Opinió. L'ecologisme del Consell.

Al fil de l'entrada de hui, em ve a la memòria l'ecologisme militant, al més pur estil Monty Python, del nostre Consell. Faré un repàs històric per què fem memòria junts.

Primer va ser la preocupació per la Posidònia (on habiten i es reprodueixen molts tipus de peixos), que podrien ser afectades per les dessaladores, després les balenes, per les prospeccions del fons marí en busca de petroli, si no recorde malament, i ara els arbres del País, per als quals necessitem aigua de l'Ebre. Home, si no fós perque ens coneixem, podriem fins i tot caure al parany de creure'ns-ho. Però supose que no ens volen enganyar a nosaltres, sinó que el missatge populista de baix nivell va dirigit al 50% ("o mil", que diria el Tio Masclet) del cens que sistemàticament els vota.

M'agradaria fer uns comentaris al respecte per si algunes persones d'aquesta meitat dels votants es dignen a passar pel nostre bloc. En primer lloc està el tema de la Posidònia; efectivament, sembla raonable que el resultat de la dessalació (el salobre) augmenta la salinitat de l'aigua i afecta la flora subaquàtica. Però la dessalació, com tota activitat humana, té un preu, i aquest preu seria endur-se aquest salobre mar endins per no afectar la Posidònia que es troba a les zones més costaneres. Ara, si volem dessalar baratet, és clar, ho fotem tot. Però vet ací la contradicció o el cinisme, millor dit, de l'argumentació del Consell. Per una banda denuncien açò i per altra parlen de la pèrdua de l'aigua dels rius a la mar... Doncs, per si no ho saben, que jo pense que sí ho saben, i això és el pitjor, l'aportació d'aigua dolça a una mar mig tancada com la Mediterrània, és importantíssima per què la salinitat no augmente, que és el que està passant des què els rius de la Mediterrània cada vegada aporten menys aigua per motius de consum humà i sequeres. A banda que enriqueixen els ecosistemes costaners amb aportacions d'aliment per la fauna marina, com sembla preocupar-los en el tema de la Posidònia. Llavors, com quedem? Doncs quedem en que "lo tuyo es puro teatro", per ací dic una cosa si em convé i per allà en dic un altra, amagant la realitat de la contradicció que hi ha entre totes dues.

En el tema de les balenes, he de reconéixer que no sé quins són els problemes que genera la prospecció, però imagine que això pot ser cert. Ara, també podrien preocupar-se dels peixos del Xúquer i l'Albufera, que és compatible amb la preocupació per les balenes. Aquesta doble cara em fa pensar en la manca de sinceritat de l'argument ecologista del Consell.

I ara, ara toquen els arbres. Volien fer un transvasament talant arbres a mansalva al Massís del Caroig i la Serra d'Enguera, i ara estan preocupats pels arbres. I resulta que si no tenim l'aigua de l'Ebre els arbres es moriran. Ací, qui ha posat en perill els arbres del nostre País, i no només els de la serra, també els dels horts, ha estat la política urbanística seguida pels diferents governs tan d'allà com d'ací en els darrers vint anys, ara, i des del seixanta, abans. Els rius, en primer lloc, no són canonades que duen aigua per al consum humà, i, en segon lloc, disposen d'uns recursos limitats, i més en temps de sequeres i fins i tot de canvi climàtic. Per exemplificar la sobreexplotació de rius i aqüífers, podria dir que si una família gasta més diners dels que ingressa mensualment, la cosa no pinta bé. En això crec que estarem d'acord. I més, ara. Doncs si pretens consumir, siga en expansió demogràfica, siga en activitat econòmica insostenible, més aigua de la que entra als aqüífers, el resultat és el que és. Si a més li poses l'explotació de la Manxa Oriental, i si penses que l'aigua del Xúquer ha de donar a beure a la població del nostre País, des d'Almenara a les comarques del Sud, doncs ja podem anar fent números, que els comptes no eixen per enlloc. I no pensem que l'Ebre és la solució, perquè és un riu que també està patint, i a la regressió del seu delta em remetesc. Aprendre de l'experiència (què ha passat amb el Segura, el Vinalopó i els seus aqüífers i per què ha passat?), usar la raó i el mètode científic per dirigir un país... això ho deuen fer en un altre planeta, perquè ací no.

Al final, estem atrapats en una crisi fruit del model econòmic que ens deixa sense feina, sense diners, sense paisatge i sense res. Algú s'ha preguntat per què França o Alemanya ja no estan en recessió? Algú s'ha parat a mirar si la seua economia depèn tant com la nostra de la construcció? I algú pensa que el fet de fer una potabilitzadora per l'aigua del Xúquer-Vinalopó no obeeix sinó a la insistència estúpida amb el mateix model econòmic que ens ha portat fins on estem? I els arbres, senyor Cotino? "Als arbres que els donen", deu pensar mentre riu per dins...

Manel Perucho (Xúquer Viu)