MOCIÓ SOBRE EL PLA HIDROLÒGIC DEL XÚQUER

-->

Ací teniu una moció preparada per Xúquer Viu per presentar els grups municipals que així ho desitgen als ajuntaments. 

MOCIÓ SOBRE EL PLA HIDROLÒGIC DEL XÚQUER

En/Na ___________________________________________ portaveu del grup municipal __________________________________ de l'Ajuntament de ________________________ presenta per al seu debat i aprovació la següent moció:

El passat 7 d'agost es va publicar en el BOE l'anunci del període de consulta pública del Projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, al mateix temps que es feien públics els documents corresponents a la plana web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Cal dir que el Pla proposat no resol el principals problemes –sobreexplotacio quantitativa i qualitativa de les masses d’aigua- que afecten la conca del Xúquer i torna a repetir els errors del nefast Pla de 1998 quan es va repartir més aigua de la que hi havia en el riu, pel que el conflicte està servit. Aquest Pla incompleix la Directiva Marc de l'Aigua que té com a principal objectiu l'assoliment del bon estat ecològic de les masses d'aigua, rius, aqüífers i zones humides.

Aquest esborrany de Pla continua incrementant les pressions provocades pels usuaris privatius i econòmics, beneficiant principalment al lobby de l'aigua d'Alacant i al regants de la Manxa Oriental, en detriment dels usos comuns i de la recuperació ambiental dels rius, aqüífers i zones humides. A més aquesta proposta no resol el problema dels abastiments de la Ribera que queden clarament discriminats respecte a la resta d'abastiments i que estan condicionats a una permuta per la que s'haurà de pagar.

XÚQUER-VINALOPÓ

L'esborrany publicat obri la porta a un nou transvasament des de Cortés de Pallàs. El canvi terminològic de “recursos sobrants”, que apareixia en l'anterior Pla, per “recursos excedents”, amaga la possibilitat de que eixos excedents es puguen produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant el conjunt d'aigua emmagatzemada als embassaments. La definició de què són “excedents” es difereix a unes normes d'explotació que s'elaboraran posteriorment a l'aprovació del Pla, sense garanties de transparència i participació.

Tal i com figura en l'esborrany, en situació de normalitat, seria jurídicament possible fer transvasaments d'aigua cap a Alacant des de Cortes de Pallàs o des d'Antella; la qual cosa posaria en clar perill tant l'Albufera com el propi Xúquer, a l'igual que els regadius de la Ribera Baixa. A més es contemplen altres 70 hm3/any com a demandes no ateses amb recursos propis, el que possibilita nous transvasaments o incrementar els previstos.

MANXA ORIENTAL

Respecte al principal problema del Xúquer, pel que fa a la disminució del seu cabal en les últimes dècades, l'esborrany deixa les coses exactament com estaven, beneint la sobreexplotació de l'aqüífer de la Manxa Oriental i, per tant, la del propi riu, ja que els cabals base –en estat natural- de la seua conca mitjana i baixa depenia de les aportacions subterrànies de dit aqüífer.  

Si en l'anterior Pla s'assignaven 400 hm3/any (320 d'aigües subterrànies més 80 d'aigües superficials per substitució de bombejos), la situació queda exactament igual, no es disminueix ni un metre cúbic, encara que el propi document reconeix que la recàrrega de l’aqüífer està en torn als 240 hm3/any. En poques paraules, es planifica la sobreexplotació indefinida –d’almenys 80 hm3/any- de l’aqüífer de la Manxa Oriental, i per tant del riu, en contra del que exigeix la Directiva Marc de l’Aigua.

Els regadius de la Manxa tindran 400 hm3/any d'assignació, als que cal afegir altres 65 hm3/any de reserva d'aigües superficials per atendre els drets d'aigua atorgats des de 1998 fins ara. És a dir 320 hm3/any d'aigües subterrànies més 145 hm3/any de superficials.

L’assoliment de l’objectiu de bon estat quantitatiu per aquest aqüífer es retarda al 2027: es planteja una reducció de les extraccions fins el 260 hm3/any “condicionat a l’existència de recursos externs”. Cal recordar, que los recursos disponibles en aquest aqüífers són molt inferiors a la recàrrega –ja que els cabals base del Xúquer depenen de l’aqüífer- i aquesta és inferior a les planejades “extraccions sostenibles”. És a dir, no sols es retarda la reducció de la sobreexplotació de l’aqüífer dotze anys més, sinó que l’objectiu de reducció proposat en eixe horitzó és clarament insuficient. I encara més si tenim en compte que els escenaris de canvi climàtic consideren molt plausible una reducció important dels recursos hídrics en la conca del Xúquer.    

CABALS ECOLÒGICS

Els cabals ecològics són els grans sacrificats d'aquest Pla: d'exigus o inexistents. Per posar un exemple, en l'últim tram del riu, a partir de l'Assut de la Marquesa, el Xúquer es deixarà pràcticament sec, ja que el cabal proposat és de 0'5 m3/segon, reduint a la meitat el metre cúbic contemplat en la proposta inicial, que ja era insignificant.

Els cabals ecològics establerts sols es refereixen al component del règim hidrològic anomenat “cabals mínims”, però no incorpora cabals màxims que no han de sobrepassar-se, ni cabals de crescuda o les taxes de canvi, fonamentals per a prevenir els canvis bruscos de cabals. A més a més, els cabals mínims establerts estan, en general, molt per sota dels cabals mínims absoluts dels rius en règim natural, de manera que en Antella el cabal ecològic proposat és de 1'8 m3/segon o en l'Assut de Cullera de 1'5.

Pel que fa a afluents com l'Albaida o el Magre, els cabals mínims, a més de ser ínfims, 0'2 m3/segon, es fixen en les parts altes d'aquests amb la finalitat d'atendre exclusivament les necessitats agrícoles de les zones més baixes, sense establir cabals mínims en les parts mitjanes o baixes d'aquests rius, pel que continuaran assecant-se en determinades èpoques de l'any.

El cabal ecològic assignat a l'Albufera, de 167 hm3/any -encara que superior al de l'anterior Pla, estimat en 100 hm3/any- està molt per baix de les necessitats reals del llac per a la seua recuperació –al menys 250 hm3/any d’aigua de bona qualitat, sense fòsfor, per recuperar el llac- i a més només justifica la procedència de 74 hm3/any del total. La resta, a l'igual que en l'anterior Pla, no es concreta el seu origen, deixant-se el seu compliment a un seguiment i a l'aplicació de mesures no especificades en el cas de que no es puga arribar als cabals fixats.

És necessari assenyalar que l'actual Pla contempla una reducció de 192 hm3 per als regadius tradicionals de la Ribera respecte a l'anterior pla, el que no ha suposat una compensació i  increment significatiu dels cabals ecològics del riu o de l'Albufera.

ABASTIMENTS DE LA RIBERA I AQÜÍFERS CONTAMINATS

Els abastiments de la Ribera estaran lligats a intercanvis i clarament discriminats amb la resta d'abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm3/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments. Aquesta pretesa “solució” discrimina clarament als abastiments de la Ribera respecte als de València, Albacete i Sagunt, que no tenen aquesta dependència. Es dona la circumstància que València aconsegueix altres 31'5 hm3/any més d'assignació del Xúquer, fins arribar a 126 hm3/any, o Albacete i Sagunt, passen a tindre assignacions de 24 i 17'1 hm3/any, quan en l'anterior Pla sols eren reserves.

Altres 21'5 hm3/any queden com a reserva per als abastiments de la Ribera, però condicionats a la disponibilitat de nous recursos el que, en les circumstàncies actuals, suposa més una reserva virtual que real, ja que difícilment es podrà fer efectiva o es farà dependre de transvasament d’altres demarcacions, amb els conflictes que això comporta.

A més a més, el Pla –igual que el Pla del ’98- no aborda cap mesura per avançar en la solució definitiva i real pels abastiments de la Ribera: la recuperació dels aqüífers contaminants. El Pla sols contempla de manera molt limitada el problema de l'excés de nitrats però no l'actual contaminació per pesticides. La recuperació d'aquests aqüífers i el seu bon estat s'ajorna en el cas de l'aqüífer de la Serra de les Agulles al 2027 i el de la Plana Sud de València es queda sense data de recuperació, ja que ni es planteja assolir la seua recuperació química per eixa data.

AIGUA DE PAPER

De nou, com el Pla anterior, s'assignen i reserven recursos molt superiors als existents els últims 20 anys i encara més si considerem les fortes disminucions que es poden esperar en els propers 20 anys com a conseqüència del canvi climàtic, el que portarà a nous conflictes en el futur. És a dir es reparteix "aigua de paper": drets o demandes que sumades estan molt per damunt de la disponibilitat física dels recursos hídrics.

Si més que dubtosos són els 400 hm3/any destinats a la Manxa, en l'apartat de reserves figuren demandes de 140 hm3/any per a les que es diu que no hi ha recursos actuals i que es podran satisfer en funció de la seua disponibilitat futura.

Però la guinda en aquest sentit és l'article 33 del Pla, anomenat "Demandes no ateses amb recursos propis". És a dir es reconeixen demandes totals de 245 hm3/any per a les que no hi ha recursos disponibles, i de les que es diu que serà el Pla Hidrològic Nacional el que determinarà la procedència externa per a satisfer aquestes demanes, o siga més transvasaments.

Donat allò anteriorment exposat, l'Ajuntament de ____________________________ aprova les següents consideracions relatives a l'esborrany del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer.

1- Manifestar la seua disconformitat i preocupació amb el contingut de l'actual esborrany de Pla Hidrològic del Xúquer, que no resol els principals problemes del Xúquer i torna a repetir els mateixos errors del Pla de 1998 quan es va repartir més aigua de la que hi havia en la conca del riu. Aquest Pla, en la seua redacció actual no dona compliment a la Directiva Marc de l'Aigua que té com a principal objectiu l'assoliment del bon estat de les masses d'aigua, rius, aqüífers i zones humides així com evitar tot deteriorament addicional.

2- El nou Pla del Xúquer ha de tancar la possibilitat de transvasaments des de qualsevol punt del riu que no siga l'Assut de la Marquesa per al transvasament Xúquer-Vinalopó, únic punt que compta amb els necessari consens del regants i de la societat civil de la Ribera. Aquesta transferència ha de limitar-se a un màxim de 80 hm3/any.

3- Per a la recuperació i pervivència del Xúquer és imprescindible una disminució important de les extraccions de l'aqüífer de la Manxa Oriental, actualment sobreexplotat, sense que aquestes siguen en ningun cas superiors a la recàrrega actual, establida en 238 hm3 anuals, al que hauria que deduir el corresponent cabal ecològic necessari per la recuperació del Xúquer a Albacete. Igualment aquesta disminució no s'ha de compensar amb aigües superficials, ja que aquesta detracció acaba afectant, i de manera immediata, a la situació del riu.

4- Els cabals ecològics mínims del riu i de l'Albufera han d'incrementar-se significativament i han de establir la resta de components del règim ecològic de cabals establerts en la legislació, per tal de donar compliment a la Directiva Marc de l'Aigua i recuperar el bon estat ecològic dels mateixos.

5- L'assignació d'aigua superficial del Xúquer per als abastiments de la Ribera ha de tindre la mateixa consideració que l'assignació atorgada a Albacete, Sagunt i València i la seua àrea metropolitana, sense estar condicionada a permutes oneroses amb altres usuaris. Aquesta concessió hauria de ser establida fins a 31 hm3, la capacitat de la potabilitzadora en construcció, amb l'objectiu de millorar substancialment la qualitat de les aigües d'abastiment de les poblacions afectades, així com de poder atendre en el futur a noves poblacions que així ho requerisquen, ja que la recuperació dels aqüífers contaminants prendrà previsiblement dècades. Igualment s'ha de considerar la recuperació dels aqüífers contaminats com a una prioritat establint terminis més curts per a la mateixa, amb l'adopció les mesures pertinents.

6- Les assignacions i reserves establides en el Pla han d'ajustar-se a la disponibilitat real, una vegada descomptats els cabals ecològics, i no per damunt d'eixes disponibilitats. En aquest sentit el Pla Hidrològic haurà de tindre en compte les previsions de reducció d'aportació hídriques en el futur, motivades pel canvi climàtic.

7- Traslladar de la present moció a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer demanant que siga considerada com a al·legació a l'actual esborrany de Pla.

8- Traslladar la present moció al President de la Generalitat Valenciana i als grups parlamentaris de les Corts Valencianes instant-los a que presenten al·legacions a l'esborrany del Pla del Xúquer en el sentit assenyalat anteriorment.