen despeses insostenibles i destructors del patrimoni natural:
  • La protecció i gestió de Parcs Nacionals es redueix de 70 milions a 40.
  • Les actuacions en matèria de canvi climàtic es queden en 48 milions, dedicats sobretot a la compra de drets d’emissió.
  • Es malgasten 1.084 milions en la construcció de noves carreteres (en el país europeu amb més quilòmetres d’autovia) i 0 euros en la construcció i millora de camins naturals.
  • S’adjudiquen 3.304 milions al tren d’alta velocitat (en el segon país del món, després de la Xina, en quilòmetres d’AVE), enfront de 34 milions en rodalies.
  • Es reserven 13 milions per a l’alimentació artificial de platges, enfront de 3 per a la gestió de sistemes litorals naturals.

Uns ecosistemes en bon estat són els que ens garanteix una vida digna: seguretat alimentària i aliments sans, qualitat de l’aire òptima, aigua potable en quantitats adequades, entorns saludables... i tot això es troba en perill actualment. La disjuntiva principal que té la societat es podria resumir entre “ecologisme o crisi”.

Per totes aquestes raons, Xúquer Viu, que forma part de la Cimera Social, recolza la vaga general del pròxim 14 de novembre.


dijous, 8 de novembre del 2012

SOBRE LA VISITA DEL COMISSARI EUROPEU DE MEDI AMBIENT A VALÈNCIA:REBOMBORI I POCA SUBSTÀNCIA

Article d'opinió 
Per Graciela Ferrer

Segons han informat els mitjans de comunicació, la curta visita a València del Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, s'ha saldat amb unes declaracions grandiloqüents a càrrec de l’alcaldessa de València, un parell d'anuncis poc creïbles del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i un estironet d'orelles –entre carinyós i resignat- del Comissari Europeu. Si aquesta visita pretenia ser un revulsiu de la paralitzada política de l'aigua al Xúquer, en particular, i a Espanya, en general, sembla que les autoritats competents estan vacunades front el virus de la responsabilitat pública i el compliment dels compromisos legalment adquirits.

Aprofitant la projecció mediàtica de la visita del Comissari Europeu, l'alcaldessa de València va "posar en valor" l'Albufera -de la qual es considera propietària més que administradora d'una propietat pública- amb tota sort de retòrica preciosista i enumeració pressupostària dels diners utilitzats en projectes al Parc -molts dels quals han eixit endavant gràcies al cofinançament europeu. Amb aquest arguments va reivindicar la declaració de l'Albufera com a Patrimoni de la Humanitat -prèvia declaració d'aquesta com a Reserva de la Biosfera- més com si fos un dret a portar una "etiqueta de marca" que com un reconeixement de compromís seriós de les administracions locals davant la comunitat internacional de conservar, protegir i recuperar aquesta zona humida.

Aquí, tímidament, el Comissari li va deixar caure a la Sra. Alcaldessa que l'Albufera ja és un espai protegit per la legislació europea, ja que forma part de la Xarxa Natura 2000 en aplicació de les Directives Hàbitat i Aus i, per tant, també és un espai especialment protegit des del punt de vista de l'aplicació de la legislació europea en matèria d'aigua -no sols de la Directiva Marc de l'Aigua sinó també de la Directiva sobre Aigües Residuals Urbanes, la Directiva de Nitrats o la de Prevenció de la Contaminació Industrial. El que li ha mancat explicitar al Sr. Comissari és que, malauradament, les autoritats competents -municipals, autonòmiques i estatals- es prenen amb massa calma complir aquesta legislació i amb poca preocupació els procediments d'infracció -alguns culminats amb condemnes del Tribunal de Justícia Europeu- encetats per la Comissió Europea en els darrers 10 anys. Així, les figures de protecció legal vigents s'han buidat d'eficàcia, encara que s'invoquen amb vehemència per a aconseguir subvencions.

També el Sr. Ministre ens ha deixat un parell d'anuncis poc creïbles, més be orientats a salvar la cara davant les preguntes dels periodistes. Per una banda, segons ha dit, durant desembre habemus delimitació territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer. Teòricament, donat que és l'autoritat competent qui fa l'anunci, els ciutadans hauríem de creure-li, però aquesta teoria es trenca a la vista de la reputació acumulada: en maig d'aquest any va dir que el Reial Decret de la delimitació de la demarcació del Xúquer estaria en juny; el 28 de juny, quan l'esborrany d'aquest Reial Decret havia de ser informat pel Consell Nacional de l'Aigua, el Sr. Ministre va retirar aquest assumpte de l'orde del dia de la reunió sense avís previ, i es va donar 15 dies per resoldre la qüestió. Eixos 15 dies deuen de ser d'un univers paral•lel, ja que en la escala temporal terrestre s'han transformat en 6 mesos -suposant que aquesta vegada complisca allò que diu.

Per altra banda, el Sr. Ministre ha tornat a repetir allò que ell anomena "el seu compromís de complir amb el calendari pactat de la Directiva Marc de l'Aigua" de tindre aprovats tots els plans hidrològics de les demarcacions espanyoles amb horitzó d'avaluació de resultats en l'any 2015, com a molt tard en desembre de 2013 -4 anys després del termini establert per la Directiva Marc de l'Aigua i en una data quan s'haurien d'estar revisant i avaluant la seua efectivitat, per tenir aprovats abans de desembre de 2015 els nous plans amb horitzó d'execució 2021. En aquest cas, la manca de credibilitat d'aquest termini per al cas del Xúquer no esdevé de la reputació o l'experiència anterior, sinó més be de la constatació que -excepte Reial Decret Llei en contrari- els anys tenen 12 mesos, els mesos uns 30 dies de mitjana, i els dies, 24 hores de 60 minuts cadascuna.

És a dir, complir amb el calendari "pactat" del Ministre exigiria en la Demarcació del Xúquer que abans que acabés aquest any 2012 no sols estiguera jurídicament clara la delimitació de la demarcació del Xúquer sinó també constituït el Consell d'Aigua de la Demarcació, així com aprovat l'Esquema de Temes Importants i convocada la Consulta Pública (amb una duració, al menys, de 6 mesos) de l'esborrany del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. Anant a tota presa, això significaria que a partir de juliol de 2013 s'abordaria la redacció de la versió final del Pla, una vegada analitzades -i teòricament contestades- les al•legacions presentades durant el període de consulta, que, a la vista del desequilibri entre les apetències i les disponibilitats d'aigua, previsiblement no serien poques. Això ens deixa -a tot córrer- un parell de mesos -novembre i desembre de 2013- perquè la versió final del Pla fos aprovat pel Consell d'Aigua de la Demarcació i elevat per a la seua aprovació al Ministeri, qui a la seua vegada ha de elaborar un Reial Decret, prèvia consulta al Consell Nacional de l'Aigua, i sotmetre-ho a aprovació del Consell de Ministres.

¡Destil•la força optimisme el Sr. Ministre, assegurant que tot aquest procés de participació pública, negociació, revisió tècnica i tramitació administrativa el tindrà finalitzat en 12 mesos! Pot ser estiga influenciat per les “visions” de la seua homòloga en la cartera d'Ocupació quan li presenten els resultats de les estadístiques d’atur...

Finalment, sembla que el Comissari Europeu de Medi Ambient va instar a totes les autoritats espanyoles amb les quals es va reunir a aprovar “amb urgència” els nous plans hidrològics de demarcació i l’aplicació “estricta” de la legislació ambiental –incloent-hi la relativa a les aigües. El que no va dir és quines mesures pensa prendre la Comissió Europea per dotar d’eficàcia eixa legislació que promou. En resum, molta tebiesa davant la situació de deteriorament dels nostres ecosistemes aquàtics i la pèrdua de biodiversitat: paraules i exhortacions amb ben poca substància.

dimarts, 6 de novembre del 2012

LES ORGANITZACIONS ECOLOGISTES DENUNCIEN LES GREUS CONSEQÜÈNCIES PEL XÚQUER I L’ALBUFERA DELS INCOMPLIMENTS DE LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA

Janez Potocnik - Comissari Europeu de Medi Ambient (Foto: EL PAIS, 6/11/2012)
El Comissari Europeu de Medi Ambient està hui, 6 de novembre, de visita a l'Albufera de València, acompanyat pel Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, presidents de Confederacions Hidrogràfiques, i autoritats autonòmiques.

Davant aquesta visita Xúquer Viu, SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció i WWF-Valencia denuncien les greus conseqüències dels incompliments acumulats de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) a la Demarcació del Xúquer i de les condicions del transvasament Xúquer Vinalopó que estan permetent una degradació contínua del riu, dels aqüífers i del Parc Natural de l’Albufera.
El 4 d’octubre de 2012, el Tribunal de Justícia Europeu condemnava a Espanya per incomplir en un gran nombre de demarcacions hidrogràfiques espanyoles els terminis establerts per la Directiva Marc de l’Aigua referits als nous plans hidrològics -que havien d'estar aprovats a desembre de 2009- i a la seua consulta pública. De totes les demarcacions espanyoles peninsulars, probablement la que afecta al Xúquer i l’Albufera és la que es troba en una pitjor situació, ja que ni tan sols està definit l’àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer i de les conques internes. Tampoc no s’ha aprovat el programa de mesures ni s’han posat en marxa totes les mesures contingudes en eixe programa, incomplint allò exigit per la DMA.

Actualment, el procés de planificació de la demarcació del Xúquer es troba paralitzat fins que la delimitació territorial dalt esmentada es produïsca. Tot això no sols implica incompliments formals de terminis, sinó que te conseqüències molt tangibles en els ecosistemes i impedeix la eficàcia normativa de la política d’aigües: és a dir, no s’evita el deteriorament addicional dels ecosistemes aquàtics i aqüífers i s’impedeix assolir per al 2015 els objectius de bon estat i ús sostenible a llarg termini de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies. Prenem com a exemples il•lustratius els casos del Xúquer i l’Albufera de València, i la gestió del transvasament Xúquer-Vinalopó.

XÚQUER I ALBUFERA
En absència de nou pla hidrològic elaborat d’acord amb els objectius i principis de la DMA, es continua aplicant el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer aprovat en 1998, que no contempla els objectius ambientals de la Directiva ni obeeix als seus principis rectors. D’aquesta manera assistim a una degradació contínua del riu, dels aqüífers i de l’Albufera.

Així, ens trobem que el Pla Hidrològic de 1998 permet legalment que els últims 60 km del Xúquer es puguen assecar, ja que no estableix cap mena de cabal ecològic mínim; ni estableix mesures de recuperació d’hàbitats en aquest tram, encara que és un lloc protegit d’acord amb la Directiva Hàbitats. Tampoc preveu la reducció necessària de les extraccions d’aigües subterrànies que han sobreexplotat l’aqüífer de la Manxa Oriental i que han minvat significativament els cabals del Xúquer a la seua conca mitja i baixa. Més be al contrari, legalitza la situació de sobreexplotació d’aquest aqüífer i del propi riu.

Per altra banda, el Pla Hidrològic de 1998 no inclou cap actuació de gestió sostenible de l’aigua a llarg termini per garantir la protecció dels valors ecològics de l’Albufera –a pesar que aquest ecosistema reuneix la majoria de les figures de protecció de la biodiversitat autonòmica, europea i internacional. Aquest Pla Hidrològic tan sols calcula en 100 hm3/any les necessitats hídriques del Parc Natural de l’Albufera i assumeix que eixe volum està garantit pels retorns dels regadius històrics del Xúquer. Com s’ha demostrat científicament durant l’última dècada, eixe volum estimat és absolutament insuficient per garantir el bon estat ecològic de l’Albufera i és més que dubtós que arriben a l’Albufera els esmentats 100 hm3, ja que la modernitzacions de regadius a la Ribera ha minvat significativament els retorns de reg. Addicionalment, els problemes de qualitat de les aigües a l’Albufera no s’han resolt i la gestió inadequada i descoordinada dels escassos cabdals actuals permet situacions com la del podriment de la palla de l’arròs que contamina les aigües del Parc i genera mortaldat de peixos.

Davant la deixadesa de les autoritats competents –autonòmiques i estatals- és evident que la solució d’aquests problemes passa necessàriament per la elaboració i aplicació d’un pla de gestió dels recursos hídrics per al Parc, en el que s’establisquen no sols les necessitats hídriques  per garantir la recuperació dels seus valors ecològics i paisatgístics sinó també la procedència, la qualitat i el maneig de la làmina d’aigua. Aquest tipus de mesures requereixen estar incloses en el lla hidrològic, i en l’actual no ho estan.

TRANSVASAMENT XÚQUER-VINALOPÓ
La Comissió Europea ha aportat 120 milions d’euros per finançar les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, condicionats al compliment d’un conjunt de requisits, entre els que destaquen l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua –per exemple, el principi de repercussió dels costos-, la fixació de cabals ecològics al Xúquer abans de qualsevol transvasament, la garantia de les aportacions necessàries per l’Albufera i l’estuari del Xúquer, la substitució d’extraccions als aqüífers sobreexplotats del Vinalopó, la reversió de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental i l’establiment d’unes normes d’explotació que garantisquen els drets de la conca cedent.

Tenint en compte l’ordenament jurídic espanyol, el compliment de totes aquestes condicions requereix l’aprovació d’un nou pla hidrològic de conca –elaborat d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua- que incloga la regulació d’aquestes matèries.


SÍNTESI DELS INCOMPLIMENTS DEL CALENDARI D'APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA EN LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER A 6 DE NOVEMBRE DE 2012


RECULL DE PREMSA (Punxeu sobre els titulars per accedir a les notícies)


EL PAÍS - 06/11/2012
“España tiene que acabar con la ‘guerra del agua’ entre regiones”, entrevista amb el Comissari Europeu de Medi Ambient, per Rafael Méndez

La directiva del Agua se incumple en el Júcar, denuncian los ecologistas

LAS PROVINCIAS - 06/11/2012
Entidades ecologistas critican la degradación de la Albufera por la falta de Plan Hidrológico  

LEVANTE - 06/11/2012 (edició impressa)
Los ecologistas reciben a Cañete y Potocnik con una lista de agravios en el Júcar

DIARI QUÉ! - 06/11/2012
Entidades ecologistas denuncian la "degradación continua" del Júcar y de la Albufera

EUROPA PRESS - 06/11/2012
Entidades ecologistas denuncian la "degradación continua" del Júcar y de la Albufera

LA VANGUARDIA - 06/11/2012
La UE pide a España mejorar la gestión del agua






CONCENTRACIÓ CONTRA EL MACROABOCADOR DE LLANERA

Dissabte 10 de novembre, a les 17, concentració contra el macroabocador de Llanera.

Lloc: Plaça de l'Espanyoleto, Xàtiva.

DIVENDRES 9, A LES 19:30, INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE FOTOS A L'ALCÚDIA

Divendres 9 de novembre a les 19:30, a l'Alcúdia, inaugurem l'exposició del 3r concurs de Fotografia Xúquer Viu. El concurs d'enguany duu per lema "La gent i el riu".

 L'exposició podrà ser visitada entre els dies 9 i 29 de novembre, entre les 16 i les 21 de la vesprada. Vos esperem a tots en la inauguració.
 

LA GENT I EL RIU. 

Cada vegada més els impactes dels usos intensius de l’aigua i dels ecosistemes aquàtics, agreujats pels efectes del canvi climàtic, es posen de manifest en forma de degradació funcional i paisatgística del territori i estan començant a ser percebuts per la societat: aquesta degradació redueix el nostre benestar, incrementa la nostra vulnerabilitat i és una pèrdua per a tota la societat, que, a més a més, pot transformar-se en irreversible. Açò està donant pas a una nova interpretació de la nostra relació amb els ecosistemes fluvials, basada en la seua conservació i en el seu ús sostenible a llarg termini, superant la perspectiva de domesticació i esgotament per satisfer rendibilitats econòmiques immediates.
 
En aquest context, i prenent com a punt d’enfocament la conca fluvial del Xúquer, des de Tragacete fins a Cullera (incloent-hi tots els seus afluents, ullals, fonts, rambles i llacunes), proposem aquest concurs de fotografia. Aquesta iniciativa és un intent de mirar o, més be, de remirar per veure, per apreciar els valors socials, lúdics, ecològics, paisatgístics, identitaris, patrimonials o territorials que ens ofereixen els paisatges fluvials dominats pel riu Xúquer. Aquests valors romanen, moltes vegades, amagats per les presses del quefer quotidià i la miopia dels càlculs merament econòmics. 

Des del nostre punt de vista, els paisatges d’aigua són la metàfora i el reflex de la saviesa en la manera de relacionar-nos com a societat amb la naturalesa. Mitjançant aquest concurs de fotografia volem fer una  crònica visual i emocional de l’espai hídric a la conca del Xúquer reflectint la cara i la creu d’aquesta relació dinàmica i canviant amb els nostres ecosistemes fluvials.


 

dimarts, 23 d’octubre del 2012

DISSABTE 27 D'OCTUBRE CONCENTRACIÓ. A LES 12:00 A LA DELEGACIÓ DE GOVERN DE VALÈNCIA

DISSABTE 27 D'OCTUBRE CONCENTRACIÓ. A LES 12:00 A LA DELEGACIÓ DE GOVERN DE VALÈNCIA (C/ COLOM, 60)

30 ANYS SENSE PLA CONTRA LES RIUADES!


PROU DE SOBREEXPLOTACIÓ AL XÚQUER!
 

PER UN NOU PLA DE CONCA!
 

CABALS ECOLÒGICS JA!

 

LA MESA PEL XÚQUER EXIGEIX LA RECUPERACIÓ INTEGRAL DEL RIU I DE L'ALBUFERA



La paralització del Pla contra Avingudes, l'estancament en l'elaboració del nou Pla de Conca i la falta de cabals ecològics en el riu demostren el bloqueig en la gestió ambiental del riu

El dissabte 27 la Mesa pel Xúquer i Xúquer Viu es concentrarà davant la Delegació de Govern per a demanar el desbloqueig de tots aquests temes

En el 30 aniversari de la "pantanada" el Pla contra Avingudes es troba paralitzat i sense pressupost

Es denunciarà qualsevol nova transferència d'aigua del Xúquer al Vinalopó si no es compleixen rigorosament les condicions establertes per la Unió Europea

La Mesa pel Xúquer que agrupa a ajuntaments, regants, grups ecologistes, sindicats, organitzacions agràries i entitats de la Ribera mostrà ahir la seua preocupació per la paralització de la recuperació del riu en temes considerats fonamentals per a la gestió hídrològica que afecten també de manera notable a l'Albufera, la nostra principal zona humida:

- La paralització dels treballs relacionats amb el condicionament del Xúquer i la recuperació del llit fluvial, més conegut com Pla d'Avingudes. La Mesa de Participació es va reunir per última vegada a desembre de 2011 restant pendents el tractament de diversos temes. A més, s'han anul·lat projectes ja aprovats com el de protecció a Albalat de la Ribera.

- L'estancament en el procés d'elaboració del nou Pla Hidrològic del Xúquer, element fonamental en la gestió de l’aigua, que hauria d’haver-se aprovat a desembre de 2009, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua, i la primera revisió del mateix s’hauria d’efectuar al cap de sis anys, en 2015. La nostra demarcació porta més de tres anys de retràs en l'elaboració del nou Pla Hidrològic de Conca i, el procés de planificació es troba paralitzat, a la vegada que el deteriorament ambiental avança a marxes forçades, sense que estiguen fixats els cabals ecològics, ni s'haja acabat amb la sobreexplotació d'aqüífers com els de la Manxa Oriental o el Vinalopó, entre altres temes.

- La situació del Xúquer-Vinalopó i el compliment de les condicions vinculades al finançament europeu, entre les que destaquen, la fixació i respecte de cabals ecològics al Xúquer abans de fer qualsevol transvasament, l’aprovació d’unes normes d’explotació per garantir els drets dels usuaris de la conca cedent així com el no deteriorament del Xúquer i el seu estuari, la reversió de la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental i del Vinalopó, el tancament de pous al Vinalopó i l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, entre d’altres.

La Mesa pel Xúquer es concentrarà el proper dissabte 27 d'octubre davant la Delegació de Govern per a exigir el desbloqueig de tots aquests temes. El lemes de la concentració són:

- 30 ANYS SENSE PLA CONTRA LES RIUADES!
- NO A LA SOBREEXPLOTACIÓ DEL XÚQUER! PER UN NOU PLA DE CONCA! 
- CABALS ECOLÒGICS JA!
 

dimarts, 16 d’octubre del 2012

XÚQUER VIU DENÚNCIA QUE EL XÚQUER HA ESTAT SEC ELS DARRERS 14 KM DURANT LA PASSADA SETMANA

NOTA DE PREMSA - 13/10/2012

LA FALTA DE CABALS ECOLÒGICS I DE RESPECTE CAP AL RIU RESPONSABLES D'AQUESTA SITUACIÓ

Com ve passant des de fa alguns anys, la continuïtat del Xúquer fins a la mar està en perill en els darrers 14 km de recorregut. I és que la setmana passada per l'Assut de Cullera -situat entre Sueca i Fortaleny- a 14 km del mar- no ha passat ni gota d'aigua, el que ha provocat un descens del nivell del riu a l'altra part de l'assut de vora un metre.

Assut de Cullera (Fortaleny) - 11/10/2012
Assut de Cullera (Fortaleny) - 11/10/2012











 No és que pel riu no baixara aigua, sinó que al no estar fixats els cabals ecològics l'aigua es deriva de manera íntegra per les sèquies deixant el riu en sec. El Xúquer, en realitat portava aigua com per a poder atendre la seua connectivitat amb el mar, però l'absència de cabals ecològics i la falta de respecte cap al riu han fet que el riu, com ha passat en repetides ocasions, se sacrifique deixant-lo completament sec.

Cal dir que rarament l'assut s'ha trobat, com en aquesta ocasió, completament sec, sense cap làmina d'aigua i posa de manifest la necessitat de fixar i respectar els cabals ecològics.

Amb les pluges d'ahir l'aigua ha tornat a passar per damunt del riu, però Xúquer Viu està segur que en les pròximes setmanes es repetirà la situació si no es prenen mesures adeqüades.

Xúquer Viu fa responsable, en primer lloc, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, qui ha de garantir que el riu arribe a la mar i no que el seu curs acabe a 14 km de la seua desembocadura.

Recentment la Unió Europea ha condemnat a Espanya per no haver aprovat els nous plans de conca, entre ells el del Xúquer, incomplint la Directiva Marc de l'Aigua. El Pla del Xúquer, que ha de fixar els cabals ecològics, és el més tardà de l'Estat Espanyol, i hauria d'haver-se aprovat el 22 de desembre de 2009. El Xúquer ha passat de conca pilot a furgó de cua en via morta pel que fa a la planificació hidrològica.

Mentre tant, la situació dels rius, aqüífers, zones humides i ecosistemes dependents continua empitjorant, agreujada pel període de sequera que estem passant i per la manca de capacitat i voluntat política de les autoritats competents per fer la seua feina, i per fer-la be, com es demostra en el cas que estem denunciant.


Notícia al Diari Levante-EMV - 14/10/2012

La Séquia de Cullera deja el Xúquer sin agua a 14 kilómetros del mar ante la falta de caudal ecológico


dilluns, 8 d’octubre del 2012

ESPANYA CONDEMNADA PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EUROPEU PER NO HAVER APROVAT ELS NOUS PLANS DE CONCA

ESPANYA CONDEMNADA PEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA EUROPEU PER INCOMPLIMENT DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA (DMA), JA QUE EL GOVERN NO HA APROVAT ELS NOUS PLANS DE DEMARCACIÓ EN VÀRIES DEMARCACIONS ESPANYOLES, ENTRE D'ALTRES, LA MÉS TARDANA, LA DEL XÚQUER.

Pica el següent enllaç per accedir al text de la sentència:
TEXT ÍNTEGRE DE LA SENTÈNCIA

EL XÚQUER HA PASSAT DE SER "CONCA PILOT" PER LA IMPLEMENTACIÓ DE LA DMA A "FURGÓ DE CUA EN VIA MORTA".

En el cas del nou Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer, ni tan sols se sap quan es traurà a consulta pública (de 6 mesos) l'esborrany del projecte del nou pla i acumula més de tres anys de retard respecte al calendari vinculat establert per la DMA (el termini màxim per aprovar i publicar els plans de demarcació era el 22 de desembre de 2009). Segons la DMA, el pla aprovat en 2009 havia de servir per assolir els objectius de bon estat de totes les masses d'aigua en l'horitzó 2015.... I estem casi a finals de 2012 i encara ni tant sols es coneix el contingut del pla!!!
 
A més a més, encara està per determinar jurídicament l'àmbit territorial de la demarcació -que hauria d'haver-se definit d'acord amb la DMA, com a molt tard, al desembre de 2003- i que segons el Ministeri i la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer anava a estar resolt abans de l'estiu de 2012... Donç, ja estem en la tardor de 2012 i continuem sense notícies!!!

L'Esquema de Temes Importants definitiu que segons la Confederació anava, per fí, a passar-se pel Consell d'Aigua de la Conca per que aquest emitira informe abans de l'estiu de 2012 (dos anys després d'haver finalitzat la consulta pública d'eixe document) i obrir la possibilitat de traure a consulta pública l'esborrany del projecte de Pla Hidrològic, continua en el calaixos de la Confederació. Tot el procés està paralitzat i sense perspectives certes de reactivació.

Mentres tant, la situació dels rius, aqüífers, zones humides i ecosistemes depenents continua empijorant, agreujada pel periode de sequera que estem passant i per la manca de capacitat i voluntat política de les autoritats competents per fer la seua feina, i per fer-la be.

Per una banda, la incapacitat per prendre decisions del Ministeri front les pressions de la Generalitat Valenciana i la Junta de Castella La-Manxa i establir la demarcació de conques intercomunitàries; i per l'altra, el incompliment de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per part de la Generalitat que es nega a exercir les competències sobre les conques internes valencianes que té asumides a l'Estatut des de 1982.

És imprescindible prendre decision sobre el tema de l'ambit territorial per desbloquejar la constitució del nou Consell d'Aigua de la Demarcació i desbloquejar la tramitació del nou pla hidrològic, per tal d'aprovar-lo, amb sort, abans de 2015. 

COMPLEXITAT INSTITUCIONAL I EXISTÈNCIA DE PLANS DE CONCA DES DE 1998, DUES EXCUSES PEL INCOMPLIMENT DE LA DMA QUE NO "COLEN" A EUROPA 

El representant del Regne d'Espanya al procediment va esgrimir com a arguments de defensa davant la denúncia de la Comissió Europea la complexitat jurídica i institucional de l'Estat Espanyol i que ja hi ha plans de conca, encara que previs a l'entrada en vigor de la DMA, amb els mateixos continguts i objectius que aquesta:

14      El Reino de España no niega el retraso producido en la adopción y publicación de los planes hidrológicos de cuenca por los que se le imputa el incumplimiento, así como en la información pública y en la notificación a la Comisión y a los demás Estados miembros interesados, que exigen los artículos 13, apartados 1 a 3 y 6, 14, apartado 1, letra c), y 15, apartado 1, de la mencionada Directiva, pero alega, en primer lugar, que el retraso se debe a la complejidad del sistema jurídico e institucional existente en España y, en concreto, al reparto competencial entre Estado y Comunidades Autónomas. [...]
16       En segundo lugar, el Reino de España alega que, en cualquier caso, en España existen planes hidrológicos en vigor para todas las cuencas, tanto para las de competencia estatal como para las autonómicas, y con objetivos análogos a los fijados por la Directiva 2000/60, aunque se aprobasen con anterioridad a ésta. Por ello, no existe un vacío en la protección de las aguas en España. Estima que corresponde a la Comisión aportar la prueba de que estos planes no son conformes con los objetivos de dicha Directiva, cosa que no ha hecho. De lo anterior se desprende que la Comisión no ha demostrado la existencia del incumplimiento imputado. 
 Dos arguments que no "colaren" davant el Tribunal de Justícia Europeu:
23      El Reino de España se ha limitado a proporcionar, en la fase de dúplica, una lista de los planes hidrológicos vigentes en dicho Estado miembro, sin aportar, ni en esa fase ni en su escrito de contestación, precisiones en cuanto al contenido de esos planes. A este respecto, no ha intentado demostrar que dichos planes incluyeran la información detallada que prevé el anexo VII de la Directiva 2000/60.

24      En este contexto, debe señalarse que, al limitarse a afirmar que los planes hidrológicos de cuenca actualmente vigentes contienen elementos que se corresponden con el contenido mínimo fijado en dicha Directiva y que se orientan por objetivos análogos a los perseguidos por ésta, el Reino de España no ha rebatido de manera fundada ni pormenorizada las imputaciones formuladas por la Comisión acerca de la adopción de los planes hidrológicos. Por lo tanto, procede desestimar el primer motivo de oposición invocado por el Reino de España.

25      Asimismo, por lo que respecta a los argumentos formulados por el Reino de España sobre la complejidad del sistema jurídico e institucional español para justificar el retraso en la ejecución de las disposiciones de la Directiva 2000/60, que ha motivado la interposición del recurso por incumplimiento, procede recordar que, según jurisprudencia reiterada, un Estado miembro no puede alegar disposiciones, prácticas ni circunstancias de su ordenamiento jurídico interno para justificar el incumplimiento de las obligaciones y plazos establecidos en una directiva (véase, en particular, la sentencia de 13 de julio de 2006, Comisión/Portugal, C‑61/05, Rec. p. I‑6779, apartado 31 y jurisprudencia citada).  
[...]
 27      Como se desprende del apartado 14 de la presente sentencia, el Reino de España no niega que no se han adoptado dentro de los plazos señalados todas las medidas necesarias para cumplir con lo dispuesto en los artículos 13, apartados 1 a 3 y 6, 14, apartado 1, letra c), y 15, apartado 1, de la Directiva 2000/60 y reconoce que se encuentran en proceso de adopción. 
28      Debe, por tanto, considerarse fundado el recurso interpuesto por la Comisión.
En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Sala Sexta) decide:

1)      Declarar que el Reino de España:

–        al no haber adoptado, a 22 de diciembre de 2009, los planes hidrológicos de cuenca, salvo en el caso del Distrito de la Cuenca Fluvial de Cataluña, y al no haber enviado a la Comisión Europea y a los demás Estados miembros interesados, a 22 de marzo de 2010, un ejemplar de dichos planes, conforme a los artículos 13, apartados 1 a 3 y 6, y 15, apartado 1, de la Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2000, por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas, en su versión modificada por la Directiva 2008/32/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de marzo de 2008, y

–        al no haber iniciado, a más tardar el 22 de diciembre de 2008, salvo en el caso de los planes hidrológicos de Distrito de la Cuenca Fluvial de Cataluña, Islas Baleares, Tenerife, Guadiana, Guadalquivir, Cuenca Mediterránea Andaluza, Tinto-Odiel-Piedras, Guadalete-Barbate, Galicia-Costa, Miño-Sil, Duero, Cantábrico Occidental y Cantábrico Oriental, el procedimiento de información y consulta públicas sobre los proyectos de los planes hidrológicos de cuenca, conforme al artículo 14, apartado 1, letra c), de la citada Directiva,
ha incumplido las obligaciones que le incumben en virtud de dichas disposiciones.

2)      Condenar en costas al Reino de España.


dijous, 27 de setembre del 2012

EL XÚQUER-VINALOPÓ: AIGUA A PREU DE SALDO I DE DUBTOSA LEGALITAT

NOTA DE PREMSA DE XÚQUER VIU - 26-09-2012

Xúquer Viu continuarà reclamant el compliment de la legalitat i de les condicions imposades pel cofinançament europeu del transvasament.

Xúquer Viu s'ha dirigit a les entitats públiques implicades en el transvasament per demanar la documentació vinculada a l’autorització d’ús d’aquest 5 hm3 així com dels pròxims 10-12 hm3 que ACUAMED preveu transvasar una vegada es reparen les filtracions de la presa de San Diego i estudiarà les possibles accions a portar endavant.

MANCA DE SUPORT LEGAL DEL TRANSVASAMENT

Recentment, han començat a distribuir-se entre diverses comunitats de regants del Vinalopó 5 hm3 d’aigua emmagatzemada, en la presa de San Diego -des de fa dos anys- procedent del baix Xúquer, i transportada mitjançant la conducció Xúquer-Vinalopó. L’arribada d’aquests primers cabals als camps alacantins s’ha presentat i celebrat per la Junta d’Usuaris del Vinalopó, l’Alacantí i Consorci de la Marina Baixa i la Generalitat Valenciana com a la materialització d’una conquesta històrica. La retòrica populista amaga, però, que es tracta d'un ús puntual de l'aigua emmagatzemada a la presa de Sant Diego que ha de ser buidada per reparar unes filtracions, que no compta amb ferm suport legal.

Les autoritats i entitats públiques amb responsabilitats en aquest assumpte –Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Generalitat Valenciana, societat estatal ACUAMED i Junta Central d’Usuaris- no han explicat que, hui per hui, el transvasament d’aigua o l’ús de l’aigua transvasada no te cap mena de suport legal: la Sentència del Tribunal Suprem d’octubre de 2004 va anul•lar els articles del Pla de Conca de 1998 que feien referència a la reserva d’aigües del Xúquer pel transvasament Xúquer-Vinalopó així com la finalitat d’aquest; i, com que no hi ha nou pla de conca no hi ha cap mena de legislació vigent que done cobertura legal al transport d’aigua del Xúquer al Vinalopó ni al seu ús. 

INCOMPLIMENT DE LES CONDICIONS VINCULADES AL FINANÇAMENT EUROPEU
Aquesta obra ha estat subvencionada amb 120 milions d’euros de la Unió Europea sempre i quan es cumplisquen una sèrie de condicions vinculants entre les que destaquen, la fixació i respecte de cabals ecològics al Xúquer abans de fer qualsevol transvasament, l’aprovació d’unes normes d’explotació per garantir els drets dels usuaris de la conca cedent així com el no deteriorament del Xúquer i el seu estuari, la reversió de la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental i del Vinalopó, el tancament de pous al Vinalopó i l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, entre d’altres. Dons be, cap d’aquestes condicions, encara, s’han complit.

No sols s’està incomplint la Directiva Marc de l’Aigua pel que fa a l’aprovació del nou pla de conca -que hauria d’haver-se aprovat com a molt tard en desembre de 2009-, sinó que en aquesta actuació en concret s’incompleix el principi de repercussió dels costos de l’aigua als usuaris que s’ha de respectar en l’establiment de tarifes des de 2010, tal com estableix aquesta norma.

AIGUA A PREU DE SALDO
El receptors de l'aigua de la presa de Sant Diego sols pagaran per l’aigua 5 cèntims per metro cúbic –allò no arriba a cobrir ni el 30% del cost de l’energia elèctrica consumida per transportar l’aigua des de l’Assut de la Marquesa fins la presa de San Diego. Som tots els contribuents els qui paguem la major part dels costos (d’explotació, manteniment i amortitzacions de l’obra)Dels 18 cèntims per metro cúbic que els hi cobraran als agricultors, 10 cèntims s’utilitzaran per pagar el deute de quasi un milió d'euros contret per la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó amb l’extinta CAM per les comissions de gestió del crèdit que la Junta obtingué i no va utilitzar pel cofinançament de les obres del transvasament. És a dir, un deute privat que de totes maneres hauria de pagar.

La Consellera d’Agricultura tampoc no ha informat cóm es cobriran els costos d’inversió (60 milions d’euros) i explotació les obres des post-transvasament i que s’han finançat amb fons públics autonòmics.

LA MENTIDA DE LA MALA QUALITAT DE L’AIGUA
Finalment, el que tota aquesta operació de distribució d’aigua amb dubtosa legalitat i a preu de saldo ha demostrat és que l’encesa oposició dels dirigents de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó i de la Generalitat Valenciana front el transvasament Xúquer-Vinalopó des de l’Assut de la Marquesa, que prenia com a bandera la mala qualitat de l’aigua transferida a la presa de San Diego i la seua inadequació per als usos agrícoles, no ha estat més que manipulació de l’opinió pública i política d’enfrontament partidista. Mentre durant 2011 el Sr. Andrés Martínez sostenia davant els mitjans de comunicació  que l’aigua transferida des del Xúquer a la presa de San Diego era verinosa pels conreus del Vinalopó, les anàlisis fisicoquímics, químics i biològics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer indicaven que l’aigua era apta per a tot tipus de conreus, tal i com ara asseguren que és.

EL PAÍS 26-09-2012
Xúquer Viu critica la venta a “precio de saldo” de agua del Júcar en el Vinalopó
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/26/valencia/1348672417_973772.html








Recull de notícies de l'última setmana sobre el Transvasament Xúquer-Vinalopó

LEVANTE 26-09-2012
Los regantes del Júcar avisan de que sólo habrá trasvase al Vinalopó si hay sobrantes
http://www.levante-emv.com/comarcas/2012/09/26/regantes-jucar-avisan-habra-trasvase-vinalopo-hay-sobrantes/939053.html

INFORMACIÓN DE ALICANTE 25-09-2012
Los regantes proponen financiar que el Júcar-Vinalopó sea potable
http://www.diarioinformacion.com/alicante/2012/09/25/regantes-proponen-financiar-jucar-vinalopo-sea-potable/1297594.html

ABC 23-09-12
«El riego de esta semana ha sido solo un entremés; el Júcar-Vinalopó está inacabado»
Celebra un día «histórico», pero sigue reclamando la toma original del trasvase: «Podemos financiarla vía tarifa con dos céntimos por metro
http://www.abc.es/20120923/comunidad-valencia/abcp-riego-esta-semana-sido-20120923.html

LEVANTE 22-09-12
Los regantes del Vinalopó piden otros 12 hm3 del Júcar
La llegada de los primeros caudales tras siete años de rechazo provoca división entre los agentes que han intervenido en todo el proceso
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/09/22/regantes-vinalopo-piden-12-hm3-jucar/937952.html

LA VERDAD DE ALICANTE 22-09-12
Fabra asegura que el Júcar-Vinalopó es posible porque los agricultores reclaman lo justo
http://www.laverdad.es/alicante/v/20120922/provincia/fabra-asegura-jucar-vinalopo-20120922.html

LA VERDAD DE ALBACETE 22-09-12
La JCRMO acusa al Ministerio de permitir un trasvase «ilegal»
Esta semana se ha hecho efectivo el primer envío de agua del Júcar desde la balsa de San Diego al Vinalopó
http://www.laverdad.es/albacete/v/20120922/albacete/jcrmo-acusa-ministerio-permitir-20120922.html

ABC 22-09-12
Fabra avisa a Rajoy de que no se conforma con el trasvase del Júcar
El jefe del Consell acentúa su tono reivindicativo y exige «más agua»
http://www.abc.es/20120922/comunidad-valencia/abcp-fabra-avisa-rajoy-conforma-20120922.html

EL PAÍS 22-09-12
Fabra califica de “hecho histórico” la llegada de agua del Júcar al Vinalopó
El presidente del Consell continuará reivindicando más recursos hídricos
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/21/valencia/1348254946_937767.html

LA CRONICA VIRTUAL 22-09-12
Construyendo la historia
http://www.lacronicavirtual.com/index.php/opinion/839-construyendo-la-historia

INFORMACIÓN DE ALICANTE 21-09-12
Los agricultores celebran la llegada del agua del Júcar tras rechazarla durante 7 años
Los regantes aparcan el debate sobre la calidad que les enfrentó con el Gobierno del PSOE, y aplauden ahora el inicio de un trasvase que han esperado desde 1420 y que, de momento, sólo sirve para regar uva de mesa
http://www.diarioinformacion.com/alicante/2012/09/21/agricultores-celebran-llegada-agua-jucar-rechazarla-durante-7-anos/1296334.html

ABC 21-09-12
Los regantes se dan dos años para volver al Júcar-Vinalopó original
El postrasvase, que empezó ayer a repartir agua, se probará con los vaciados de San Diego mientras se negocia la recuperación de la toma en Cortes
http://www.abc.es/20120921/comunidad-valencia/abcp-regantes-anos-para-volver-20120921.html

LA VERDAD DE ALICANTE 21-09-12
El agua del Júcar-Vinalopó ya riega los campos alicantinos
Aspe recibió ayer los primeros caudales procedentes del embalse de San Diego, que almacena el agua trasvasada
http://www.laverdad.es/alicante/v/20120921/provincia/agua-jucar-vinalopo-riega-20120921.html

EL PAÍS 20-09-12
Aspe recibe los dos primeros hectómetros de agua del Júcar
El municipio celebra el momento histórico ya que su demanda se remonta hace 592 años
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/20/valencia/1348149601_868918.html

INFORMACIÓN 20-09-12
El trasvase se inicia sin solucionar la calidad del agua
El Consell apoya el reparto que hoy comenzará la Junta Central de Usuarios de los 5 hm3 almacenados en Villena a 20.000 regantes
http://www.diarioinformacion.com/alicante/2012/09/20/consell-apoya-trasvase-solucionar-calidad-agua/1295867.html

IAGUA 19-09-12
Acuamed firma con los regantes del Vinalopó el acuerdo para vaciar la presa de San Diego
http://www.iagua.es/noticias/acuamed/12/09/19/acuamed-firma-con-los-regantes-del-vinalopo-el-acuerdo-para-vaciar-la-presa-de-san-diego-21187

INFORMACIÓN DE ALICANTE 19-09-12
Los regantes del Vinalopó respaldan con su firma que se vacíe el embalse de San Diego
http://www.diarioinformacion.com/elda/2012/09/19/regantes-vinalopo-respaldan-firma-vacie-embalse-san-diego/1295568.html

Transvasament Xúquer Vinalopó: els convenis de repartiment dels 5 hm3 emmagatzemats a la presa de San Diego (Villena) i de 10-12 hm3 més a curt termini

Reproduim a continuació les notes de premsa d'ACUAMED, Societat Estatal encarregada de la construcció i explotació del transvasament, depenent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) i de la Generalitat Valenciana sobre els convenis que han signat amb la Junta Central d'Usuaris del Vinalopó, l'Alacantí i Consorci de la Marina Baixa en relació amb l'utilització dels 5 hm3 emmagatzemats en la presa de San Diego (Villena) provinents de baix Xúquer. Aquest cabals formen part del 12 hm3 que entre finals de 2010 i principis de 2011 es varen transportar fins el Vinalopó per efectuar les proves de càrrega de les infraestructures del transvasament Xúquer-Vinalopó.

NOTA DE PREMSA D'ACUAMED - 18-09-2012 

Trasvase Júcar-Vinalopó 
Acuamed firma con los regantes del Vinalopó el acuerdo para vaciar la presa de San Diego 

• El vaciado permitirá reparar las filtraciones detectadas y el agua se utilizará para regar más de 20.000 hectáreas de cultivo en las comarcas alicantinas del Vinalopó 

18 septiembre 2012- El agua del Júcar almacenada en la Balsa de San Diego, en Villena (Alicante), se utilizará a partir de hoy para regar más de 20.000 hectáreas de cultivo de las comarcas alicantinas del Vinalopó. El director general de la sociedad estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas, Acuamed, dependiente del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA), Arcadio Mateo, y el presidente de la Junta Central de Usuarios del Vinalopó, Andrés Martínez, bajo el auspicio de la presidenta de la Diputación Provincial de Alicante, Luisa Pastor, han suscrito hoy el acuerdo que permitirá vaciar la presa y que los regantes utilicen los 5 Hm³ de aguas del Júcar que todavía permanecen embalsados en esta gran infraestructura, punto final del trasvase Júcar-Vinalopó.
Las obras de conexión del trasvase con el post-trasvase llevadas a cabo durante los últimos meses con carácter de urgencia por la Generalitat Valenciana permiten la distribución de esos caudales por la Margen Derecha del Vinalopó, y facilitan también el vaciado de la Balsa de San Diego, donde se han detectado filtraciones superiores a las previstas y se hace imprescindible diagnosticar, localizar y reparar esas fugas antes de proceder a un nuevo llenado del embalse.
El acuerdo suscrito hoy entre Acuamed y los regantes del Vinalopó establece, entre otras cláusulas, que la Junta Central será la encargada de distribuir el agua actualmente embalsada a los usuarios miembros de la misma que estén interesados en su uso, una vez obtenida la preceptiva autorización de la Confederación Hidrográfica del Júcar con las asignaciones correspondientes. A tal efecto se instalará un contador en la conexión del trasvase con el post-trasvase, con los certificados de calibración oportunos, que servirá para medir el agua que efectivamente entre en la conducción general de la Margen Derecha.
Otra de las cláusulas que incluye el acuerdo hace referencia a la calidad y el precio del agua. Acuamed cobrará a la Junta Central 0,05 € más IVA por cada m³ que suministre de la Balsa de San Diego, garantizando que esta sea apta para todos los cultivos, o en caso contrario la Junta Central podrá suspender de forma inmediata su entrega.
Una vez desembalsada el agua actualmente existente en la presa de San Diego, Acuamed llevará a cabo una segunda fase de llenado o puesta en carga, de cuya distribución se encargará también la Junta Central. Tanto la primera como la segunda fase del llenado de la Balsa de San Diego forman parte de su Plan de Puesta en Carga previsto en la ejecución de esta obra. Acuamed llevará a cabo las actuaciones precisas para el nuevo llenado y vaciado en el menor plazo de tiempo posible, y de esta segunda fase entregará a la Junta Central un volumen de agua previsto entre 10 y 12 Hm³, según los términos incluidos en el acuerdo suscrito hoy entre los regantes del Vinalopó y la sociedad estatal dependiente del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Font: http://www.acuamed.es/pdf/20120918_TJVA.pdf

NOTA DE PREMSA DE LA GENERALITAT VALENCIANA - 14-09-2012

El Consell aprueba un convenio con regantes del Vinalopó, L'Alacantí y Marina Baixa para aprovechar el agua del vaciado del embalse de San Diego

El Consell ha aprobado un convenio entre la Conselleria de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua y la Junta Central de Usuarios del Vinalopó, L'Alacantí y Consorcio de Aguas de la Marina Baja para el uso del agua en casos de vaciados provisionales de los embalses.
De este modo, el agua derivada del vaciado del embalse de San Diego podrá ser aprovechada por los regantes de esta entidad, lo que con carácter inmediato permitirá utilizar el agua almacenada procedente del trasvase Júcar-Vinalopó para regar explotaciones agrícolas en un momento de escasez hídrica.
La Confederación Hidrográfica del Júcar va a proceder al vaciado y a la realización de trabajos de mantenimiento en el embalse de San Diego, en el término municipal de Villena, por lo que su contenido, alrededor de cinco hectómetros cúbicos, será enviado por las canalizaciones del postrasvase, que ha construido la Conselleria de Agricultura, hasta las entidades de regantes con mayores necesidades de agua en sus explotaciones.
En concreto, se trata de las comunidades de regantes de Hondón-Monóvar, La Romana, Monforte del Cid, Monteagudo, Salinas, Virgen de la Paz-Canalillo de Agost, SAT San Enrique, SAT Percamp, Virgen de las Nieves de Aspe y SAT Casas de Juan Blanco.

Obras de emergencia para la canalización del agua
Para que el agua de la balsa, infraestructura perteneciente al trasvase Júcar-Vinalopó, pase a las canalizaciones del postrasvase en la margen derecha, la Conselleria de Agricultura ha realizado los trabajos de conexión entre ambas infraestructuras, una obra declarada de emergencia por el Consell.
Las obras han consistido en la instalación de válvulas de rotura de carga en la conducción del postrasvase, necesarios para regular la presión del agua a su paso por las canalizaciones.
Se trata de una solución que llega de la mano del consenso entre la administración autonómica, los regantes y el actual gobierno de España.
Con el objeto de llevar el agua de riego desde la balsa de San Diego hasta los campos de los agricultores, la Generalitat planeó y ejecutó una red de infraestructuras hidráulicas a lo largo de los términos municipales de Villena, Salinas, Monòver, La Romana, Aspe, Hondón de los Frailes, Hondón de las Nieves y Elche.
En conjunto, la red de canalizaciones del postrasvase margen derecha alcanza una longitud de 78 kilómetros. Las cuatro balsas planificadas presentan una capacidad de 2.520.000 metros cúbicos. En total, el Consell ha invertido en las obras del postrasvase un total de 60 millones de euros.

Font: http://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=446379


NOTA DE PREMSA GENERALITAT VALENCIANA - 20-09-2012

Maritina Hernández: 'El primer riego con agua del Júcar en el Vinalopó es una realidad gracias al diálogo y al consenso'

La consellera de Agricultura, Pesca, Alimentación y Agua, Maritina Hernández, ha asegurado que el primer riego con agua del Júcar en el Vinalopó "es una realidad gracias al diálogo y al consenso alcanzado por la administración autonómica, el Gobierno de España y los regantes".
"Esta es la forma de trabajar que ofrece resultados y que permite alcanzar el objetivo común, que no es otro que el Vinalopó disponga de agua para seguir desarrollando una actividad agrícola muy importante para el conjunto de la economía alicantina como base de un sector agroalimentario potente, exportador y competitivo", ha añadido.
La consellera ha realizado estas manifestaciones tras firmar con el presidente de la Junta Central de Usuarios del Vinalopó, l´Alacantí y Consorcio de Aguas de la Marina Baixa, Andrés Martínez, el convenio que permitirá el aprovechamiento para el riego del agua que en estos momentos almacena el embalse de San Diego procedente del trasvase Júcar-Vinalopó.
Se trata en total de 5 hectómetros cúbicos que se distribuirán entre las comunidades de regantes de Hondón-Monóvar, La Romana, Monforte del Cid, Monteagudo, Salinas, Virgen de la Paz-Canalillo de Agost, SAT San Enrique, SAT Percamp, Virgen de las Nieves de Aspe y SAT Casas de Juan Blanco.
En el marco de este acuerdo, complementario al que han alcanzado la propia Junta Central y la empresa pública Acuamed, está previsto una segunda distribución de agua, cifrada entre 10 y 12 hectómetros cúbicos, procedente de la puesta en carga de la balsa de San Diego una vez acometidas las obras previstas por la Confederación Hidrogràfica del Júcar (CHJ).

El convenio firmado hoy entre la Generalitat y los regantes del Vinalopó habilita a éstos a hacer uso de las conducciones del postrasvase Júcar-Vinalopó Margen Derecha para suministrar a las comunidades de regantes beneficiarias los caudales resultantes del vaciado de la presa de San Diego.
Esto es posible gracias a las obras de conexión entre la infraestructura del trasvase Júcar-Vinalopó y el postrasvase Margen Derecha que ha ejecutado la Conselleria de Agricultura durante el mes de agosto y que han superado satisfactoriamente el periodo de pruebas.
La consellera ha explicado que el Gobierno Valenciano declaró de emergencia esta actuación, que a nivel técnico incluía la instalación de válvulas de rotura de carga para regular la presión en la conducción del postrasvase, "para distribuir de forma inmediata el agua embalsada en San Diego evitando su pérdida en un momento en el que el recurso hídrico es muy necesario, especialmente en una comarca donde existe un déficit hídrico estructural y donde el agua es la base que sustenta una agricultura moderna y cultivos como la uva de mesa que en campaña llega a generar 11.000 empleos".

Font: http://www.gva.es/va/inicio/area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=447857