Xúquer Viu

Xúquer Viu

dilluns, 12 de novembre del 2012

XÚQUER VIU RECOLZA LA VAGA DEL 14-N: L'ACTUAL POLÍTICA ECONÒMICA AGREUJA EL DETERIORAMENT ECOLÒGIC (A MÉS DEL SOCIAL)

LES PRIORITATS DEL GOVERN EN QÜESTIONS ECONÒMIQUES -A QUÈ DEDICAR ELS PRESSUPOSTOS, D'ON RETALLAR O ELS CANVIS DE NORMES LEGALS AMB L'EXCUSA DE LA CRISI- APROFONDEIXEN EL DETERIORAMENT ECOLÒGIC, EN PARTICULAR EN ELS NOSTRES RIUS, AQÜÍFERS, ZONES HUMIDES I COSTANERES.

La política econòmica actual perjudica seriosament el medi ambient, en general, i el aquàtic, en particular, ja que deixa de banda totes les actuacions de prevenció i correcció dels danys ambientals que pateixen els nostres ecosistemes aquàtics i que, en definitiva, ens afecten a nosaltres i a la gent que viurà en aquest territori en el futur:


- S'estan retallant els pressupostos per la protecció dels espais naturals, la restauració fluvial, i el compliment amb la legislació de prevenció de la contaminació per aigües residuals urbanes i també de contaminació difusa.

- La política mediambiental d'aquest govern és profundament productivista ja que s'ha reduït o es planeja reduir la protecció dels ecosistemes aquàtics -Llei de Costas, iniciatives per permetre la urbanització en espais protegits, prolongació de la vida dels PAIs en tramit que impliquen noves demandes insostenibles d'aigua, reducció del control sobre els impactes de les activitats econòmiques contaminants- i es promouen activitats econòmiques insostenibles com el fracking per obtindre combustibles o es mira cap un altre costat quan les activitats econòmiques sobreexploten els recursos hídrics.

- Es promou la privatització de l'aigua -mitjançant la privatització massiva dels serveis de subministrament i sanejament urbans, la reducció de garanties de prevenció d'impactes en les activitats econòmiques, la mercantilització dels drets privatius d'ús de l'aigua.

- S'incrementa la indefensió dels ciutadans davant la discrecionalitat de les decisions d'usuaris i administracions -cada vegada és més difícil accedir a informació ambiental rellevant i actualitzada a través d'Internet, ja que s'han deixat de dedicar diners al manteniment d'aquest tipus de servicis; i la transparència brilla per la seua absència.

- S'aprofundeix el desgovern i la manca d'integració de la conservació, protecció i recuperació dels ecosistemes aquàtics i aqüífers en la resta de polítiques sectorials per tal de garantir a llarg termini el subministrament adequat de les necessitats humanes no sols d'aigua sinó també d'un territori habitable i amb biodiversitat.

- Es deixa de costat la lluita contra el canvi climàtic que en el nostre territori poden suposar una reducció mitjana dels recursos hídrics de més del 20% entre 2010 i 2040, respecte a la mitjana de recursos hídrics del període 1990-2010.

- Es continua apostant per la energia nuclear que posa en greu perill no sols la supervivència del Xúquer i tots els ecosistemes associats sinó la de milions de persones, durant, pot ser, segles.

- Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2013 retallen radicalment en inversió ambiental, però mantenen despeses insostenibles i destructors del patrimoni natural:
  • La protecció i gestió de Parcs Nacionals es redueix de 70 milions a 40.
  • Les actuacions en matèria de canvi climàtic es queden en 48 milions, dedicats sobretot a la compra de drets d’emissió.
  • Es malgasten 1.084 milions en la construcció de noves carreteres (en el país europeu amb més quilòmetres d’autovia) i 0 euros en la construcció i millora de camins naturals.
  • S’adjudiquen 3.304 milions al tren d’alta velocitat (en el segon país del món, després de la Xina, en quilòmetres d’AVE), enfront de 34 milions en rodalies.
  • Es reserven 13 milions per a l’alimentació artificial de platges, enfront de 3 per a la gestió de sistemes litorals naturals.

Uns ecosistemes en bon estat són els que ens garanteix una vida digna: seguretat alimentària i aliments sans, qualitat de l’aire òptima, aigua potable en quantitats adequades, entorns saludables... i tot això es troba en perill actualment. La disjuntiva principal que té la societat es podria resumir entre “ecologisme o crisi”.

Per totes aquestes raons, Xúquer Viu, que forma part de la Cimera Social, recolza la vaga general del pròxim 14 de novembre.


dijous, 8 de novembre del 2012

SOBRE LA VISITA DEL COMISSARI EUROPEU DE MEDI AMBIENT A VALÈNCIA:REBOMBORI I POCA SUBSTÀNCIA

Article d'opinió 
Per Graciela Ferrer

Segons han informat els mitjans de comunicació, la curta visita a València del Comissari Europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, s'ha saldat amb unes declaracions grandiloqüents a càrrec de l’alcaldessa de València, un parell d'anuncis poc creïbles del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i un estironet d'orelles –entre carinyós i resignat- del Comissari Europeu. Si aquesta visita pretenia ser un revulsiu de la paralitzada política de l'aigua al Xúquer, en particular, i a Espanya, en general, sembla que les autoritats competents estan vacunades front el virus de la responsabilitat pública i el compliment dels compromisos legalment adquirits.

Aprofitant la projecció mediàtica de la visita del Comissari Europeu, l'alcaldessa de València va "posar en valor" l'Albufera -de la qual es considera propietària més que administradora d'una propietat pública- amb tota sort de retòrica preciosista i enumeració pressupostària dels diners utilitzats en projectes al Parc -molts dels quals han eixit endavant gràcies al cofinançament europeu. Amb aquest arguments va reivindicar la declaració de l'Albufera com a Patrimoni de la Humanitat -prèvia declaració d'aquesta com a Reserva de la Biosfera- més com si fos un dret a portar una "etiqueta de marca" que com un reconeixement de compromís seriós de les administracions locals davant la comunitat internacional de conservar, protegir i recuperar aquesta zona humida.

Aquí, tímidament, el Comissari li va deixar caure a la Sra. Alcaldessa que l'Albufera ja és un espai protegit per la legislació europea, ja que forma part de la Xarxa Natura 2000 en aplicació de les Directives Hàbitat i Aus i, per tant, també és un espai especialment protegit des del punt de vista de l'aplicació de la legislació europea en matèria d'aigua -no sols de la Directiva Marc de l'Aigua sinó també de la Directiva sobre Aigües Residuals Urbanes, la Directiva de Nitrats o la de Prevenció de la Contaminació Industrial. El que li ha mancat explicitar al Sr. Comissari és que, malauradament, les autoritats competents -municipals, autonòmiques i estatals- es prenen amb massa calma complir aquesta legislació i amb poca preocupació els procediments d'infracció -alguns culminats amb condemnes del Tribunal de Justícia Europeu- encetats per la Comissió Europea en els darrers 10 anys. Així, les figures de protecció legal vigents s'han buidat d'eficàcia, encara que s'invoquen amb vehemència per a aconseguir subvencions.

També el Sr. Ministre ens ha deixat un parell d'anuncis poc creïbles, més be orientats a salvar la cara davant les preguntes dels periodistes. Per una banda, segons ha dit, durant desembre habemus delimitació territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer. Teòricament, donat que és l'autoritat competent qui fa l'anunci, els ciutadans hauríem de creure-li, però aquesta teoria es trenca a la vista de la reputació acumulada: en maig d'aquest any va dir que el Reial Decret de la delimitació de la demarcació del Xúquer estaria en juny; el 28 de juny, quan l'esborrany d'aquest Reial Decret havia de ser informat pel Consell Nacional de l'Aigua, el Sr. Ministre va retirar aquest assumpte de l'orde del dia de la reunió sense avís previ, i es va donar 15 dies per resoldre la qüestió. Eixos 15 dies deuen de ser d'un univers paral•lel, ja que en la escala temporal terrestre s'han transformat en 6 mesos -suposant que aquesta vegada complisca allò que diu.

Per altra banda, el Sr. Ministre ha tornat a repetir allò que ell anomena "el seu compromís de complir amb el calendari pactat de la Directiva Marc de l'Aigua" de tindre aprovats tots els plans hidrològics de les demarcacions espanyoles amb horitzó d'avaluació de resultats en l'any 2015, com a molt tard en desembre de 2013 -4 anys després del termini establert per la Directiva Marc de l'Aigua i en una data quan s'haurien d'estar revisant i avaluant la seua efectivitat, per tenir aprovats abans de desembre de 2015 els nous plans amb horitzó d'execució 2021. En aquest cas, la manca de credibilitat d'aquest termini per al cas del Xúquer no esdevé de la reputació o l'experiència anterior, sinó més be de la constatació que -excepte Reial Decret Llei en contrari- els anys tenen 12 mesos, els mesos uns 30 dies de mitjana, i els dies, 24 hores de 60 minuts cadascuna.

És a dir, complir amb el calendari "pactat" del Ministre exigiria en la Demarcació del Xúquer que abans que acabés aquest any 2012 no sols estiguera jurídicament clara la delimitació de la demarcació del Xúquer sinó també constituït el Consell d'Aigua de la Demarcació, així com aprovat l'Esquema de Temes Importants i convocada la Consulta Pública (amb una duració, al menys, de 6 mesos) de l'esborrany del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. Anant a tota presa, això significaria que a partir de juliol de 2013 s'abordaria la redacció de la versió final del Pla, una vegada analitzades -i teòricament contestades- les al•legacions presentades durant el període de consulta, que, a la vista del desequilibri entre les apetències i les disponibilitats d'aigua, previsiblement no serien poques. Això ens deixa -a tot córrer- un parell de mesos -novembre i desembre de 2013- perquè la versió final del Pla fos aprovat pel Consell d'Aigua de la Demarcació i elevat per a la seua aprovació al Ministeri, qui a la seua vegada ha de elaborar un Reial Decret, prèvia consulta al Consell Nacional de l'Aigua, i sotmetre-ho a aprovació del Consell de Ministres.

¡Destil•la força optimisme el Sr. Ministre, assegurant que tot aquest procés de participació pública, negociació, revisió tècnica i tramitació administrativa el tindrà finalitzat en 12 mesos! Pot ser estiga influenciat per les “visions” de la seua homòloga en la cartera d'Ocupació quan li presenten els resultats de les estadístiques d’atur...

Finalment, sembla que el Comissari Europeu de Medi Ambient va instar a totes les autoritats espanyoles amb les quals es va reunir a aprovar “amb urgència” els nous plans hidrològics de demarcació i l’aplicació “estricta” de la legislació ambiental –incloent-hi la relativa a les aigües. El que no va dir és quines mesures pensa prendre la Comissió Europea per dotar d’eficàcia eixa legislació que promou. En resum, molta tebiesa davant la situació de deteriorament dels nostres ecosistemes aquàtics i la pèrdua de biodiversitat: paraules i exhortacions amb ben poca substància.

dimarts, 6 de novembre del 2012

LES ORGANITZACIONS ECOLOGISTES DENUNCIEN LES GREUS CONSEQÜÈNCIES PEL XÚQUER I L’ALBUFERA DELS INCOMPLIMENTS DE LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA

Janez Potocnik - Comissari Europeu de Medi Ambient (Foto: EL PAIS, 6/11/2012)
El Comissari Europeu de Medi Ambient està hui, 6 de novembre, de visita a l'Albufera de València, acompanyat pel Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, presidents de Confederacions Hidrogràfiques, i autoritats autonòmiques.

Davant aquesta visita Xúquer Viu, SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció i WWF-Valencia denuncien les greus conseqüències dels incompliments acumulats de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) a la Demarcació del Xúquer i de les condicions del transvasament Xúquer Vinalopó que estan permetent una degradació contínua del riu, dels aqüífers i del Parc Natural de l’Albufera.
El 4 d’octubre de 2012, el Tribunal de Justícia Europeu condemnava a Espanya per incomplir en un gran nombre de demarcacions hidrogràfiques espanyoles els terminis establerts per la Directiva Marc de l’Aigua referits als nous plans hidrològics -que havien d'estar aprovats a desembre de 2009- i a la seua consulta pública. De totes les demarcacions espanyoles peninsulars, probablement la que afecta al Xúquer i l’Albufera és la que es troba en una pitjor situació, ja que ni tan sols està definit l’àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer i de les conques internes. Tampoc no s’ha aprovat el programa de mesures ni s’han posat en marxa totes les mesures contingudes en eixe programa, incomplint allò exigit per la DMA.

Actualment, el procés de planificació de la demarcació del Xúquer es troba paralitzat fins que la delimitació territorial dalt esmentada es produïsca. Tot això no sols implica incompliments formals de terminis, sinó que te conseqüències molt tangibles en els ecosistemes i impedeix la eficàcia normativa de la política d’aigües: és a dir, no s’evita el deteriorament addicional dels ecosistemes aquàtics i aqüífers i s’impedeix assolir per al 2015 els objectius de bon estat i ús sostenible a llarg termini de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies. Prenem com a exemples il•lustratius els casos del Xúquer i l’Albufera de València, i la gestió del transvasament Xúquer-Vinalopó.

XÚQUER I ALBUFERA
En absència de nou pla hidrològic elaborat d’acord amb els objectius i principis de la DMA, es continua aplicant el Pla Hidrològic de Conca del Xúquer aprovat en 1998, que no contempla els objectius ambientals de la Directiva ni obeeix als seus principis rectors. D’aquesta manera assistim a una degradació contínua del riu, dels aqüífers i de l’Albufera.

Així, ens trobem que el Pla Hidrològic de 1998 permet legalment que els últims 60 km del Xúquer es puguen assecar, ja que no estableix cap mena de cabal ecològic mínim; ni estableix mesures de recuperació d’hàbitats en aquest tram, encara que és un lloc protegit d’acord amb la Directiva Hàbitats. Tampoc preveu la reducció necessària de les extraccions d’aigües subterrànies que han sobreexplotat l’aqüífer de la Manxa Oriental i que han minvat significativament els cabals del Xúquer a la seua conca mitja i baixa. Més be al contrari, legalitza la situació de sobreexplotació d’aquest aqüífer i del propi riu.

Per altra banda, el Pla Hidrològic de 1998 no inclou cap actuació de gestió sostenible de l’aigua a llarg termini per garantir la protecció dels valors ecològics de l’Albufera –a pesar que aquest ecosistema reuneix la majoria de les figures de protecció de la biodiversitat autonòmica, europea i internacional. Aquest Pla Hidrològic tan sols calcula en 100 hm3/any les necessitats hídriques del Parc Natural de l’Albufera i assumeix que eixe volum està garantit pels retorns dels regadius històrics del Xúquer. Com s’ha demostrat científicament durant l’última dècada, eixe volum estimat és absolutament insuficient per garantir el bon estat ecològic de l’Albufera i és més que dubtós que arriben a l’Albufera els esmentats 100 hm3, ja que la modernitzacions de regadius a la Ribera ha minvat significativament els retorns de reg. Addicionalment, els problemes de qualitat de les aigües a l’Albufera no s’han resolt i la gestió inadequada i descoordinada dels escassos cabdals actuals permet situacions com la del podriment de la palla de l’arròs que contamina les aigües del Parc i genera mortaldat de peixos.

Davant la deixadesa de les autoritats competents –autonòmiques i estatals- és evident que la solució d’aquests problemes passa necessàriament per la elaboració i aplicació d’un pla de gestió dels recursos hídrics per al Parc, en el que s’establisquen no sols les necessitats hídriques  per garantir la recuperació dels seus valors ecològics i paisatgístics sinó també la procedència, la qualitat i el maneig de la làmina d’aigua. Aquest tipus de mesures requereixen estar incloses en el lla hidrològic, i en l’actual no ho estan.

TRANSVASAMENT XÚQUER-VINALOPÓ
La Comissió Europea ha aportat 120 milions d’euros per finançar les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, condicionats al compliment d’un conjunt de requisits, entre els que destaquen l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua –per exemple, el principi de repercussió dels costos-, la fixació de cabals ecològics al Xúquer abans de qualsevol transvasament, la garantia de les aportacions necessàries per l’Albufera i l’estuari del Xúquer, la substitució d’extraccions als aqüífers sobreexplotats del Vinalopó, la reversió de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental i l’establiment d’unes normes d’explotació que garantisquen els drets de la conca cedent.

Tenint en compte l’ordenament jurídic espanyol, el compliment de totes aquestes condicions requereix l’aprovació d’un nou pla hidrològic de conca –elaborat d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua- que incloga la regulació d’aquestes matèries.


SÍNTESI DELS INCOMPLIMENTS DEL CALENDARI D'APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA MARC DE L'AIGUA EN LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER A 6 DE NOVEMBRE DE 2012


RECULL DE PREMSA (Punxeu sobre els titulars per accedir a les notícies)


EL PAÍS - 06/11/2012
“España tiene que acabar con la ‘guerra del agua’ entre regiones”, entrevista amb el Comissari Europeu de Medi Ambient, per Rafael Méndez

La directiva del Agua se incumple en el Júcar, denuncian los ecologistas

LAS PROVINCIAS - 06/11/2012
Entidades ecologistas critican la degradación de la Albufera por la falta de Plan Hidrológico  

LEVANTE - 06/11/2012 (edició impressa)
Los ecologistas reciben a Cañete y Potocnik con una lista de agravios en el Júcar

DIARI QUÉ! - 06/11/2012
Entidades ecologistas denuncian la "degradación continua" del Júcar y de la Albufera

EUROPA PRESS - 06/11/2012
Entidades ecologistas denuncian la "degradación continua" del Júcar y de la Albufera

LA VANGUARDIA - 06/11/2012
La UE pide a España mejorar la gestión del agua






CONCENTRACIÓ CONTRA EL MACROABOCADOR DE LLANERA

Dissabte 10 de novembre, a les 17, concentració contra el macroabocador de Llanera.

Lloc: Plaça de l'Espanyoleto, Xàtiva.

DIVENDRES 9, A LES 19:30, INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE FOTOS A L'ALCÚDIA

Divendres 9 de novembre a les 19:30, a l'Alcúdia, inaugurem l'exposició del 3r concurs de Fotografia Xúquer Viu. El concurs d'enguany duu per lema "La gent i el riu".

 L'exposició podrà ser visitada entre els dies 9 i 29 de novembre, entre les 16 i les 21 de la vesprada. Vos esperem a tots en la inauguració.
 

LA GENT I EL RIU. 

Cada vegada més els impactes dels usos intensius de l’aigua i dels ecosistemes aquàtics, agreujats pels efectes del canvi climàtic, es posen de manifest en forma de degradació funcional i paisatgística del territori i estan començant a ser percebuts per la societat: aquesta degradació redueix el nostre benestar, incrementa la nostra vulnerabilitat i és una pèrdua per a tota la societat, que, a més a més, pot transformar-se en irreversible. Açò està donant pas a una nova interpretació de la nostra relació amb els ecosistemes fluvials, basada en la seua conservació i en el seu ús sostenible a llarg termini, superant la perspectiva de domesticació i esgotament per satisfer rendibilitats econòmiques immediates.
 
En aquest context, i prenent com a punt d’enfocament la conca fluvial del Xúquer, des de Tragacete fins a Cullera (incloent-hi tots els seus afluents, ullals, fonts, rambles i llacunes), proposem aquest concurs de fotografia. Aquesta iniciativa és un intent de mirar o, més be, de remirar per veure, per apreciar els valors socials, lúdics, ecològics, paisatgístics, identitaris, patrimonials o territorials que ens ofereixen els paisatges fluvials dominats pel riu Xúquer. Aquests valors romanen, moltes vegades, amagats per les presses del quefer quotidià i la miopia dels càlculs merament econòmics. 

Des del nostre punt de vista, els paisatges d’aigua són la metàfora i el reflex de la saviesa en la manera de relacionar-nos com a societat amb la naturalesa. Mitjançant aquest concurs de fotografia volem fer una  crònica visual i emocional de l’espai hídric a la conca del Xúquer reflectint la cara i la creu d’aquesta relació dinàmica i canviant amb els nostres ecosistemes fluvials.