LEVANTE 15-05-10
El transvasament Xúquer-Vinalopó: la casa pel sostre
Graciela Ferrer
Al llarg dels darrers mesos s´ha anant anunciant la imminència de la finalització de la conducció d´aigües del Xúquer —amb presa en l´Assut de la Marquesa— fins el Vinalopó, i el transvasament, des d´aquest estiu, d´aigua «para satisfacer las demandas de agua para abastecimiento y regadío del Vinalopó, l´Alacantí y la Marina Baixa», remarcant —repetidament— els importants fons públics absorbits per l´obra: 200 milions d´euros del pressupost espanyol i 120 milions d´euros del pressupost europeu.
Malgrat tot, rarament s´esmenta que el finançament europeu està subjecte a un conjunt de condicions ambientals. Dos d´aquestes es refereixen al cabal ecològic del Xúquer: «Se determinará el régimen ecológico del río [Júcar] estableciendo el caudal ecológico de acuerdo con los criterios establecidos por la Directiva 2000/60/CE [Directiva Marco del Agua o DMA]. Ningún trasvase se realizará antes de haber sido determinado el caudal ecológico». (Decisió de la Comissió Europea de 13/12/2006); condició que ve a reforçar la ja existent en la Decisió de la Comissió Europea de 23/12/2003: «Se elaborarán asimismo "Normas de explotación" del trasvase que tengan en cuenta, con carácter prioritario, todas las necesidades de la cuenca y, en particular, las medioambientales, fijándose y respetándose el "caudal ecológico" del río Júcar antes de proceder a cualquier trasvase». Cal recordar que la Llei d´Aigües —que regeix (o hauria de regir) l´administració de l´aigua a Espanya— estableix que «los caudales ecológicos se fijarán en los Planes Hidrológicos de cuenca» (art. 59.7).
A la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, el Pla Hidrològic de Conca que ha d´elaborar-se d´acord amb els objectius i principis de la Directiva Marc de l´Aigua (DMA), i que ja s´hauria d´haver aprovat, porta més de 2 anys d´endarreriment, incomplint tots els terminis establerts; i el calendari, suma i segueix... També es sol oblidar que el transvasament d´aigua del Xúquer al Vinalopó no te cap suport legal, ja que la sentència del Tribunal Suprem de 20 d´octubre de 2004 va anular els articles del Pla de Conca de 1998 relatius a les reserves d´aigua per l´esmentat transvasament.
Tenint en compte la normativa en vigor i les condicions del finançament europeu, sembla poc probable que es puga, legalment, realitzar transvasament algú abans d´aprovar el nou Pla Hidrològic de Conca, en el qual, s´ha de fixar el règim de cabals ecològics del Xúquer i s´ha d´establir la reserva de recursos pel transvasament i la seua destinació (qui, per què i on s´utilitzarà l´aigua transvasada). Segons estableix la DMA, aquest nou Pla ha de servir per assolir el bon estat ecològic dels rius, aqüífers, llacs, etc. i per promoure un ús sostenible a llarg termini de l´aigua.
Per tant, els cabals ecològics no podran ser un brindis al sol com ho foren els establerts en 1998 —que deixen els darrers 60 km. del Xúquer amb un cabal mínim, que paradoxalment s´estableix com un màxim d´ 1 m3/s (el 2% de l´aportació natural) i que permet la dessecació legal del Xúquer des d´Antella fins la mar. En 1998, es fixaren eixos cabals mínims (i màxims!) se sobreestimaren en més d´un 30% els recursos hídrics disponibles al Xúquer. Així, es va fer quadrar el Pla de Conca a martillazos, a traves del pacte Bono-Zaplana, que repartí —sobre el paper— un aigua que no hi era —i que no hi és— per saciar l´avarícia d´uns i d´altres. El resultat és palpable: la degradació dels ecosistemes aquàtics i la sobreexplotació dels nostres rius i aqüífers. La incògnita flota en l´aire: ¿se tornarà a construir la casa pel sostre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada