DEU ANYS DE DIRECTIVA DE L'AIGUA

Pel Francesc La-Roca*

El 23 de desembre es va complir una dècada des de l'entrada en vigor de la directiva marc de l'aigua. El VIIè Congrés Ibèric de Planificació i Gestió de l´Aigua, es reunirà en Talavera de la Reina, del 16 al 19 de febrer, per tal de fer un balanç de la seua aplicació. La directiva preveia un termini per a l'aprovació dels plans de gestió de les conques que va finalitzar a desembre de 2009. Lamentablement, a la demarcació del Xúquer desconeixem fins i tot l'esborrany del pla. Les raons: el conflicte obert (i generosament alimentat) pels governs regionals de València i Castella-La Manxa que es disputen un aigua inexistent però proveïdora de vots; i la incapacitat —o la manca de voluntat— del Govern central per posar ordre a l'àmbit de les seues competències. El balanç de la dècada no pot ser positiu. Per una banda, continua la sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa Oriental, que ja ha dessecat les fonts de la comarca, a més de deixar ocasionalment el riu Xúquer sense cabal, mentre es pretén excloure l'Albufera de la conca que l'alimenta. Per l'altra, es continua reclamant el transvasament de l'Ebre per tal de pal·liar els efectes del canvi climàtic al territori valencià, com si la conca cedent no fóra afectada pels mateixos canvis.

No fa molt, el conseller Cotino veia en Red Eléctrica Española el model per a la gestió hídrica: un conjunt de nusos i canals de transport gestionat des d'un post de comandament centralitzat. No ha explicat amb quina noció d'ecosistema treballa, ni com es compatibilitza aquesta visió amb el mandat de la directiva d'evitar qualsevol deteriorament addicional dels ecosistemes hídrics; però ja ha manifestat que si la seua idea no és compatible amb la directiva, caldrà modificar aquesta. Es pot argüir que de les experiències roïnes també s'aprèn. Els fets confirmen allò que alguns, com ara l'enginyer Antonio Estevan, anticipaven fa anys: les opcions d'oferta són de curt recorregut i contribueixen a agreujar els problemes. Les recents reivindicacions dels propietaris del Vinalopó així ho demostren: encara no s'ha posat en servei el transvasament des del Xúquer, justificat amb l'argument de que calia recuperar els aqüífers sobreexplotats del Vinalopó, i ja es demana una segona presa. Sempre que la paguen altres, és clar. Perquè quan es presenta la factura per la disponibilitat d'aigua, com a les dessaladores de l'Alacantí o amb l'augment de la tarifa elèctrica dels pous manxecs, es rebutja l'alternativa o es demanen subvencions. Per fer negoci, l'aigua ha de ser gratis, si no, no ixen els comptes: al maig de 2008 la premsa va destapar que el president de la Comunidad de Regantes de Villena es disposava a vendre-li a Danone part de l'aigua de la qual graciosament disposa en virtut d'una concessió administrativa.

La directiva marc de l'aigua és un instrument útil per traure el debat de l'actual marasme demagògic i aportar racionalitat a la gestió. L'objectiu de qualitat dels ecosistemes és universal i remet a cadascun dels territoris a les seues pròpies capacitats, en benefici de tots. El principi de recuperació dels costos ens prevé front a solucions que tant sols són viables quan la factura la paguen altres. Una vegada garantit el manteniment dels ecosistemes —la fàbrica de l'aigua neta— i l'abastiment de les poblacions, l'aigua disponible per a usos productius s'ha d'assignar amb criteris econòmics, com la resta dels factors de producció.

Malgrat l'evident bloqueig a la demarcació del Xúquer, deu anys de desenvolupament de la directiva han contribuït tímidament a que un conjunt creixent de ciutadans, entenguen la gestió de l'aigua amb una perspectiva diferent i reclamen a les administracions el compliment de les seues obligacions en la gestió d'allò públic. La paràlisi actual potser beneficia a alguns aiguatinents, però sobretot afavoreix la degradació dels ecosistemes i perjudica a la majoria.

* Francesc La Roca és membre de Xúquer Viu i soci fundador de la Fundación Nueva Cultura del Agua.

Article publicat al diari Levante el 1 de gener de 2011, enllaç a l'edició electrònica: http://www.levante-emv.com/opinion/2011/01/01/deu-anys-directiva-laigua/770016.html