Casas Ibáñez és un dels 25 municipis que formen part de la comarca de La Manchuela, ocupa 103,22 km2, es troba a 707 m.s.n.m. i compta amb més de 4000 habitants. Està situat a la província d'Albacete, en la planura entre la depresió del riu Cabriol (al nord) i el Xúquer (al sud).
Mitjançant el treball d'investigació portat a terme, s'han inventariat 72 fonts, de les quals 36 fonts no havien estat inventariades en cap estudi previ. A banda d'aquesta contribució significativa al coneixement dels espais d'aigua, s'ha avaluat l'estat d'aquestes fonts. El resultat ha estat molt il·lustratiu de l'estat dels nostres rius i aqüífers: 24 d'aquestes 72 fonts es troben actualment seques. Les fonts dessecades depenen fonamentalment de l'aqüífer de la Mancha Oriental i en menor messura de l'aqüífer Hoces del Cabriel. A més a més, les 48 fonts restants es troben en situació de deteriorament, ja que han experimentat importants reduccions de cabal que, en alguns casos, arriben a una reducció del 90% respecte al cabal històric.
Aquest treball d'investigació ha comptat amb una important part dedicada al treball de camp, mitjançant el qual s'ha recabat informació sobre els diversos espais de l'aigua, preguntant a les persones que històricament han viscut en el seu entorn, fent especial èmfasi en el seu funcionament hidrològic i valors socio-culturals, és a dir, els usos tradicionals que les persones de la zona han fet a partir d'eixes fonts.
L'estudi sencer i les fitxes individualitzades per a cadascuna de les fonts inventariades es poden descarregar gratuïtament de la següent adreça: http://www.uclm.es/profesorado/glopez/estudiocasas.asp
Cal remarcar que, un estudi de similars característiques però amb un àmbit territorial molt més gran -les conques mitjanes dels rius Xúquer i Cabriol- ha estat encarregat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a un equip coordinat pel professor López Sanz. Aquest projecte, amb una durada d'un any, va finalitzar en juliol 2010. No obstant, fins ara els resultats d'aquest estudi no s'han fet públic per part de la Confederació, encara que les persones interessades tenen dret a accedir-hi ja que es tracta d'informació ambiental i pública, d'acord amb la Llei 27/2006. Per fer efectiu aquest dret, cal demanar-ho per escrit a aquesta administració pública.
Segons han explicat Ecologistas en Acción de Albacete i l'Asociación para la Conservación de los Ecosistemas de La Manchuela en la seua nota de premsa, l'estudi realitzat apunta que les causes d'aquesta pérdua de patrimoni col·lectiu estan lligades a la sobreexplotació dels aqüífers de La Mancha Oriental i Hoces del Cabriel.
En el cas de l'aqüífer de La Mancha Oriental, massa d'aigua amb més extensió de la conca del Xúquer amb un àmbit geogràfic de 7.279,78 km2, les extraccions abussives per subministrar aigua a l'agricultura de regadiu intensiva concentrada, principalment, a la província de Albacete, han causat que els nivells piezomètrics mitjans d'aquesta massa d'aigua hagen caigut 50 metres en els darrers 35 anys.
La situació de deteriorament dels nivells piezomètrics de l'aqüífer Hoces del Cabriel està influenciada per la caiguda dels nivells piezomètrics de La Mancha Oriental, amb el qual limita, així com per les creixents extraccions des de que, en 1996, es va alçar la prohibició de regar les vinyes. Des d'aleshores, i amb el suport del Pla de Reconversió del Vinyer, a La Manchuela es van arrencar vinyes velles de varietats autòctones, com ara la bobal, i foren substituides per altres forànies pròpies de climes més humits tals com cencibel, shyrah, cabernet sauvignon, merlot, chardonnay,… A més a més, la tècnica d'espatllera i un marc de plantació més reduït, han acompanyat aquest canvi de varietats, la qual cosa ha implicat en molts casos també la transformació en regadiu. Malgrat tot, a l'igual que passa en molts altres casos de "modernització" de l'agricultura, el sector vitícola es troba en una situació de greu crisi, tal com l'abandonament massiu i la manca de continuitat de les explotacions posen de manifest.
També es senyala el camí que cal emprendre: la recuperació del funcionament hidrològic natural de totes les fonts afectades pel descens dels nivells piezomètrics. I per avançar en eixe camí cal, necessariament, possar en marxa polítiques per frenar i invertir eixa tendència. Per fer-ho, cal revitalitzar els sistemes de producció i distribució d'aliments d'àmbit local, impulsant una agricultura que utilize els recursos naturals, com el sòl fèrtil i l'aigua, amb mesura. Evidentment, aquesta transformació passa per la posada en valor de sistemes de conreu en secà, de llavors autòctones i sistemes de rec tradicionals (hui abandonats). En resum, cal una adequada valorització social de l'esforç de la gent del camp.
Des de Xúquer Viu volem felicitar l'autor d'aquest estudi, el professor Gregorio López Sanz, per aquest treball que ens apropa de manera rigorosa i útil als espais de l'aigua de la nostra conca. També volem agraïr a les persones responsables i involucrades en aquest projecte i als companys ecologistes de Castella-La Manxa la seua ràpida difusió dels resultats, que contribueixen, sense dubte, a la democratització del coneixement per assolir els objectius de bon estat de totes les masses d'aigua tal com exigeix la Directiva Marc de l'Aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada